Entre la dependència xinesa i el progrés econòmic: El dilema del 5G a Espanya

Una revolució. Això és el que s’espera del 5G, una tecnologia que multiplicarà per 10 la connexió a la xarxa, dispararà la velocitat de la transferència de dades i reduirà el temps d’espera, obrint així la porta a camps com la robòtica, la intel·ligència artificial, el servei del núvol o la hiperconnexió d’objectes quotidians, cosa que es coneix com la internet de les coses. A més de crear nous mons, el 5G també redefinirà l’actual, impulsant l’automatització de sectors com la sanitat, el transport o la indústria. Que es puguin fer operacions quirúrgiques, processos de fabricació o controlar un vehicle a distància ja no serà ciència-ficció.

El desenvolupament del 5G és tan crucial com complex. En els últims anys el gegant tecnològic xinès Huawei s’ha convertit en el líder del mercat, sent la companyia més avançada i l’única capaç de desenvolupar una connexió de punta a punta, això és, de crear la infraestructura de la xarxa i tots els seus components. Proveïdors europeus com Ericsson i Nokia dominen la instal·lació d’antenes de 5G, però fa anys que Huawei assenta la seva posició a Espanya com a proveïdor del nucli  de les xarxes 5G (on s’emmagatzemen les dades) de Telefónica o del 30% de les de Vodafone. A més, lidera la venda de mòbils des del 2019.

«Huawei ja va desplegar el nucli del 3G i el 4G, així que en depenem bastant», explica Andrea G. Rodríguez, analista i membre de Fòrum de Ciberseguretat Europea. «Renunciar a Huawei suposaria una inversió molt potent i ara l’agenda política està dominada per la Covid-19». No obstant, el seu domini s’ha posat en perill per una pugna més gran.

Pugna tecnològica

Des de finals del 2019, els Estats Units han acusat el gegant tecnològic xinès de crear infraestructures de xarxa amb bretxes de seguretat per permetre l’espionatge de hackers al servei de Pequín. Tot i que no s’han trobat proves que certifiquin les sospites de Washington, l’Administració Trump va impugnar Huawei al seu territori i ha pressionat els seus socis perquè facin el mateix.

Les acusacions i amenaces dels EUA responen a una pugna tecnològica amb la Xina per aconseguir el lideratge del 5G, una arma clau per determinar la guerra econòmica i geopolítica que les dues potències lliuren des de fa anys. Huawei és el principal fabricant d’aquest sector, destacant en un podi que encara queda molt lluny a les empreses nord-americanes. A Europa, la sueca Ericsson i la finlandesa Nokia tenen una posició avançada en el desenvolupament del 5G, però tampoc són al nivell xinès.

Després de vacil·lar, el Regne Unit va acabar seguint les pautes del tradicional aliat, però Espanya no ha fet cas de les pressions. Així, Madrid ha optat per permetre que la tecnològica xinesa operi al seu territori sempre que es compleixin «les màximes condicions de seguretat, accés a les dades, autonomia i privacitat». El 3 de setembre Pedro Sánchez va rebre a la Moncloa el director de la Comissió d’Afers Exteriors del Partit Comunista de la Xina, Yang Jiechi, a qui va demanar el compromís dels proveïdors xinesos en el desplegament de la nova xarxa. El CNI, la intel·ligència espanyola, ha validat com a segurs alguns dels productes de Huawei.

¿Dependència xinesa?

Espanya ha fet una forta aposta per liderar el desplegament de les xarxes i serveis del 5G. I és que, segons l’Observatori Europeu del 5G, fins al juny Espanya havien posat en marxa 39 proves pilot al seu territori, sent el segon país més actiu, només per darrere les 56 del Regne Unit. A més, és un dels 12 països de la UE que han traçat un full de ruta per al seu desplegament i un dels que compta amb un quilometratge de fibra òptica més gran. «Està molt ben situada i això pot generar un impacte econòmic de desenes de trilions d’euros», va assenyalar María Teresa Arcos, directora general de Telecomunicacions i Ordenació, en la 34a Trobada de l’Economia Digital i les Telecomunicacions.

Espanya també és un dels 14 països que ja inclouen el 5G en el seu servei comercial. El juny del 2019 Vodafone va posar en marxa la xarxa de nova generació, donant llum verda a la guerra per l’encesa entre operadores. A principis d’aquest setembre Telefónica va llançar la seva oferta prometent una cobertura del 75% per aquest any i, des d’aleshores, Orange i Yoigo s’han afegit a la carrera.

No obstant, les seves xarxes es basen en la tecnologia de proveïdors de 5G com Huawei, que té quotes de més del 30% a les xarxes d’operadors com Vodafone. «La xarxa 5G d’Espanya serà la millor d’Europa», va assenyalar l’any passat Ren Zhengfei, president de la companyia. Tot i que això també es repeteix en altres empreses europees, les denúncies dels EUA contra el gegant xinès han suposat una amenaça a aquest desplegament. Telefónica va assegurar que reduiria l’ús de la tecnologia de Huawei, però de moment la xinesa continua gestionant per complet el nucli o ‘core’ de la seva xarxa, l’àrea més sensible. «Espanya no retardarà el 5G, però a nivell estratègic això pot sortir car», apunta Rodríguez, que a més de riscos per la seguretat assenyala problemes diplomàtics amb aliats com els EUA.

Petició europea

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Tot i així, cada vegada més, les telecomunicacions espanyoles segueixen les directrius recomanades per la Unió Europea. Tot i que tampoc va trobar evidències d’aquesta amenaça d’espionatge, Brussel·les ha demanat als estats membres aplicar l’anomenada caixa d’eines, una sèrie de principis entre els quals hi ha la diversificació de proveïdors per evitar que el 5G es converteixi en un potencial risc de seguretat i acordar un «enfocament comú» abans de l’abril del 2021 per desplegar el 5G.

Tot i que es demana no dependre únicament de Huawei i construir aquesta infraestructura amb tecnologia europea com la d’Ericsson o Nokia, Rodríguez remarca que la ‘toolbox’ europea no té un manual clar a seguir, ni especifica quins proveïdors són segurs, una decisió que recau en els estats membres. Així, Telefónica Espanya depèn de Huawei mentre que la seva filial alemanya ha descartat l’ús de la tecnologia xinesa. Una disparitat de criteris que pot obrir la porta a nous problemes. «No hi ha una línia estratègica», lamenta. «És impossible imaginar com serà Espanya el 2030».