¿És l'economia feminista la 'recepta' per a la recuperació?

El coronavirus ho ha posat tot del revés. La crisi econòmica que ha provocat la Covid-19 suposa un canvi profund en el model econòmic que fins ara coneixíem. De fet, s’ha posat de manifest la importància de la cura de les persones, del bé comú i del suport mutu. Uns valors que defensa l’economia feminista. Però perquè es faci realitat fa falta una altra empenta. Molts experts coincideixen que els països liderats per dones han gestionat millor la crisi del coronavirus. Per això ens hem de plantejar si es necessiten dones polítiques en el poder o polítiques feministes. 

«Actualment estem davant un veritable canvi d’època», explica maig Fuster, investigadora principal del grup Dimmons. Segons Fuster, en moments com aquest, en què s’evidencia la vulnerabilitat compartida global, s’està reivindicant «la vida per davant de l’economia i s’accentuen la importància del sector públic i el bé comú», així com d’alguns valors com el de la solidaritat.

Lola Sanjuán, directora de CKL Comunicacions Coop, assenyala que si de debò es vol enfortir l’economia, reconstruir l’ocupació i redistribuir la riquesa que evitin borses de pobresa, «la resposta és que l’economia feminista és un model econòmic diferent del clàssic que intenta posar el focus en els indicadors necessaris per a la vida i que més enllà del PIB són els que mouen l’economia real i productiva d’un país». 

Fuster destaca que el treball de cura és també economia. «Amb el coronavirus s’està visibilitzant i portant a l’extrem la crisi de la cura que existeix des de fa molts anys», afirma la investigadora del grup Dimmons. El confinament va obligar molts treballadors a conciliar més que mai la seva activitat laboral amb les tasques domèstiques i de cura de la família, ja sigui dels fills o de qualsevol persona amb dependències especials. 

Sanjuán considera que aquesta crisi està impactant de manera més incisiva en les dones i ha accentuat la desigualtats entre dones i homes, fonamentalment per la crisi de cures que ha provocat la Covid i a la qual es fa front amb un treball de dona no pagat o mal pagat. «L’economia feminista és mes necessària que mai», destaca.

Per això considera que en aquest nou model productiu i econòmic el model de gestió de cures ha de ser més igualitari i «un objectiu estratègic ha de ser elevar el sou de les persones que treballen en les cures, que majoritàriament són dones». 

Elena Pérez, investigadora predoctoral de la Universitat Complutense de Madrid, explica que, històricament, la forma que ha adoptat l’Estat del Benestar s’ha basat en l’home proveïdor-treballador i la dona cuidadora. «Tot i que les dones han aconseguit sortir de l’esfera de la llar i entrar en el mercat de treball, els homes no s’han fet càrrec de les cures en la mateixa mesura», apunta.

Les crisis, contra la baula més feble

Les crisis afecten més les baules més febles, amb menys recursos o, dit d’una altra manera, les persones amb més càrrega de treball i menys capacitat d’elecció respecte a la llar o la cura de dependents. Per això, en aquesta crisi del coronavirus, les dones tornen a ser un dels col·lectius que ho ha passat pitjor. 

Elena Pérez remarca que per sortir d’aquesta crisi «ecosocial i de cures permanent en què habitem seria necessària una transformació del model d’organització social de la producció, i en aquesta reorganització és fonamental l’economia feminista». Segons la investigadora s’han de corregir les distorsions sistèmiques que redueixen el valor econòmic a l’exclusivament monetari i «posar de manifest, alhora, els costos biofísics de la producció i els treballs que, fora del circuit de la producció, sostenen la vida humana».

Elena Pérez assegura que l’eina de política econòmica contracíclica més important amb la qual compta l’Estat és el treball de cures. «Aquesta feina creix durant les crisis econòmiques i això evidencia el seu caràcter essencial per a la continuïtat del sistema, tot i que, paradoxalment, molts són treballs menyspreats i invisibilitzats», denuncia. 

Polítiques feministes per sortir de la crisi

«És fàcil dir que les dones són la solució per sortir de la crisi, però no és cert del tot», matisa Lola Sanjuán. Segons la directora de comunicació, és necessari que aquestes dones siguin feministes «perquè si no, no hi haurà canvi». Per això insisteix que un home també pot adaptar mesures feministes, «es requereix perspectiva de gènere per canviar la manera de gestionar». 

Sanjuán ho té clar: és necessari l’anàlisi i l’aplicació de l’economia feminista des del punt de vista de l’empresa, ja que quan es posa en marxa un altre enfocament, el resultat empresarial és sorprenent: «l’equilibri gairebé perfecte entre productivitat i felicitat de les persones que treballen a l’empresa».

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

Elena Pérez explica que caldria legislar partint de polítiques feministes que tinguessin per objectiu eliminar les dinàmiques estructurals que perpetuen la precarietat, les desigualtats i l’exclusió d’amplis col·lectius socials. Així posa d’exemple polítiques com l’anàlisi d’impacte diferenciat de les partides pressupostàries o com la reducció de la jornada laboral màxima, «en termes de menys hores al dia, no de menys dies a la setmana, per revertir la centralitat que el treball assalariat té en les vides i a fi d’aconseguir una organització més equitativa dels temps».

Pérez recorda una reflexió de Bibiana Medialbea i, tal com explica quan es posa el focus en l’àmbit laboral sense tenir en compte la desigualtat estructural entre homes i dones, s’apliquen mesures que són «neutres» en aparença, però que consoliden la divisió sexual del treball.