Els invisibles de la fusió de 'CaixaBankia': milers de llocs de treball perillen als seus 'call centers'

Els serveis d’atenció telefònica, vendes, cobraments i altres productes de les múltiples filials d’aquestes dues entitats bancàries són gestionats a través d’una xarxa de subcontractes. Segons càlculs de CCOO, uns 1.020 treballadors estan empleats en aquests satèl·lits. Uns 260 de Bankia i uns 760 de CaixaBank. Una xifra que des d’UGT eleven fins a gairebé 1.500 si s’hi afegeixen les consultores. «Probablement patiran més els serveis dependents de Bankia», assenyala la responsable estatal de centres d’atenció telefònica de CCOO, Montse Sánchez. 

Per territoris, Madrid és la principal ubicació de serveis de les empreses d’atenció telefònica que treballen per a CaixaBank i Bankia i on les centrals esperen més conflictes laborals. En altres territoris com Catalunya, on operen gegants del sector de ‘call centers’ com DXC (que opera per a CaixaBank), és menys previsible que es produeixin retallades de personal per solapament de campanyes.

I, per serveis, l’impacte dependrà de l’enfocament que vulgui donar el nou banc a la seva relació amb els clients. «Si la pretensió és continuar tancant oficines i sucursals, l’atenció telefònica ha de reforçar-se», assenyala el responsable d’UGT en el sector, Carlos Prieto. És a dir, més retallades entre els 44.500 empleats de banca, però menys als ‘call centers’.

Des de les centrals també assenyalen que les reestructuracions dependran del tipus d’atenció al client a distància que vulgui mantenir el nou gegant bancari. «Si vol invertir en qualitat, no pot retallar en ocupació; fa falta més formació i menys temps d’espera», comenten des d’UGT. 

No obstant, hi ha algunes firmes de determinades divisions, com ara Cobralía i Intrum, que estan especialitzades en cobraments, que és probable que pateixin poc la fusió, segons indiquen des de les centrals. D’una banda, perquè tenen accés a informació sensible dels clients de les entitats bancàries, i de l’altra, pel previsible augment de la demanda d’aquests serveis en els pròxims mesos, a causa de la crisi econòmica ja en potència originada per la Covid. 

¿Com seran aquestes possibles reestructuracions? Hi ha un risc de rotació de campanyes entre companyies, cosa que pot provocar que una subcontracta perdi un servei (i els seus treballadors siguin acomiadats) i que l’assumeix una altra (amb el seu propi equip). Si és així, no hi haurà una pèrdua d’ocupació en termes absoluts, però sí que uns seran acomiadats, i d’altres, contractats. 

Baixos salari, precàries sortides

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La possible reestructuració que vingui després de la fusió de CaixaBank i Bankia preocupa entre les centrals per les precàries condicions de sortida que tindran els possibles treballadors afectats. I és que aquest sector es caracteritza per unes condicions antagòniques a les de la banca. És a dir, una alta temporalitat i parcialitat i uns salaris baixos. Això també es tradueix en baixes indemnitzacions de sortida, a diferència del que històricament a caracteritzat els processos d’acomiadament col·lectiu en la banca. 

El sou més freqüent en el sector de l’atenció telefònica, segons conveni, voreja el salari mínim. Per una jornada de 32 hores setmanals els treballadors ingressen entre 850 i 900 euros al mes. Cosa que es tradueix en 13.916,97 euros per 39 hores a la setmana; més de tres vegades menys del que guanya un treballador mitjà de, per exemple, CaixaBank, que ingressa de mitjana 46.497 euros a l’any.