Podem situa en lloguers i IRPF la seva tensió amb el PSOE pel Pressupost

Les qüestions més delicades de la negociació entre Unides Podem (UP) i el PSOE del projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021 s’han deixat per a la recta final i és ara quan han saltat les espurnes, sense dissimular. Fonts d’Unides Podem van situar aquest dilluns en la regulació dels lloguers  i en la fiscalitat de les rendes i patrimonis més elevats les principals fonts de discrepància entre els dos socis del Govern de coalició.

Aquestes mateixes fonts van manifestar el seu malestar per la negativa del ministre de Transport, José Luis Ábalos, aquest dilluns, a incloure en el projecte de Pressupostos la regulació dels preus dels lloguers que forma part de l’acord de coalició. El mateix vicepresident segon, Pablo Iglesias, es va reunir divendres amb el Sindicat d’Inquilins i Inquilines en un gest que pretenia pressionar el PSOE en aquesta direcció. Per això, la resposta rebuda de part d’Ábalos va ser encaixada a UP com un afront.

Un gest per seduir ERC

«Estem disposats a continuar parlant, però creiem que el moment més adequat és quan aclareixin totes les incerteses del mercat de la vivenda. I l’encaix jurídic que entenem més adequat és la llei estatal de vivenda» en la qual treballa el Ministeri de Transports, va dir Ábalos aquest dilluns. «Unides Podem vol regulació de preus ja, tal i com recull el programa de Govern, perquè és un tema urgent i facilita l’aprovació de l’esborrany per part dels grups de la investidura, sobretot dels catalans, ja que la llei donaria cobertura legal a l’aprovada a Catalunya i que està ara mateix recorreguda», van respondre fonts de la formació morada.

Des de l’òptica d’UP, el recolzament o l’abstenció d’ERC als Comptes faria innecessari fer cessions a Ciutadans per tirar-los endavant al Congrés dels Diputats. 

Fonts d’UP també van reconèixer ahir discrepàncies en les seves negociacions amb el PSOE, a través de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en qüestions relatives a fiscalitat. Aquesta és la raó per la qual el Pla Pressupostari remès a Brussel·les el 15 d’octubre no detallava les mesures tributàries, aclareixen.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

En particular, la formació que dirigeix Pablo Iglesias aposta per una pujada de l’IRPF per a rendes del capital i del treball a partir de 200.000 euros (l’acord de coalició l’establia a partir de 130.000 euros), així com per un increment fiscal per als grans patrimonis. 

Les discrepàncies també afecten l’Iprem  (indicador públic de renda d’efectes múltiples) que serveix de guia per a prestacions socials i per al qual UP exigeix un increment decidit a partir dels 537,84 euros en què porta instal·lat des del 2017.