El Suprem no veu «abusivitat» en la comercialització de les hipoteques amb IRPH

El Tribunal Suprem no ha resolt tots els dubtes sobre la comercialització de les hipoteques amb IRPH (índex de referència dels préstecs hipotecaris), però ha deixat constància aquest dimecres que els crèdits referenciats a aquest índex no són abusius, tot i que fossin comercialitzats de manera poc transparent. El Ple de la Sala Civil de l’alt tribunal ha deliberat i resolt quatre recursos de cassació en relació amb la clàusula d’interès variable IRPH. Un cinquè recurs sobre aquesta qüestió també s’ha deliberat aquest dimecres però «presenta perfils diferents, per versar sobre una vivenda de protecció oficial», va comentar el Suprem en una nota. En els quatre recursos resolts, seguint la jurisprudència del TJUE, ha apreciat falta de transparència per no haver-se informat de l’evolució de l’índex durant els dos anys anteriors a la contractació de la hipoteca.

No obstant, i seguint també la jurisprudència del TJUE, ha procedit a fer l’anàlisi del caràcter abusiu d’aquest índex i conclou, en els casos enjudiciats, que «no hi havia abusivitat». La sentència compta amb el vot particular del magistrat Francisco Javier Arroyo Fiestas. La resolució ha sigut comunicada ja als procuradors de les parts. El text íntegre de la sentència es redactarà en els pròxims dies.

Contradicció aparent

La resolució del Suprem sembla implicar un visió contradictòria respecte a la comercialització de les hipoteques amb IRPH, ja que el tribunal considera que no hi va haver transparència, però tampoc «abusivitat» en la seva comercialització. Fonts jurídiques apunten que, a falta de conèixer els detalls de la sentència, la falta de transparència no implica automàticament abusivitat. «El client hauria contractat la hipoteca igualment en el cas que hagués conegut la diferència entre l’euríbor i l’IRPH, cosa que vol dir que no hi hauria abús», comenta Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, despatx que defensa centenars de casos relacionats amb l’IRPH.

Tot i que la sentència sembla donar la raó als consumidors en primera instància pel que es refereix a la falta de transparència, la realitat és que qui previsiblement surt més beneficiat per la resolució és el sistema financer, ja que s’entén que no es va cometre abús en la comercialització d’aquestes hipoteques. 

En general, les associacions de consumidors consideren que la resolució judicial no afavoreix els consumidors. «A falta de llegir el text íntegre de la sentència, per poder analitzar quins són els fonaments que l’han portat a prendre aquesta decisió, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) lamenta que la nova sentència del Tribunal Suprem no segueixi el criteri de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 3 de març del 2020, i falli novament a favor del sector bancari», afirma.

La doctrina del Tribunal Suprem del desembre del 2017 va establir que al ser l’IRPH un índex oficial publicat en el BOE i utilitzat per diverses entitats financeres en les seves ofertes comercials resulta fàcilment accessible per a un consumidor mitjà i, per tant, no és abusiu. Però el TJUE va considerar que la falta de transparència és determinant per poder considerar el caràcter abusiu, i precisava que la incorporació als contractes de l’índex IRPH s’ha de sotmetre als controls de transparència establerts i, per tant, del seu possible caràcter abusiu si no supera aquests controls, apunta l’organització. No obstant, el TJUE deixa en mans dels jutges espanyols la decisió.

Fonts financeres, no obstant, coincideixen en el fet que el Suprem diferencia entre «transparència» i «abusivitat». Destaca que aparentment el Suprem s’hauria acollit a la mateixa línia argumental que ja va manifestar la Secció 15 de l’Audiència de Barcelona el 24 d’abril del 2020, en la qual s’assenyala que malgrat no superar-se el control de transparència, s’ha d’efectuar després el judici d’abusivitat, i aquesta no es produeix quan no hi ha desequilibri entre les parts. No hi podia haver desequilibri quan ningú sabia si en funció de l’evolució de l’IRPH una sortiria guanyant o perdent». Aquesta sentència afirma: «La falta de transparència de la clàusula no implica per ella mateixa la seva nul·litat [...]».

Valor de la sentència

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

José Mara Fernández Seijo, un dels magistrats que va dictar la sentència de l’Audiència barcelonina, va comentar ahir que el camí que segueix el Suprem ja havia sigut marcat per la sentència del TJUE en la seva última resolució i en una altra d’anterior relativa a un cas d’una hipoteca multidivises. «S’ha de llegir la sentència del Suprem per conèixer els matisos, però per a nosaltres està clar que la incorporació de l’índex IRPH no és abusiu. Tot i així, encara hi haurà qui pensi que el Suprem s’equivoca, tot i que els dubtes seran cada vegada més residuals», va comentar el magistrat. Fernández Seijo va afegir que l’assumpte no conclou aquí i va recordar que el titular del Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona, Francisco González de Audicana, que va plantejar la qüestió prejudicial al TJUE sobre l’IRPH,  es proposa dirigir noves qüestions al tribunal de Luxemburg.

L’Audiència de Barcelona va dictaminar que l’IRPH era transparent i no abusiu, cosa que no afavoreix el camí per a la reclamació per part dels consumidors. Altres instàncies provincials, com les de Madrid i Alacant s’han pronunciat en el mateix sentit que ara sembla dictaminar el Suprem: que la comercialització no va ser transparent, però tampoc abusiva, amb la qual cosa també es dificulta el camí de la reclamació. «Perquè es consideri abusiva s’ha de provar que hi va haver desequilibri en contra del consumidor i mala fe per part dels bancs. Les Audiències no ho van considerar així», explica David Viladecans, responsable dels serveis jurídics de Tecnotramit, una firma de serveis jurídics per al sector financer. «L’IRPH és una mitjana del valor al qual els bancs es deixen els diners entre ells i ningú podia suposar com evolucionarien aquests índexs. L’euríbor és molt més baix ara, però no quan es van començar a concedir préstecs amb aquesta referència», afegeix.