Unicaja i Liberbank confirmen contactes per fusionar-se

Gairebé un any i mig després de trencar, Unicaja i Liberbank es donen un nova oportunitat. Els dos bancs han confirmat que mantenen «contactes preliminars» per fusionar-se. Les dues entitats ho han emmarcat en la seva anàlisi habitual de possibles operacions corporatives i han destacat que no hi ha cap decisió presa al respecte. La crisi del coronavirus, no obstant, ha complicat encara més les perspectives del sector financer, pel previsible augment de la morositat i l’entorn de baixos tipus d’interès durant més temps, cosa que ha augmentat l’incentiu per portar a terme aquests processos d’integració, com demostra el recent acord entre CaixaBank i Bankia. 

Els dos bancs provinents de caixes i d’origen malagueny (Unicaja) i asturià (Liberbank) han confirmat les seves converses a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) després que diversos mitjans n’informessin. L’opció s’estudia des de fa mesos i es va intensificar aquest estiu, i encara més després de l’acord d’absorció de Bankia per Caixabank al setembre. Les entitats ja van negociar una integració entre el 2018 i el 2019, però la negociació es va trencar pel repartiment de poder en la nova entitat i la necessitat de fer una ampliació de capital per finançar-la imposada pel Banc Central Europeu (BCE), que ara ja no l’exigeix per a aquest tipus d’operacions.

Mitjans coneixedors apunten a l’existència de contactes «informals, preliminars i exploratoris». No obstant, les mateixes fonts consultades ahir precisen que aquestes «aproximacions» s’estan produint no només per part dels dos bancs sinó entre ells i d’altres, igual com estan fent gairebé totes les entitats i a diverses bandes. Són contactes que, en tot cas, poden derivar en converses serioses, com el 2018, o no.

Tot i que algunes informacions van apuntar que Liberbank hi hauria manat a Deutsche Bank per assessorar-lo en la fusió, mitjans financers van precisar que Deutsche és assessor habitual com a banc d’inversió de l’entitat asturiana i que no existeix tal mandat per obrir el procés de negociació. Tampoc sembla que hi hagi convocatòries imminents de consells d’administració per abordar aquesta qüestió.

Moviments

El que sí que hi ha al sector és la convicció que totes les entitats faran moviments, bé d’aliances i fusions o de reconsideració d’actius i negocis per esquivar els efectes de la crisi.

La pandèmia està reduint el negoci i debilitant encara més la rendibilitat, molt debilitada des d’anys abans pels tipus d’interès ínfims. L’euríbor, principal referència, acaba de marcar un nou mínim sense precedents des que existeix aquest indicador (va tancar setembre en el -0,415%), i això continua estrenyent els marges dels que els bancs obtenen els seus ingressos juntament amb les comissions i operacions financeres. La crisi fa témer al seu torn un repunt de la morositat, cosa que faria malbé el balanç dels bancs.

Ampliació de capital

Notícies relacionades

El projecte fallit de la ‘start-up’ de la longevitat

Illa defensa impostos que no penalitzin el talent i el creixement

En l’última setmana, diversos informes difosos pels serveis d’estudis del Santander i Citi van tornar a identificar les eventuals integracions entre BBVA i Sabadell (a Astúries, Sabadell-Herrero) i entre Unicaja Banco i Liberbank (els únics bancs hereus de caixes d’estalvis, juntament amb Caixa Bank i Bankia, que cotitzen a la borsa) com els aparellaments amb més lògica econòmica. La integració de Liberbank i Unicaja (els bancs cotitzats més petits) és molt complementària geogràficament i poc redundant (tret d’en serveis centrals) i donaria lloc al cinquè banc espanyol per actius.

L’anterior intent de fusió es va trencar el maig del 2019 perquè no es va arribar a acord en les valoracions dels dos grups i consegüent equació de canvi d’accions. Ara el BCE ha eximit la fusió de Caixa Bank i Bankia d’ampliar capital, un requisit que el 2019 també podria haver complicat la fusió d’Unicaja i Liberbank.