La 'carrera judicial' de Rato

La decisió de l’Audiència Nacional no acaba amb la ‘carrera judicial’ de qui va ser vicepresident del Govern del PP i director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). Rodrigo Rato té altres processos oberts, però sí resulta contradictòria amb la sentència que el Tribunal suprem va dictar el febrer del 2016 per les reclamacions presentades pels accionistes que van acudir a la via civil

Sortida a borsa de Bankia

La primera causa contra Rato va ser iniciada per l’Audiència Nacional a finals del 2012 pel suposat falsejament dels comptes en la sortida a borsa de Bankia, que va haver de ser nacionalitzada el 2012 i rescatada amb 24.000 milions d’euros de l’erari. Des del juliol del 2013, Rato estava imputat per presumptes delictes de falsificació de comptes, administració deslleial i apropiació indeguda per la seva participació en el procés borsari i s’acaba de resoldre de forma favorable a l’exvicepresident del Govern i els altres 34 acusats.

La reclamació civil dels accionistes

L’Audiència Nacional resol d’aquesta forma les demandes plantejades per la via penal pels accionistes de Bankia, però el Tribunal Suprem ja va dictar sentència el febrer del 2016 respecte a les demandes plantejades pels accionistes en la via civil. El Suprem va sentenciar –al contrari que l’Audiència– que els comptes eren falsos i que Bankia havia de tornar els diners. En aquest cas, va haver d’assumir, com a responsable civil subsidiari, el pagament de 1.900 milions als accionistes que van reclamar o que tenien demandes pendents per evitar haver de fer front als costos –amb la sentència del Suprem, cap jutge difícilment els donaria la raó en reclamacions individuals–, que podien suposar 400 milions d’euros més. Malgrat l’evident contradicció en les dues sentències, la del Suprem és ferma i no hi ha marxa enrere, tot i que és possible que es presenti recurs contra la de l’Audiència Nacional

La decisió de les ‘black’ el mantenen a la presó

La sentència de l’Audiència Nacional no permet a Rato abandonar la presó de Soto del Real, on va ingressar el 2018 per la causa de les ‘targetes black’, que comprèn la retribució per a despeses personals de directius de Caja Madrid i Bankia, i que es va convertir en un dels escàndols polítics i financers més grans de la crisi. Rato va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per apropiació indeguda i administració deslleial. L’Audiència va xifrar en 12 milions d’euros el gastat amb les ‘black’: 9,3 milions a l’etapa de Blesa i 2,6 milions amb Rato. El Tribunal Suprem va confirmar aquesta condemna l’octubre del 2018.

La causa fiscal

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Rato també ha de retre comptes pel cas que porta el seu nom propi (‘cas Rato’) iniciat el 2015, que investiga les presumptes irregularitats fiscals derivades dels seus negocis particulars i els suborns suposadament cobrats durant la seva etapa al capdavant de Bankia. Després de passar per presó preventiva, el jutge li va imputar cinc presumptes delictes contra la Hisenda Pública i corrupció entre particulars. Una de les últimes decisions de l’Audiència de Madrid entorn del ‘cas Rato’ va ser reunificar-lo, a l’entendre que «es troben íntimament nuats els delictes de blanqueig, fiscals i de corrupció en els negocis» investigats en relació amb el seu patrimoni.

Anticorrupció l’acusa d’haver utilitzat mercantils a l’estranger, sense activitat social, fent servir com a testaferros societats fiduciàries. En aquest ‘cas Rato’ també s’investiga el presumpte tracte de favor que van rebre empreses de publicitat contractades per Bankia durant la seva presidència i suposades irregularitats en la contractació per l’entitat d’alguns dels seus col·laboradors, com el seu excunyat Santiago Alarcó i la seva exsecretària personal Teresa Arellano.