Mercadejos a Glovo: pagar per pedalar

«Si pagues 50 euros a la setmana, te’n pots treure uns 100. Si no, te la jugues... i potser no te n’emportes ni 10», diu l’Ilias, que porta un any i mig pedalant així per a Glovo. Aquest jove treu el seu telèfon mòbil i obre un xat de WhatsApp amb 205 usuaris. No necessita fer gaire ‘scroll’ per trobar el primer missatge que ofereix hores. Preu: 50 euros a la setmana; sempre per PayPal. Missatge a les 0.56h de la matinada de fa una setmana: «¿Puc activar demà?». «¿Quantes?». «Només una». Transferència i en pocs minuts el seu compte de Glovo té disponible per treballar de dues de la matinada fins a les nou del matí de dissabte. «Molt bones hores, molta gent de festa, molta comanda nocturna», diu l’Ilias.

Ja que en les ‘apps’ de repartiment no treballa qui vol, sinó a qui li deixen voler. Les empreses, amb matisos a l’hora de distribuir les hores, reparteixen un nombre limitat de franges horàries que poden postular els repartidors que vulguin treballar. Una virtualització de plaça pública, en què Glovo alça la veu, diu quants bracers necessita i els repartidors aixequen la mà per oferir-se. I, en aquest cas, alguns bracers, els més necessitats, li colen un bitllet de 50 euros a la butxaca al capatàs per ser escollits.

La batalla per les hores és la clau del model laboral de Glovo. Aquí els ‘riders’ amb més antiguitat i millors valoracions per part dels usuaris tenen preferència. I qui es queda sense hores, no treballa. Un model que, d’altra banda, el Tribunal Suprem ja ha censurat en el cas de Glovo i que seria impossible, igual que les trampes explicades en aquest reportatge, amb un sistema d’assalariats. 

Per al Juan aquests 50 euros a la setmana marquen la diferència entre poder arribar a final de mes o no. En depenen ell i la seva parella. No és l’únic peatge que aquest jove veneçolà i sense permís de treball ha de pagar per treballar. Pedalar per a les ‘apps’ de repartiment és una de les poques vies d’ingressos que tenen els col·lectius sense papers. Ell lloga un compte a una persona que sí que té permís de treball i està donada d’alta com a autònoma. Moltes vegades no és ni la del mateix mitjancer, sinó la d’un familiar o amic amb un DNI disponible. Semblant a passar-se punts amb el carnet de conduir. 

Si bé la venda d’hores només es produeix a Glovo, el lloguer de comptes és un frau estès a totes les plataformes. Les tarifes poden variar segons la ciutat o el mitjancer, però a Barcelona aquesta comissió sol rondar el 30% dels ingressos generats pel compte. «Si hi ha diners, cal fer-ho així. Si no treballes, no menges», diu el Juan. L’equació és així de crua per aquest jove que no arriba als 20 anys.

La història que explica el Juan és semblant a la del Roberto. Entre un pagament i un altre el que els queda en el compte dona per a ben poc. Si un mes ingressen 1.500 euros, 500 euros se’ls emporta l’arrendatari del compte i uns altres 200 euros els traficants d’hores. La venda d’hores retorça el mercat fins i tot per als que no poden apartar els 50 euros setmanals per a la pròxima. «Es cacen hores de Glovo a 1 euro l’hora, per treballar l’endemà, no es paga res per endavant, només pagues després que et cacin les hores. [...] sense riscos, es fa amb un sistema segur», diu un missatge en un grup de ‘riders’ de Madrid. «Són uns pocavergonyes, ¿però què vols que faci?. Si pogués treballaria d’una altra cosa, però no puc», explica el Roberto, nascut a Bolívia i sense permís de treball.

Glovo es desmarca i ho censura

¿Qui són aquests mitjancers? Persones vinculades d’alguna manera amb Glovo. L’empresa no s’emporta res, la comissió se la queden ells. Es presenten com a treballadors, segons expliquen els repartidors consultats, sempre amb un nom i mai amb cognoms i per als cobraments faciliten un compte de PayPal, que no exigeix cap identificació. «Des de Glovo treballem activament per prevenir l’ús il·legal de l’aplicació i tenim una política de tolerància zero contra el frau. Fem controls regulars de les diferents operacions i, quan es detecta o es reporta un ús irregular o fraudulent de l’aplicació, s’obre un procés d’investigació i s’apliquen les mesures necessàries per resoldre’l». Aquesta és la resposta emesa des de l’empresa a les preguntes d’EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

El Tribunal Suprem declara falsos autònoms els 'riders' de Glovo

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Els furtius no només es dediquen al mercadeig d’hores, sinó que molts també ofereixen desbloquejar comptes que hagin sigut intervinguts per l’empresa. Això passa o bé perquè una comanda no es va entregar, o bé perquè l’aplicació va detectar possibles comparticions o altres motius a criteri de l’empresa. Si bé la venda d’hores només es produeix a Glovo, aquest mitjà ha pogut comprovar que tant a Glovo com a UberEats s’ofereixen aquests serveis de desbloqueig. ¿La tarifa? Habitualment per 150 euros a Barcelona o Madrid.

En aplicacions com UberEats el sistema de repartiment de comandes funciona diferent. Els repartidors no es disputen les hores, sinó directament les comandes. El que els permet treure sempre alguna cosa, però ajusta els marges i obliga els repartidors a estar fent voltes a veure si els cau una comanda. Una vegada restat el lloguer del compte, a la Caty, de Madrid, li queden uns 100 o 150 euros a la setmana, segons explica. Fent més de 10 hores moltes vegades, afegeix. «Al principi no descansava cap dia a la setmana, però al cap d’un temps el cos t’obliga. Costa molt, perquè tornes l’endemà i sents allò d’‘ahir va anar la mar de bé’, i penses ‘¿per què no hi vaig ser? ¿per què just ahir vaig decidir descansar?’. No acabes de desconnectar mai», afirma.