Els gegants tecnològics, en el punt de mira per l'ús de dades

Les xarxes socials van néixer amb la promesa de democratitzar les societats, el poder i el coneixement. Les revoltes de la Primavera Àrab van ser la primera expressió del seu potencial com a mecanismes d’interconnexió, sobirania i mobilització popular, una cosa que es manté. «Aquestes eines pensades per a l’addicció es poden revertir per a la revolució», explica la investigadora tecnopolítica Simona Levi, que adverteix del perill que la successió d’escàndols es transformi en un rebuig de la tecnologia. I és que, després de gairebé dues dècades d’esperances revestides d’utopia, les plataformes han passat a estar en el punt de mira. El flamant carruatge ha deixat pas a la carbassa podrida.

Els experts citen el 2013 com l’any del desencanteri. Va ser llavors quan l’extreballador de la CIA Edward Snowden va revelar que el Govern dels Estats Units espiava de forma massiva els seus ciutadans i els de mig món amb la col·laboració i complicitat dels gegants tecnològics. El segon moment crucial va ser al 2018, quan es va destapar que la campanya presidencial de Donald Trump i la favorable al brexit havien recorregut a Cambridge Analytica, una consultora política que s’havia servit de 87 milions de dades privades extretes il·legalment de Facebook per elaborar perfils psicològics dels votants i enviar-los així missatges personalitzats perquè es decantessin pel bàndol conservador. «Fins aleshores la gent pensava que tot això era una exageració», assenyala l’experta Marta Peirano. «Avui aquest tipus de campanyes són la quotidianitat, cosa que indica que funcionen».

Ara, la popularització d’aquest malestar general contra el capitalisme de plataformes ha arribat, irònicament, a través de Netflix, un dels seus grans exponents. El documental El dilema de las redes, que rasca la superfície d’aquest model exctractivista sense esmentar la implicació de la seva productora, s’ha convertit en un fenomen viral que ha posat la indústria de les xarxes en boca de tothom.

Abús de poder

Malgrat tots aquests escàndols, el que ha portat les ‘Big Tech’ a judici són els seus abusos de poder per controlar el mercat i anul·lar la competència. Google té una quota mundial dels motors de cerca de més del 90%, Amazon domina de forma aclaparadora el comerç electrònic i Facebook governa les quatre ‘apps’ més descarregades de la dècada. La capitalització borsària de les grans tecnològiques ja suposa un 20% de la borsa nord-americana, un control que cap sector havia ostentat des de fa 70 anys.

Com assenyala l’acadèmic en economia digital Nick Srnicek en el llibre ‘Capitalismo de plataformas’, la falta de regulació d’aquestes corporacions els ha permès créixer fins a tenir volums de facturació i de generació d’ocupació que condicionen qualsevol decisió política. No obstant, això podria canviar. El 6 d’octubre passat el Comitè Judicial de la Cambra de Representants va publicar un informe acusant les grans tecnològiques d’operar com a monopolis i proposant una regulació més gran que fins i tot pugui forçar el seu desmembrament.

Odi i desinformació

Amb l’arribada de la pandèmia, les implicacions polítiques i socials de les grans plataformes s’han accentuat. Convertides en terreny fèrtil per a l’extrema dreta, teories de la conspiració i la desinformació política, companyies com Facebook o Youtube han sigut reiteradament criticades per acollir grups violents i promoure el seu contingut. Des de milícies armades pròximes al neonazisme que discutien en els seus xats com assassinar manifestants antiracistes (com van acabar fent) a col·lectius antivacunes, les xarxes han servit perquè aquests missatges s’amplifiquin a tot el món. «Nació, ira, por... el populisme de dretes sempre és més atractiu», s’excusava un directiu de Facebook.

La falta de regulació de les xarxes ha permès la proliferació de desinformació i continguts d’odi, catapultats per un algoritme que ens recomana contingut cada vegada més inflamatori, morbós i que concordi amb la nostra visió del món. Aquesta explotació emocional és la que ens reté a la plataforma, però també genera una espiral de radicalització i polarització social. «La digitalització forçosa d’ara ha portat la gent a comprendre millor aquests riscos», afegeix Levi. Només després d’una sonada campanya de boicot publicitari –d’on prové el 99% dels seus ingressos– Facebook va començar a regular més estrictament el seu contingut. Aquesta setmana, juntament amb Twitter, anunciaven la prohibició del negacionisme de l’Holocaust.

Addicció i precarització

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’addicció és una altra cara de les xarxes socials que més preocupació han despertat, especialment per les seves implicacions en la salut mental. «Les recomanacions que ofereixen les plataformes indueix a la tristesa com a estat mental», explicava en una entrevista a aquest diari l’investigador digital Geert Lovink. No obstant, aquesta addicció és una conseqüència buscada del seu model de negoci. Com apunta Peirano, el capitalisme de plataformes es basa a aïllar-nos i proporcionar-nos contingut infinit a velocitat vertiginosa per mantenir-nos enganxats. «Es repeteix l’estructura de les escurabutxaques perquè és quan produïm més dades», assenyala. És el que es coneix com a economia de l’atenció.

Però en el pla social, el model de plataformes també ha derivat en precarització laboral. «El capitalisme s’ha reinventat en un nou model molt més agressiu i extraccionista que es fonamenta en un retrocés històric dels drets», explicava Mayo Fuster, professora associada de la Universitat d’Harvard, en una xerrada de la Biennal de Pensament. Les polítiques durament antisindicals d’Amazon, Google i Apple en són una prova, però també les sentències judicials contra el model de Glovo, Uber o la mateixa Amazon. Se’ls va collant.