Sánchez preveu 800.000 llocs de treball més en tres anys pels fons europeus

El Govern s’ha proposat accelerar al màxim la gestió del Fons Europeu de Recuperació i preveu executar en només tres anys (del 2021 al 2023) els 72.000 milions de transferències assignades a Espanya per a inversions, en lloc de consumir els sis anys (fins a finals del 2026) que permet el marc europeu. Ja el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021 preveu la incorporació de 27.436 milions de transferències europees.

En aquests tres anys, a més, es preveu que la inversió lligada a la plena absorció d’aquests fons permeti la creació de 800.000 llocs d’ocupació addicionals així com un nivell més elevat de PIB de 2,5 punts en cadascuna de les anualitats, contribuint així a deixar enrere la recessió de la pandèmia i a fer un salt modernitzador al país.  

Així ho ha anunciat aquest dimecres el president del Govern, Pedro Sánchez, durant la presentació del Pla de recuperació, transformació i resiliència de l’economia espanyola que l’Executiu remetrà a Brussel·les aquest mes i que conté la seva estratègia per afrontar la crisi del coronavirus i els reptes de la pròxima dècada per a la «segona modernització» de l’economia espanyola. Un pla que permetrà a Espanya «créixer d’una nova manera, sobre uns pilars molt més robustos», segons el president.

Sánchez va desgranar que el 37% de les transferències europees tindrà per destinació projectes d’inversió vinculats a la transició ecològica; el 31% s’enfocarà a favor de l’agenda digital. La resta servirà a objectius de reducció de les bretxes de desigualtat de gènere i territorial i a aconseguir una cohesió social més gran, per la via de millores en les polítiques d’educació i de cures personals per a majors i dependents.

I per evitar que la «burocràcia» obstaculitzi la ràpida i eficaç absorció dels fons, Sánchez va anunciar ahir canvis en les lleis de contractes de l’Estat, de subvencions i del règim jurídic del sector públic, per superar els «colls d’ampolla». 

A l’acte de presentació han sigut convocats per videoconferència tots els membres de l’Executiu, els agents socials, presidents i alts executius d’empreses espanyoles, directius de mitjans de comunicació i representants de diferents sectors de la societat civil, així com els ambaixadors dels 27 països membres de la Unió Europea. La ‘cerimònia’ va ser oberta i clausurada per la interpretació al piano, per James Rhodes, de l’himne d’Europa. 

Dos mecanismes

El pla de recuperació que ha dissenyat la Unió Europea, per un total de 750.00 milions, assigna a Espanya una quantitat aproximada de 140.000 milions dels quals uns 72.000 milions han d’arribar en forma de transferències del ‘Next Generation EU’ i la resta, a tall de préstecs avantatjosos.

Al seu torn, els 72.000 milions del Fons de Recuperació Europeu consta de dos instruments a través dels quals es canalitzaran els recursos: d’una banda, la Facilitat per a la Recuperació i la Resiliència, que concentra el gruix amb 59.000 milions en transferències, i d’altra banda el React-EU que permet al nostre país obtenir finançament per un import de 12.400 milions.

Dels 12.436 milions del programa React-EU, un total de 10.000 milions es destinaran a les comunitats autònomes, com als restants 2.436 milions que s’incorporaran al Ministeri de Sanitat per, posteriorment, repartir-lo entre les regions per a l’adquisició de vacunes, reforçar l’atenció primària o renovar el material sanitari.

Deu polítiques tractores

Sánchez ha detallat les «deu polítiques tractores» en les quals hauran de quedar incardinats els projectes concrets d’inversió que l’Estat, en col·laboració amb autonomies i ajuntaments i amb la iniciativa privada (grans empreses i pimes), pugui fer valer davant les autoritats europees entre l’1 de gener pròxim i el 31 d’abril, que és el període disposat per a això.

La primera política tractora descrita per Sánchez té a veure amb l’agenda urbana i rural, la despoblació i l’agricultura. Està previst que aquest bloc absorbeixi el 16% dels recursos europeus en els tres pròxims anys.

En segon lloc, les polítiques d’infraestructures i els ecosistemes resilients (12% dels recursos), entre les quals Sánchez ha citat aspectes relacionats amb la preservació de les costes, els recursos hídrics, la biodiversitat i el transport, entre d’altres.

Està previst que les inversions vinculades a la transició energètica (tercer bloc) absorbeixin el 9% dels fons i que un altre 5% quedi vinculat a la modernització de les administracions (quart bloc), en qüestions com les relacionades amb ciberseguretat i la modernització del sitema de Justícia.

En polítiques relacionades amb el teixit productiu, la digitalització de les empreses, el turisme i el projecte d’‘Espanya, nació emprenedora’ es preveu consumir el 17% de les transferències europees.

