Santiago Niño Becerra: «El futur serà un viure al dia»

-¿Ha pensat un nom per al sistema què naixerà el 2065?

-No. ¿Sistema Corporatiu? ¿Sistema de plataformes?...

-Si ho encertés, passaria a la posteritat.

-En tot cas, s’assemblarà al món que dibuixa la pel·lícula ’Rollerball’ (1975): un grapat de corporacions que marquen la pauta, una pau social absoluta (sense llibertat) i l’alleujament a través del ‘rollerball’ [una violenta barreja d’hoquei sobre rodes, rugbi i motociclisme].

-No abaixa el seu to catastrofista, ¿eh?

-és un cartell que m’han col·locat i no entenc el perquè. Si mantinguéssim aquesta xerrada al París de 1770 no sorprendria que diguéssim: «Que malament va tot».

-¿L’alegra haver madurat en el XX?

-Quan vaig acabar la carrera tenia dos possibles llocs de feina i vaig renunciar als dos perquè no me n’agradava cap. No existia la incertesa.

-Però a la incertesa li queden quatre dies, diu.

-La incertesa acabarà, però res estarà segur.

-¿I això com es menja

? -No hi haurà incertesa a nivell corporatiu, perquè quedarà qui hagi de quedar i es repartiran els mercats. Qui estigui integrat en un quadro d’una gran multinacional, seguirà el camí que li marquin. Qui no, es preguntarà: «¿I demà què faré?». Serà viure al dia.

-¿Quants estaran així

? -El ‘model trèvol’ del sociòleg Charles Handy apunta que hi haurà un 30% d’integrats 100% útils; un 30% de treballadors a temps parcial i alguna cosa més del 30% restant, exclosos.

-«Greix que sobra», a paraules de Mary Callahan, la CEO de JP Morgan.

-Jeremy Rifkin va estimar, en algun moment del segle XXI, que només farà falta el 5% de la població mundial per generar el 100% del PIB del planeta. En termes econòmics, sobrarà el 95% de la població. La gran pregunta –que ningú formula– és si el 2075 el món tindrà 12.000 milions d’habitants.

-Jo l’hi faig.

-No farà falta tanta població. Actualment és possible generar PIB amb zero unitats de factor treball.

-Mentrestant, ¿què serà del ‘sobrant’

? -Apareixerà el ‘trinomi social’: renda bàsica, legalització de la marihuana i oci gratis. Un ‘no molestis’ en tota regla».

-¿Qui l’hi dirà a la cara?

-Els estats quedaran disminuïts. El Fòrum Anual de les Grans Corporacions –m’ho invento– fixarà unes línies generals d’actuació i els governs locals les implantaran. Els municipis, diferents als actuals, guanyaran importància.

-Sempre hi haurà possibilitat de revolta.

-Ni revolta, ni motí, ni protesta. Anirem tots cap al que estem veient a la Xina: control biomètric de la població, carnet per punts, llista d’activitats antisocials.

-Occident té esperit de lluita

. -Els mil·lennistes –els més adults de la nova era– ja no es reboten. «¿Contra qui et rebel·laràs?», et diuen. I la ‘generació T’, la primera 100% digital de la història, acceptarà el que vingui.

-Un consell al menor de 12 anys.

-Sempre m’he comunicat malament amb els nens. Em surt millor quan són més grans de 15. Però l’experiència, que era un actiu dels grans, estarà devaluada.

-Escolti, ¿alguna vegada es distreu?

-M’agrada la fotografia, que és l’única manifestació del present que tenim. M’ncanta el retrat de persones i dels meus dos gats, i captar les albes i les postes de sol.

-No és tan sever com sembla.

-Aquesta aparença me la posen els mitjans de comunicació.

-Faci un esforç i defineixi’s vostè mateix

. -Em definiria com a ‘incorruptible’. Durant una època vaig ser director d’aprovisionaments d’una empresa i no es pot imaginar el que em van oferir. Sempre vaig dir que no.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

-Això deixa bastant sol.

-Totalment. Al final ho acabes assumint. És qüestió de tenir molta feina i de fer moltes fotos.