EL PIB cau el 22% en la seva segona recessió del segle

El confinament va enfonsar l’economia espanyola el 17,8% durant el segon trimestre de l’any (respecte al primer), segons ha confirmat aquest dimecres l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La dada és una mica menys dolenta del que havia avançat el mateix INE el 31 de juliol, quan va estimar un retrocés trimestral del 18,5%, però no per això deixa de ser la pitjor taxa de la sèrie històrica de l’INE i la segona més alta de la Unió Europea, per darrere del Regne Unit (-20,4%).

Després d’acumular dues taxes negatives consecutives (-5,2% el primer trimestre i -17,8% el segon), l’economia espanyola entra en recessió tècnica, amb un nivell de Producte Interior Brut (PIB) que a finals de juny se situava el 22% per sota del que va deixar a finals del 2019. Per al tercer trimestre, el Banc d’Espanya projecta un fort rebot, amb un creixement d’entre el 13% i el 16% (Funcas preveu un avenç trimestral de l’11,6% en el període que acaba al setembre) que trauria l’economia espanyola de la recessió tècnica. No obstant, el Banc d’Espanya preveu que a finals del 2022 el PIB encara estarà per sota del nivell previ a l’esclat de la crisi

És la segona vegada al segle XXI que l’economia espanyola cau en recessió. Hi va entrar durant el tercer trimestre del 2008, fins al quart del 2013 (amb alguns trimestres aïllats en positiu, pel mig). En aquell període de cinc anys l’economia ‘només’ va arribar a caure el 9% (davant la caiguda actual del 22% en dos trimestres).

Per la seva part, el retrocés interanual del PIB es xifra ara en el 21,5%, davant el 22,1% avançat a finals de juliol. En qualsevol cas, es tracta també d’un descens rècord en la sèrie històrica. Fins ara la contracció anual més gran del PIB era la del segon trimestre del 2009, quan l’economia espanyola va baixar un 4,4% interanual.

Ocupació, salaris i beneficis

Les dades de l’INE desgranen la magnitud de tsunami econòmic del segon trimestre. El consum de les cases es va enfonsar el 20,4% respecte al primer trimestre i la inversió empresarial (formació bruta de capital) ho va fer el 21,5%. Les exportacions es van desplomar el 33,4% i les importacions ho van fer el 29,5%. Amb prou feines hi va haver una xifra positiva, vinculada a la despesa de les administracions públiques, que va pujar el 0,3%. D’aquesta manera, la demanda interna (consum i inversió) va restar 16,1% al PIB i l’externa (exportacions i importacions), uns altres 2,7 punts.

Per sectors, el bloc de comerç, transport i hostaleria es va endur la pitjor part, amb una caiguda del 39,6% en el segon trimestre, seguit del d’activitats artístiques, recreatives i altres serveis (-31,6%). Només les activitats financeres i d’assegurances van aconseguir créixer (0,9%).

La caiguda anual del  PIB del segon trimestre del 21,5% es va traduir al seu torn en una caiguda del 18,4% dels llocs de treball equivalents a temps complet, cosa que suposa un descens de 3,38 milions de llocs de feina en un any. El volum d’hores  efectivament treballades, per part seva, es va enfonsar el 20,7% en taxa anual.

Notícies relacionades

El Govern central reactiva amb patronal i sindicats la negociació dels ertos de la Covid

La nova llei del teletreball a Espanya, en 10 claus

Al seu torn, l’ensorrament de l’activitat i de l’ocupació es va traduir en una caiguda de la massa salarial del 13,9%, una caiguda fins i tot més gran dels beneficis empresarials (del 22,4%) i un enfonsament dels impostos del 44,3%.

El PIB a preus corrents va registrar una disminució interanual del 20,7%, fins als 245.867 milions d’euros, per la qual cosa va retrocedir a nivells de fa 14 anys.