L'FMI estima que el dèficit espanyol es multiplicarà per cinc i el deute creixerà un 29%

Ni aquesta crisi és com les anteriors ni els guardians de les finances internacionals respiren com els seus predecessors. Almenys, de moment. La debacle econòmica generada pel coronavirus ha desbaratat la disciplina fiscal a tot el món a l’obligar els governs a sortir al rescat de les seves empreses i treballadors, un salvavides que deixarà el deute públic en un rècord històric pròxim al 100% del PIB global. Però també ha deixat en suspens el dogma neoliberal de les últimes dècades. El Fons Monetari Internacional ha advertit aquest dimecres que el risc més immediat no resideix en l’explosió de l’endeutament, sinó en la temptació de retirar els ajuts fiscals abans de temps. No només això. També insta els estats a augmentar la inversió pública per adaptar les seves economies als nous temps. 

El missatge de fons de l’FMI serveix per treure una mica de ferro a l’esfereïdor forat pressupostari que està deixant aquesta crisi, la més devastadora en gairebé un segle. Una crisi que té Espanya entre els seus principals damnificats, amb una contracció prevista del seu producte interior brut (PIB) per a aquest any del 12,8%, una xifra sense comparació entre les economies avançades. La pèrdua de riquesa i l’esperada caiguda en la recaptació d’impostos multiplicarà per cinc el seu dèficit públic, que passarà del 2,8% el 2019 al 14,1% a finals del 2020. Aquest desfasament en els comptes estatals està quatre punts per sobre de la mitjana de l’eurozona, tot i que per sota de les tres grans economies anglosaxones: els Estats Units (18,7%), el Canadà (19,9%) i el Regne Unit (16,5%).

Endeutament públic

També es dispararà el deute públic, quan començava a revertir el seu particular calvari de l’última dècada, en què va encadenar la Gran Recessió amb la crisi del deute sobirà de l’euro. En cas de representar el 95,5% del PIB espanyol l’any passat, passarà al 123% al final d’aquest exercici, un increment de gairebé el 30%. Només Itàlia, Grècia i Portugal superaran el seu volum d’endeutament al continent. Malgrat la clatellada generalitzada, el context actual de baixíssims tipus d’interès i diferencials negatius, ha portat l’FMI a predir una estabilització del deute en els pròxims cinc i una reducció significativa dels dèficits públics. En el cas d’Espanya el primer baixaria fins al 119% el 2025 i el dèficit quedaria en el 4,4% aquell mateix any. 

El Fons no sembla massa preocupat per aquests desajustos, que en altres temps haurien alarmat els falcons fiscals i afilat els ganivets de l’austeritat. «Els dèficits públics el 2020 estan cridats a augmentar una mitjana del 9% del PIB i el deute públic (global) s’acostarà a un rècord del 100%», diu l’informe fiscal presentat aquest matí a Washington. «Però tot i així cal fer més per fer front a l’augment de la pobresa, l’atur, la desigualtat i fomentar la recuperació econòmica».

Canvi de paradigma

Mai en l’última dècada s’havia apreciat tan clarament el canvi de paradigma en una institució que fa temps que mira d’allunyar-se dels dimonis del seu passat. Un camí que ha resultat més zigzaguejant que recte, com saben bé els grecs i altres receptors dels seus rescats. Però el Fons advoca ara per aprofitar la crisi i la manguera de liquiditat dels bancs centrals per crear economies «més resilients, inclusives i verdes» mitjançant les injeccions de diners públics. 

Notícies relacionades

L'Airef advoca a prioritzar els 2.900 milions d'ajuts a la contractació en els joves

L'IPC encadena al setembre la seva sisena taxa negativa al situar-se en el -0,4%

D’acord amb els seus propis càlculs, un increment de l’1% en la inversió pública té el potencial d’augmentar un 2,7% el producte interior brut (PIB), així com un 10% la inversió privada i crear pel camí entre 20 i 33 milions de llocs de treball directes i indirectes. Però aquesta inversió, assegura l’organisme internacional, s’hauria de centrar en els sectors que seran crítics per fer front als desafiaments del futur. «La inversió en sanitat i educació, en infraestructures digitals i verdes, pot connectar la gent i millorar la productivitat de tota l’economia, així com la capacitat de fer front al canvi climàtic i futures pandèmies», diu el seu informe. 

L’alternativa és més desigualtat, més pobresa i pitjors estàndards de vida, segons suggereix el Fons, el pou sense fons que ha servit els últims anys de caldo de cultiu per a l’auge dels nacionalismes, el populisme xenòfob i l’autoritarisme.