L'Estat assumeix que la unió CaixaBank-Bankia li causarà pèrdues el 2021

L’arrel del trencament està en la valoració que ha fet el grup d’origen català del banc amb capital públic. Les dues entitats han pactat una equació de canvi d’accions que suposa donar un valor a cada un dels títols de Bankia d’1,2427 euros, un 20% per sobre de la seva cotització borsària abans que s’anunciessin les negociacions entre els dos bancs. Aquest preu, no obstant, és entorn d’un 65% inferior al valor que el públic Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), dependent del Ministeri d’Economia, concedeix actualment a les accions de Bankia, cosa que li provocarà una minusvalidesa que es plasmarà en el seu compte de resultats en forma de pèrdues.

El FROB posseeix el 100% de BFA, la matriu de Bankia, que al seu torn és propietari del 61,823% del banc cotitzat que s’integrarà amb CaixaBank. Al ser l’accionista de control tant de la matriu com de la filial, l’ens públic no comptabilitza la seva participació en totes dues segons el seu hipotètic valor de mercat, sinó en funció del patrimoni net de tot el grup menys els interessos minoritaris (bàsicament, la part del patrimoni net de Bankia que correspon a la resta dels seus accionistes que no són l’Estat). Així li donava un valor (el que s’anomena «import recuperable» dels ajuts) de 9.530 milions el 2019, que al tancament del juny passat va baixar a 9.490 milions.

Desconsolidació

No obstant, quan s’integri en CaixaBank, Bankia deixarà d’existir i desapareixerà el grup consolidat que forma amb BFA a efectes comptables, amb la qual cosa el FROB en principi haurà de valorar la seva participació en funció del patrimoni net només de la matriu. Aquest patrimoni ascendia a 4.862 milions al tancament de l’any passat i al juny es va reduir fins als 3.163 milions perquè l’acció de Bankia, el principal actiu del seu balanç, havia baixat des dels 1,9 euros als 0,95 euros.

El valor d’1,2427 euros que CaixaBank ha acceptat donar a cada títol de Bankia implica que la valoració de BFA en els comptes del FROB ascendirà al voltant als 4.100 milions. Però seguirà molt lluny dels més de 9.000 milions en què està valorada la participació pública en tot el grup abans de la desconsolidació que provocarà la fusió. D’això podrien derivar-se, per tant, unes pèrdues d’uns 5.000 milions, tot i que l’impacte precís de la fusió en els comptes del FROB és impossible de calcular en aquests moments. 

Criteri comptable

Quan es produeixi la integració, que s’espera per al març de l’any que ve, el FROB té previst decidir amb el seu auditor, Mazars, si passa a comptabilitzar la seva participació segons el patrimoni net de només BFA o si utilitza una nova fórmula (com el valor raonable menys els costos de venda o el valor actual dels fluxos d’efectiu futur derivats de la inversió). Això podria provocar que les pèrdues finals no siguin d’aproximadament 5.000 milions, però en qualsevol cas «és lògic que hi hagi una minoració» en la valoració que provoqui números vermells en els seus comptes, admeten les fonts públiques. Previsiblement, això portarà el patrimoni del fons de nou a negatiu i obligarà a convertir en capital un nou tram del préstec europeu a Espanya, tot i que no tindrà impacte en el dèficit ni en el deute.

Com que la culminació de l’operació serà el primer trimestre de l’any que ve, el FROB tancarà els seus resultats del 2020 valorant la seva participació en el grup BFA-Bankia com fins ara. És d’esperar que continuï superant els 9.000 milions, ja que l’acció de Bankia ha pujat des del tancament de juny (està en 1,138 euros). Les pèrdues que provocarà la fusió, per tant, es plasmaran en els comptes del fons públic del 2021, que es comunicaran el maig del 2022. Però no només dependran del criteri comptable que s’utilitzi, sinó també de l’evolució borsària de la nova CaixaBank, de la qual l’Estat tindrà un 16,1%.

Factura final

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

De fet, més enllà de l’efecte de la fusió en els comptes del FROB de l’any que ve, el futur de la CaixaBank postintegració és el factor principal que determinarà la factura final del rescat de BFA-Bankia. Els gestors han calculat que la unió dels dos bancs permetrà a la nova entitat estalviar 770 milions i ingressar 290 milions més a l’any, cosa que en principi hauria d’incrementar el valor de la participació pública en el grup. Els consells dels dos bancs tenen previst aprovar avui les convocatòries de les juntes d’accionistes que aprovaran l’operació, a finals de novembre o a principis de desembre, una vegada rebut l’informe de l’expert independent que l’ha valorat.

En qualsevol cas, les autoritats i els gestors fa anys que admeten de forma més o menys velada que una bona part del rescat es perdrà. Luis de Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu i el ministre d’Economia que va nacionalitzar Bankia, va assegurar fa uns dies que els ajuts van servir per «cobrir pèrdues del passat» i que «l’alternativa de no haver fet res hauria sigut més costosa per a l’economia i per al ciutadà espanyol».