El Pacte per la Ciència i la Innovació i el reforç del Sistema Nacional de Salut acapararà el 17% dels fons, amb especial atenció a l’R+D+i.

El 18% dels diners europeus seran enfocats a polítiques relacionades amb l’educació, el coneixement, la formació professional (per a joves i treballadors) que integren el setè bloc descrit pel cap de l’Executiu. Aquí s’ubiquen qüestions tals com el pla nacional de capacitats digitals previst pel Govern per al conjunt de la població o l’impuls de 65.000 noves places d’educació infantil de 0 a 3 anys.

La vuitena política tractora a què s’ha referit Sánchez té a veure amb la nova economia de l’atenció i polítiques d’ocupació (6% dels recursos europeus), en què s’inclou l’objectiu de prestar assistència domiciliària a 870.000 dependents en els tres pròxims anys i la modernització de les polítiques actives d’ocupació. 

En novè lloc, el president del Govern ha citat el desenvolupament de «dues indústries», la cultura i l’esport, incloent-hi l’impuls al sector dels videojocs, que coparan l’1,1% dels recursos.

I com a desena política tractora, va assenyalar la modernització del sistema fiscal, incrementant la progressivitat.

Tancament de bretxes

El pla se sustenta, al seu torn, sobre quatre eixos bàsics: transició ecològica, transformació digital, igualtat i cohesió social i territorial. Sánchez va indicar algunes de les inversions que conté el programa, com l’electrificació de la mobilitat a Espanya (desplegament de 250.000 vehicles elèctrics el 2023 i cinc milions el 2030, i l’habilitació de 100.000 punts de recàrrega), l’abast del 100% de l’energia renovable el 2050, la rehabilitació de més de mig milió de vivendes en els pròxims tres anys per fer-les més eficients, el reforç de la gestió integral de la costa, la restauració de 3.000 quilòmetres de rius, la preservació dels hàbitats naturals, la restauració dels aiguamolls i dels ecosistemes més vulnerables. 

Quant al pilar digital, es promourà que el 75% de la població disposi de cobertura 5G i que tota la població tingui accés a internet ràpid, i s’estendrà l’impacte per programes de digitalització a 2,5 milions de pimes. En igualtat, el compromís és el combat a totes les bretxes de gènere, i aquest enfocament serà transversal i imprimirà tots els projectes tractors.

Respecte a la cohesió social i territorial, es persegueix abordar el repte demogràfic i combatre la precarietat per crear una societat «més justa, més solidària i resilient». Per a això, es reforçarà l’Estat del benestar, «una de les grans lliçons que hem de treure d’aquesta crisi». «Hi ha tres objectius clau: el tancament de bretxes socials i territorials, el desenvolupament del medi rural i la justícia intergeneracional», va sintetitzar.

La presentació feta per Sánchez dimecres al matí va tenir una segona part, a la tarda a les 18.00 hores, en la qual els quatre vicepresidents del Govern –Carmen Calvo, Pablo Iglesias, Nadia Calviño i Teresa Ribera– van explicar els principals pilars del pla des de les seves respectives competències. 

Projecte de Pressupostos

La presentació del pla de recuperació es va produir un dia després que el Consell de Ministres aprovés el nou quadro macroeconòmic, que contempla una caiguda del PIB de l’11,2% aquest any i un rebot del 7,2% el 2021, que aconseguirà un 9,8% gràcies a l’impacte dels programes europeus.

A més, l’Executiu ha fixat el límit de despesa no financer, conegut com a ‘sostre de despesa’, del Pressupost de l’Estat per al 2021, que augmenta un 53,7%, fins als 196.097 milions d’euros, incloent-hi transferències extraordinàries a les comunitats autònomes i Seguretat Social i part dels fons europeus.

Quadro macro

Amb una previsió de dèficit de l’11,3% del PIB aquest any i un deute públic del 118% del PIB, l’Executiu ha establert una taxa de referència de dèficit del 7,7% el 2021.

Notícies relacionades

Ribera: «Som davant l'oportunitat de transformar el país»

El Govern promet una reforma «profunda» de l'Administració per agilitar tràmits

L’impuls associat al Pla de recuperació, el 2021 transformació i resiliència és de 2,7 punts percentuals del PIB, cosa que suposa un efecte multiplicador d’aproximadament 1,2, segons la informació utilitzada pel Govern per elaborar el quadro macroeconòmic i remesa a l’AIReF, que avala el quadro macro, però avisa de riscos en funció dels rebrots i de l’execució dels fons europeus.

A més, el líder de l’Executiu i la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, van assegurar que el pla de recuperació suposarà un augment del creixement potencial del 2% en una dècada.