Comença la guerra pel 5G a Espanya

A efectes d’usuari, el pas del 4G al 5G serà un canvi similar al del 3G al 4G, però aquesta vegada la diferència és molt més àmplia. Més velocitat de descàrrega, més dispositius connectats alhora i menys latència –temps de resposta des que es dona una ordre a un dispositiu fins que s’executa– són les principals característiques del 5G. Això implica jugar a un videojoc amb el mòbil com des d’un ordinador de casa, descarregar un vídeo en segons o veure un partit de futbol en 360 graus com si es fos al camp. «Si el 4G va portar l’era de les xarxes socials, el 5G es caracteritzarà per la comunicació en temps real», assegura el director de l’Observatori 5G, Federico Ruiz.

Tot i que, com apuntava fa una setmana la directora general de Telecomunicacions i Ordenació dels Serveis de Comunicació Audiovisual, María Teresa Arcos Sánchez, durant el Congrés DigitalES, l’impacte més gran tindrà lloc «en les activitats econòmiques, no en les comunicacions interpersonals». El 5G preveu potenciar les fabriques intel·ligents, la cirurgia amb robots, la internet de les coses (objectes connectats a la xarxa que interactuen entre si i prenen decisions de manera autònoma) o el cotxe autònom. «La innovació del 5G amb altres tecnologies habilitadores facilitarà la creació d’una nova plataforma per generar nous models de negoci», coincidia en el mateix fòrum el president de Nokia Espanya, Ignacio Gallego. A més, oferirà altres beneficis no tan visibles, com ara un menor consum de les xarxes o la possibilitat de segmentar les xarxes per a un sol usuari. 

Però res de tot això passarà ara. El llançament actual té unes aplicacions encara molt limitades. A més, la cobertura es restringeix a les principals ciutats espanyoles, a excepció de Telefónica, que promet arribar al 75% de la població abans d’acabar l’any. D’altra banda, la majoria de dispositius en ús no estan habilitats per al 5G, per la qual cosa serà necessari canviar de telèfon mòbil. La majoria de fabricants que ofereixen aquests terminals (Samsung, Xiaomi, LG o Huawei) ho fan encara a un preu alt, per la qual cosa serà en els pròxims mesos, amb l’arribada de més dispositius de gamma mitjana, quan es popularitzi la tecnologia. Un procés que també es veurà afavorit per l’arribada del nou IPhone en les pròximes setmanes. 

Les diferències

El 5G actual es desenvolupa sobre unes bandes de freqüències (3,4 a 3,8 gigahertzs) que tenen una baixa penetració i utilitza una tecnologia (5G NSA o ‘non stand alone’) que porta a terme la comunicació entre el mòbil de l’usuari i l’antena a través de protocols 5G, però el nucli (on s’emmagatzemen les dades) fa servir tecnologia 4G. És a dir, és un 5G inicial perquè continua utilitzant les xarxes 4G i només l’últim tram de la comunicació és 5G. Això es tradueix en què que l’usuari notarà una velocitat de descàrrega més gran (entre 5 i 10 vegades més que amb el 4G) i una latència una mica inferior, apreciable en les videotrucades o en els serveis de streaming i ‘gaming’, però sense grans variacions.

Aquest és el punt de partida, però el gran canvi, que preveu velocitats cent vegades superiors a les actuals, començarà l’any que ve quan es posi en marxa l’anomenat estàndard 5G SA (‘stand alone’ o autònom) i es faci la subhasta de la banda dels 700 megahertzs –la banda més baixa i, per tant, la que dona una cobertura més gran i permet arribar a l’interior dels edificis–. La licitació estava prevista per aquesta primavera però s’ha ajornat pel coronavirus fins al primer semestre del 2021. En l’actualitat, les televisions ocupen aquest espai i tenen fins a finals d’aquest mes per canviar de freqüència, cosa que es coneix com a Segon Dividend Digital. Llavors, arribarà una segona batalla per a les companyies, la de la lluita per l’espectre. 

Un procés llarg

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Amb les llicències de la banda de 700 ja adjudicades, les ‘telecos’ podran desplegar noves antenes per cobrir progressivament més territori, a banda de desenvolupar les noves xarxes. Això portarà les companyies a prendre una altra de les grans decisions a què s’enfronten: la de Huawei, sí, o Huawei, no, al nucli de la seva xarxa. Els Estats Units van denunciar l’any passat el gegant xinès per crear infraestructures amb bretxes de seguretat per permetre l’espionatge del seu país. Ericsson i Nokia són els seus grans competidors, però la tecnologia de tots dos està, a priori, menys desenvolupada. Fonts de Telefónica apunten que en el seu cas no ho apostaran tot a una mateixa carta, sinó que utilitzaran diferents proveïdors. «Quan el nucli prové d’un sol proveïdor, la probabilitat que una fallada en una part paralitzi tota la xarxa és alta», expliquen. 

Comença així la carrera per liderar el desenvolupament massiu del 5G, que podria durar una dècada a implantar-se i requerirà, en aquesta primera fase, una inversió pròxima als 5.000 milions d’euros.