El Govern central reactiva amb patronal i sindicats la negociació dels ertos de la Covid

Una vegada tancada la carpeta del teletreball, el Govern central reobre la negociació encara pendent per prorrogar els ertos de la Covid. La data límit, el 30 de setembre, cada dia està més a prop i aquest dimecres, a dos quarts de cinc de la tarda, el Govern, la patronal i els sindicats tornen a citar-se a la taula de diàleg social per mirar de tancar un acord. La discriminació per sectors i el model d’ajuts per incentivar que les empreses treguin al màxim treballadors de l’erto són els principals esculls en les converses que les parts miraran de resoldre a partir d’aquest dimecres a la tarda.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assegurar aquesta setmana que «no sortiran de la taula» fins a tenir un acord. Díaz pretén sumar una nova victòria en el diàleg social i rubricar un consens amb patronal i sindicats. No obstant, és en les competències del seu company de Govern, la del ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá, on es juga el que queda de partit. El nivell d’exoneracions, les seves proporcions i quines empreses podran accedir a aquestes és la clau de les negociacions. La data que actualment s’estudia per a aquesta nova prorroga és el 31 de gener.

L’última proposta d’Escrivá als agents socials busca prioritzar els sectors més afectats i que no tenen previsió de poder tornar a obrir fins ja entrat el 2021. Per a aquestes la Seguretat Social planteja exoneracions de les cotitzacions dels seus treballadors entre el 85% i el 70%, amb l’objectiu de permetre la seva hibernació a un cost mínim. I a aquests ajuts podran acollir-se un nombre limitat d’empreses de sectors concrets, especialment vinculats a l’activitat turística.

Allà les parts estan pendents de definir una llista concreta de CNAEs (tipologies d’activitat empresarial), a la qual podran afegir-se totes aquelles companyies, sigui quin sigui el seu CNAE, que puguin acreditar que el 50% o més de la seva facturació depèn de firmes que sí que estiguin en activitats d’aquesta classificació. El Govern defensa aquesta aproximació sectorial, amb aquesta flexibilitat de les empreses dependents, però l’esmentat plantejament no satisfà, de moment, els agents socials.

A aquell pont a les ‘casernes d’hivern’ per a les empreses dependents del turisme podran acollir-s’hi, segons càlculs de l’Executiu, gairebé 210.000 treballadors. L’agost va finalitzar amb una mica més de 800.000 empleats en un expedient de suspensió. La resta d’empreses que segueixin en erto s’hauran d’adaptar a exoneracions menroes, que Escrivá insisteix a plantejar en un model de dues velocitats. Allà hi ha un altre escull, especialment per part del grup de la CEOE.

En empreses amb un erto parcial, Seguretat Social planteja més exoneracions per als treballadors que surtin de l’erto i menors per als que continuïn. Un esquema que ha regit fins ara i que no agrada als agents socials, ja que entenen que en la fase actual les empreses ja no desafectaran treballadors per tenir més o menys incentius, sinó principalment pels marges que els permeti la reactivació de la demanda i el consum. 

Ertos per rebrot

El tàndem Escrivá-Díaz planteja mantenir la figura dels ‘ertos per rebrot’, amb les exoneracions d’entre el 80% i el 60% com fins ara, però amb criteris d’accés més flexibles. Un compromís que depèn més de les competències de les autoritats laborals de les comunitats autònomes, que fins ara ja han mantingut una actitud accessible envers aquesta fórmula. Aquesta via està pensada per als reconfinaments o les noves restriccions governamentals habilitades per territoris que s’estan donant en l’actual fase de la pandèmia i que tenen, fins ara, una durada curta. Com va passar a Lleida i a l’Hospitalet a l’estiu o com està succeint ara en barris de Madrid.

Prestacions al 70% i comptador a zero durant el 2021

Notícies relacionades

El projecte fallit de la ‘start-up’ de la longevitat

Illa defensa impostos que no penalitzin el talent i el creixement

Un dels esculls ja salvats durant les negociacions era les garanties per a les prestacions dels treballadors en erto. Inicialment, Treball va plantejar que el ‘comptador a zero’ de l’atur no es renovaria a partir d’aquesta pròrroga. És a dir, que aquells empleats que continuessin en un erto començarien a consumir dret a prestació d’atur. Això no implicaria que es quedessin sense prestació (allà Treball mantenia la garantia), però sí que podrien quedar-se sense paga si fossin acomiadats en els pròxims mesos. Finalment Díaz va moure fitxa i ara garanteix que s’assegurarà el ‘comptador a zero’ durant el 2021. És a dir, les persones que fossin acomiadades durant l’esmentat any tindrien assegurada la seva prestació.

Un altre element vinculat amb les prestacions, però sobre el qual hi va haver consens des del minut 1, és la garantia que els treballadors en erto mantindrien les seves prestacions en el 70% de la base reguladora. Als sis mesos d’estar afectats l’esmentada proporció baixa el 50%, fruit de l’última modificació introduïda per la reforma laboral del PP. Allà no hi va haver debat i totes les parts han coincidit que el SEPE havia de garantir aquest poder adquisitiu dels afectats.