L'aspirador de Madrid

Durant anys, els territoris han denunciat la competència deslleial que generen les rebaixes fiscals d’unes autonomies davant les altres. L’actual ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en la seva anterior condició de consellera d’Hisenda d’Andalusia va censurar amb insistència el dúmping fiscal (competència deslleial) practicat per Madrid; és el mateix que el Govern de Catalunya ha denunciat des de fa anys, així com els executius d’Aragó, Astúries, Castella-la Manxa o Extremaduratots d’actual signe socialista.

Dúmping fiscal

«Madrid es pot permetre deixar d’ingressar 4.100 milions anuals amb rebaixes fiscals fruit del seu dopatge per l’‘efecte capitalitat», va resoldre Ximo Puig aquest dimarts al Parlament autonòmic. Durant la seva intervenció, el president va esgrimir les dades d’un revelador informe elaborat pel Laboratori d’Anàlisi de Polítiques Públiques (IvieLAB, vinculat a la Generalitat valenciana) que, sota el títol Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal’, aporta multitud de dades sobre els efectes que el protagonisme madrileny causa a les altres economies regionals.

«La Comunitat de Madrid ha optat per competir fiscalment amb les altres comunitats per la localització de les bases tributàries i la domiciliació dels seus titulars», afirma l’estudi dirigit per Francisco Pérez i Ernest Reig, tots dos de l’Ivie i catedràtics a la Universitat de València.

L’informe analitza la mobilitat dels assalariats i pensionistes entre les autonomies des del 2005 i troba «evidències» que vinculen el guany de 103.035 contribuents a Madrid procedents d’altres regions en els 10 últims anys (2009-2018), coincidint amb el període de rebaixes fiscals més agressives a la comunitat madrilenya. «Madrid ha guanyat 100.000 contribuents de l’IRPF des que va decidir establir importants beneficis fiscals en els seus impostos personals», s’afirma.

Funció succionadora

L’informe parla de la «funció succionadora» que exerceix Madrid respecte els joves que hi van a estudiar i d’altres de formats a la resta d’Espanya que a la capital troben oportunitats de desenvolupament professional. 

Madrid representa el 19,2% del PIB del país i el 14,2% de la població. No obstant, absorbeix el 44,5% de les 1.000 empreses més grans del país, el 31% de les de més de 200 treballadors, i el 21% de l’ocupació qualificada d’Espanya. A més, el percentatge de població amb estudis universitaris és notablement superior a Madrid que la mitjana espanyola (40,9% davant el 30,8%) i el pes de l’ocupació d’alta qualificació i els salaris arriba al 45%, i només s’hi acosta Barcelona.

«El poder de decisió econòmica que es concentra a la capital és aclaparador», conclou l’informe. «A la Comunitat de Madrid hi ha una alta concentració de directius i gerents i dels òrgans de decisió de les grans empreses, sent freqüents les relacions entre les persones que conformen aquests col·lectius i també d’aquestes amb qui adopta importants decisions en els poders públics», s’afegeix en al·lusió a les xarxes d’influència. 

Efecte aglomeració

Madrid ha passat de captar el 36% de la inversió estrangera al 2010, al 85,2% al 2018. Aquell any, posterior al referèndum il·legal, Catalunya amb prou feines va captar el 6,2% de la inversió estrangera total, des del 31,4% al 2016 i el 12,8% a 2017.

Pel que fa a actius intangibles d’alt valor afegit (informació computaritzada, propietat innovadora i competències econòmiques), Madrid destina a aquest bloc el 46,1% de la inversió total, per davant el País Basc (38,8%), Catalunya (36,6%), Navarra (35,4%) o València (35,2%).

«En aquesta capacitat d’aglomerar de Madrid juga un paper molt important el fet de la capitalitat», afirma Francisco Pérez, codirector de l’informe.

Des que va començar el segle XXI, a banda d’atraure població estrangera, Madrid l’ha captat d’altres regions espanyoles (sobretot de Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Andalusia). Una cinquena part dels treballadors de la regió madrilenya vivia abans en una altra comunitat. Si s’afegeixen els procedents de l’estranger, els treballadors arribats d’altres llocs representen més d’una tercera part de l’ocupació actual. 

Tot això conforma un fort creixement de les bases imposables dels tributs (més població, salaris alts, més consum i més beneficis empresarials) que permet que Madrid pugui abaixar els tipus impositius sense que caigui la recaptació (tot i que aquesta pogués ser encara més gran amb uns tipus més alts). I aquests menors tributs acaben reforçant l’atractiu de la capital dins una mena de cercle virtuós que es retroalimenta, en detriment de les altres regions que perden població, treballadors qualificats, seus d’empreses que troben més avantatges a la capital i, com a colofó de tot això, recaptació d’impostos 

Licitacions públiques

I en aquesta espiral favorable a Madrid, l’informe atorga un paper molt important al sector públic, per la concentració d’infraestructures, de seus d’organismes i de personal funcionari.

«La xarxa d’alta velocitat continua tenint una estructura radial amb el centre a Madrid, en detriment d’altres connexions amb més trànsit que segueixen postergades, com el corredor del Mediterrani», assenyala el document de l’IvieLAB.

Del conjunt de les 109.422 licitacions del sector públic estatal analitzades per l’informe, el 72% es fan per part d’òrgans de contractació situats a Madrid. I d’aquestes licitacions, gairebé el 60% s’adjudiquen a empreses amb seu a Madrid. La dada també es podria llegir d’una altra manera: les empreses de la resta del país, on viu més del 80% del PIB, veuen limitat al 40% el seu accés a les licitacions estatals que s’adjudiquen a Madrid.

Els avantatges de la proximitat són evidents i això atrau seus empresarials cap a Madrid. «La falta de neutralitat territorial de les decisions econòmiques del sector públic estatal és innegable», segons els autors de l’informe.

El document suggereix la conveniència d’una descentralització més gran de les seus dels organismes estatals –com practiquen altres països com Alemanya o la mateixa Unió Europea–, ja que això tindria efectes sobre l’ocupació pública i privada de l’àrea receptora.

Limitar les competències de Madrid

El creixement econòmic que propicia la capitalitat atorga a Madrid –segons l’estudi– un creixement de les seves bases tributàries (més població, salaris alts, més consum i més beneficis empresarials) que facilita «el desenvolupament de polítiques de competència fiscal a la baixa».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La història de les rebaixes fiscals de Madrid acumula gairebé 20 anys i l’actual presidenta, Díaz Ayuso, manté el seu pla d’emprendre «la rebaixa fiscal més gran de la història de la Comunitat de Madrid» aquesta legislatura. Amb dades de recaptació del 2017, Madrid ha promogut rebaixes fiscals per un total de 4.111 milions amb retallades en els impostos sobre successions i donacions (2.663 milions), patrimoni (996 milions), IRPF (504 milions) i lleugers augments en transmissions patrimonials (19 milions) i tributs propis (33).

No obstant, Francisco Pérez remarca que una part d’aquests avantatges ve d’un comportament de l’Estat que no és neutral. «Tenint en compte la seva condició de capitalitat i l’origen dels seus avantatges, Madrid hauria d’evitar aquestes pràctiques», de competència fiscal a la baixa, «que acaben tenint efectes no volguts per als altres territoris», conclou Pérez. En aquest sentit, l’informe de l’institut valencià proposa limitar les competències de Madrid per abaixar impostos, perquè «reforça la tendència a la divergència de la renda regional» i «sobretot, perquè es recolza en un aprofitament d’avantatges derivats d’una interpretació del paper de la capitalitat que no és territorialment neutral».