El pla pressupostari del Govern puja el 0,9% pensions i sous públics

La pujada del 0,9% obeeix a la previsió d’inflació del Govern per a l’any vinent i al compromís del Govern de garantir el poder adquisitiu de les pensions. El 2020 també s’ha aplicat una pujada de les pensions del 0,9%, sota la previsió que aquesta hauria sigut la inflació d’aquest any, si bé tot apunta que l’índex de preus de consum podria acabar l’exercici amb taxes negatives. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha confirmat aquest dimecres una taxa del -0,4% al setembre i els analistes anticipen el -0,2% per a final d’any. En cas de ser així, es podria dir que els pensionistes haurien guanyat una mica més d’un punt de poder adquisitiu el 2020.

L’increment del 0,9% de les pensions ha guiat els càlculs de la despesa pressupostària inclosa al document que l’Executiu enviarà aquest dijous a Brussel·les, sense perjudici que la posterior negociació política –en el marc del Pacte de Toledo– i amb els agents socials acabi donant com a resultat un increment diferent i superior. Així ho ha transmès l’Executiu als agents socials, per evitar tensions pel que pogués ser interpretat com una decisió unilateral del Govern en una matèria tan sensible com la de les prestacions.  

En el cas dels funcionaris, fins a l’últim moment s’ha mantingut a l’aire la possibilitat d’una congelació l’any vinent. Finalment, els càlculs del pla pressupostari del 2021, en la seva útima redacció, prèvia al tancament d’aquesta edició, s’han formulat sobre la base d’un increment del 0,9% per als empleats públics de les tres administracions (Estat, autonomies i ajuntaments). Aquesta pujada serà menor que la disposada el 2020, que ha sigut del 2%, en aplicació de l’acord plurianual pactat amb els sindicats el 2018

Canvis tributaris

Les grans xifres del pla pressupostari, no obstant, no incorporen encara l’efecte recaptatori de totes les noves mesures fiscals que negocien els dos socis del Govern de coalició (PSOE i Unides Podem), ja que, segons fonts coneixedores de les converses, encara no existeix un acord ple entre les dues parts sobre les mesures de l’acord de coalició que convé aplicar ja el 2021 i quins s’han de deixar per a un moment posterior, de més recuperació econòmica.

Sobre la taula hi ha la possibilitat de canvis en la fiscalitat dels plans de pensions; una tributació més gran en l’IRPF de les rendes més elevades; l’aplicació d’un tipus mínim en l’impost de Societats per a multinacionals; o l’eliminació de l’exempció en l’IVA dels serveis privats de sanitat i educació.  

Grans línies pressupostàries

La presentació d’un pla pressupostari (‘draft’, en la terminologia de la Comissió Europea) forma part de la governança dels comptes públics que imposa el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea. Tots els països han de presentar a Brussel·les les grans línies pressupostàries per a l’any vinent i sotmetre-les a examen de la Comissió Europea, que ha de validar-les o suggerir canvis en un informe que emetrà al novembre.

El pla pressupostari no és el mateix que el projecte de llei de Pressupostos de l’Estat, que, segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, es presentarà al Congrés dels Diputats abans que acabi el mes d’octubre (amb diverses setmanes de retard respecte del límit legal, establert el 20 de setembre). No obstant, el pla pressupostari sí que ha d’incloure les grans xifres d’ingressos i despeses de les administracions públiques, així com l’escenari macroeconòmic en què s’hauran de desenvolupar els comptes.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Així, el text incorpora l’històric sostre de despesa aprovat pel Govern el 6 d’octubre, com també l’escenari macroeconòmic que va descriure la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb un recessió de l’11,2% aquest any i un rebot per al 2021 amb un creixement del 7,2%. 

El sostre de despesa de l’Estat del 2021 és un 53% superior al del 2020, fins a fregar els 200.000 milions d’euros, després d’incorporar la injecció de 27.436 milions de transferències del Fons Europeu de Reconstrucció (sobre el total de 71.604 milions previstos per a Espanya fins al 2026; 140.000 milions, si s’inclouen els préstecs).