¿Per què Matadepera és el municipi més ric d'Espanya?

Així ho certifica l’últim informe sobre declarants d’IRPF de l’Agència Tributària, publicat aquest dimarts, que assenyala que el 2018 el petit poble del Vallès Occidental va desbancar del podi el madrileny Pozuelo de Alarcón amb una renda bruta mitjana de 218.788 euros per veí. I aquesta irrupció a dalt de tot de la llista va ser espectacular, ja que el 2017 ocupava la quarta posició amb una renda de 55.579 euros, un salt considerable.

Però la riquesa no sempre és ostentosa. Passejant pel centre és difícil imaginar que Matadepera copa el podi de municipis amb més renda per càpita del país. Les seves places, els seus carrers i els seus comerços fan pensar en altres pobles de l’entorn. Però no és el mateix. Castellar del Vallès, a menys de 12 quilòmetres, té una renda mitjana bruta de 29.969 euros. Badia, a 18, és un dels municipis més pobres de Catalunya.

¿Què fa que Matedepera sigui doncs la localitat més rica de l’Estat? L’Anna, nascuda i criada al poble, creu que es deu a una distorsió. «És clar que aquí la renda per càpita és alta, però els números queden distorsionats per un parell de famílies que són molt riques», explica aquest diari. «Prova d’això és que les escoles públiques del poble estan plenes, i en l’única privada ve gent d’altres municipis», assenyala, abans d’anar a recollir el seu fill.

El Daniel coincideix amb aquesta visió. Director d’una companyia situada a Terrassa, aquest executiu de 50 anys s’hi va mudar fa cinc després de comprar-se una casa perquè li brindava l’oportunitat de viure en un lloc tranquil i a prop de la feina. «El fet que hi hagi més poder adquisitiu fa que sigui un lloc calmat, però la veritat és que també ha portat a un increment dels robatoris», lamenta. L’Anna també creu que el fet de ser un poble amb alta renda per càpita comporta problemes. «Han aprofitat per pujar els preus», protesta. «Cada vegada venen a comprar més russos».

NATURA I TRANQUIL·LITAT

La tranquil·litat i la natura és un dels arguments esgrimits per molts veïns d’aquesta localitat. Ubicada al nord de Terrassa i als peus del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, Matadepera és un recés de pau format en el qual pocs carrers congreguen la gent i els comerços mentre que gran part del seu territori són residències o espais esportius.

La Isabel té 23 anys i treballa en una cafeteria del carrer de Sant Joan, la principal artèria comercial del poble. «Em considero una friqui de Matadepera, el fet que siguem pocs i a prop de la natura ens permet tenir una bona xarxa cultural i d’activitats», explica. Fa dècades Matadepera era una localitat rural on estiuejaven les famílies amb alt poder adquisitiu de Terrassa i Sabadell, però amb el pas dels anys moltes es van establir allà i fer-hi vida.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Tot i que a peu de carrer pot no semblar-lo, els números expliquen una altra realitat. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Matadepera té 9.326 habitants, 7.661 vehicles registrats i, el 2017, la renda familiar disponible bruta per habitant era de 27.300 euros, deu vegades més que la mitjana catalana. Com assenyalen alguns veïns, el salt en el poder adquisitiu del poble es pot deure al fet que Matadepera acull des de fa anys grans fortunes com Manuel Lao, fundador de Cirsa, i l’home més ric de Catalunya, segons ‘Forbes’ amb un patrimoni de 1.600 milions d’euros. Entre altres personatges coneguts, al poble tenen casa Xavi Hernández i Riqui Puig, llegenda del Barça i la nova promesa de la Masia.

Les últimes dades disponibles, del 2011, assenyalen que de les 2.796 vivendes familiars del poble que són primera residència, només 488 són de lloguer i la majoria, fins a 1.985, tenen més de 121 m₂ de superfície. Malgrat que hi pugui haver distorsions, la Isabel ho té clar. «Sempre hem sigut un poble ric, tot i que hi hagi famílies amb més diners, quan vas a altres llocs t’adones que aquí vivim en una bombolla», relata.