El Govern prepara un enduriment gradual de la jubilació anticipada

El Govern central pretén endurir la jubilació anticipada i preveu adoptar mecanismes que la desincentivin, sobretot per als treballadors amb salaris més alts. A més, ho farà de manera gradual, per evitar que l’efecte anunci provoqui una reacció perversa, en forma d’una allau de prejubilacions de treballadors que es vulguin escapar d’un empitjorament posterior.

En la compareixença d’aquest dimecres a la Comissió del Pacte de Toledo, al Congrés, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va posar l’accent en la necessitat d’una aproximació més gran entre l’edat efectiva de jubilació (64,6 anys en l’actualitat) i l’edat legal (65,8 al 2020), que arribarà als 67 anys al 2027.

Segons els càlculs de l’Autoritat Fiscal (Airef), per cada any que s’allarga l’edat efectiva de jubilació, el sistema de pensions obté un estalvi d’1,2 punts del PIB, i aquesta és la principal palanca sobre la qual vol actuar el Govern de cara a contribuir a sanejar el sistema. Per a això, segons va dir Escrivá, es treballarà en una doble direcció: incentivar la jubilació demorada (més enllà de l’edat legal) i desincentivar l’anticipada.

A l’actualitat, el 40% de les jubilacions es produeixen de manera anticipada. Una de les raons és que, amb freqüència, la prejubilació s’utilitza com a mecanisme substitutiu de la protecció per atur quan l’aturat supera els 61 anys (prejubilació forçosa). El temor de futures retallades en el sistema de pensions és una altra de les raons que sovint porta els treballadors a avançar de manera voluntària un parell d’anys la seva jubilació (a l’entorn dels 63 anys), per escapar-se de l’empitjorament de les condicions. 

Per cada any que s’avança la jubilació, s’aplica una retallada de fins al 8% sobre la base reguladora (un concepte semblant al de salari) . No obstant, a la pràctica, l’efecte d’aquesta retallada és molt menor en els salaris més alts. Com que la base reguladora màxima sobre la qual es cotitza és més gran que la pensió màxima del sistema, una retallada del 8% en la base reguladora màxima es tradueix en tot just una baixada del 2% de la pensió màxima, segons càlculs de la Seguretat Social. Aquest efecte no succeeix en els salaris baixos. Una retallada del 8% en la base reguladora d’un salari menor es tradueix de manera automàtica en una baixada similar de la pensió. Això resulta un doble efecte. Primer, que la penalització per a la prejubilació és més gran per als salaris més baixos. I que, en el cas dels salaris més alts, la penalització és poc rellevant.

Notícies relacionades

El projecte fallit de la ‘start-up’ de la longevitat

Illa defensa impostos que no penalitzin el talent i el creixement

Per combatre aquest doble efecte, el Ministeri d’Escrivá preveu dissenyar un coeficient reductor diferent per als salaris més alts que, a més, s’aplicaria sobre el valor de la pensió directament (no sobre la base reguladora).

Conscients que un enduriment del règim de prejubilacions pot provocar un efecte anunci pervers, fonts de l’Executiu asseguren que el canvi es farà de manera gradual, així pot afectar gens, o molt poc, a les persones que en els pròxims dos o tres anys es poguessin veure abocades a precipitar la seva jubilació per fugir de l’enduriment.