Els ingressos dels treballadors han caigut el 10,7% des que va començar la pandèmia

La irrupció del coronavirus i la crisi econòmica que ha implicat han provocat que els treballadors hagin perdut des de començament d’any el 10,7% dels seus ingressos. La pandèmia, ja sigui via acomiadaments, ertos o per les caigudes de facturació generades, ha suposat una queixalada important per a les butxaques de la ciutadania. Així ho constata el sisè baròmetre de l’Organització Internacional del Treball (OIT) publicat aquest dimecres, que assenyala que els europeus han perdut l’equivalent a 815.000 milions d’euros en salaris i altres ingressos laborals des de l’arribada del virus. Les dades de l’informe també pronostiquen una caiguda més gran de les hores treballades de l’esperada i alerten dels potencials riscos d’un nou confinament per a finals d’aquest any.

Si s’ajuntessin tots els euros que han deixat d’ingressar els treballadors europeus des que va començar la pandèmia, la suma seria l’equivalent al 6,2% del PIB europeu. Els treballadors dels estats membres de la Unió Europea (UE) i països limítrofs han vist caure els seus ingressos laborals el 10,7% des del març. Una pèrdua significativa que s’explica per la intensa caiguda de les hores treballades, davant el tancament d’empreses, les restriccions a l’activitat per motius sanitaris i un descens generalitzat del consum de les llars, entre d’altres.

L’impacte de la crisi del coronavirus en termes d’ocupació i activitat ha sigut, està sent i serà més dur del que inicialment va estimar l’OIT. De la mateixa manera que cases d’estudis com Funcas, Fedea o el BBVA Research han revisat a la baixa les seves previsions de creixement (en aquest cas, caiguda) del PIB, els analistes de l’OIT han fet el mateix pel que fa a hores de treball perdudes. «La recuperació de l’ocupació continua veient-se obstaculitzada pels constants problemes econòmics i de salut pública associats a la crisi de la Covid-19», conclouen els responsables de l’informe.

A l’Europa del sud, durant el segon trimestre, l’etapa més dura del confinament, el nombre d’hores treballades va caure el 23,9%; gairebé sis punts més de l’inicialment estimat. Per al tercer trimestre, l’actual, la caiguda esperada és una mica menor, del 17,1%. El que, en termes d’ocupació, es tradueix que la crisi del coronavirus ha triturat des de començament de l’any uns 8,4 milions de llocs de treball entre tots els països de l’Europa del sud.

La incògnita d’un segon confinament

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

¿Com evolucionarà l’ocupació durant el quart trimestre? Les diferències entre si la pandèmia obliga a un nou confinament o no són notables. Segons els escenaris contemplats per l’OIT per al tram octubre-desembre, la diferència per al conjunt d’Europa entre el més optimista (descens del 5,7% del nombre d’hores treballades) i el més pessimista (descens del 15,6%) és de gairebé 10 punts. Un balanç intermedi, si es pren com a referència l’evolució actual del virus, és que a tot Europa el nombre d’hores treballades caigui per a finals d’any el 8,5% de mitjana. Els països mediterranis acumularien presumiblement més percentatges.

¿Com pal·liar aquest impacte sobre l’activitat econòmica? La recepta de l’OIT per als governs és que no escatimin en despesa pública. «Com més gran ha sigut el nivell d’incentiu fiscal en el segon semestre del 2020 (com a percentatge del PIB), més baixa ha sigut la pèrdua d’hores de treball», diu l’informe de l’OIT. Els càlculs de l’organisme constaten que per cada augment d’un punt dels incentius fiscals respecte al PIB anual, aquest sembla que ha contribuït a mitigar la pèrdua d’hores de treball en 0,8 punts percentuals en el segon trimestre del 2020.