La Xina també lidera la carrera per la moneda digital

La Moneda Digital per a Pagaments Electrònics (DCEP, per les seves sigles angleses) concentra per a Pequín el millor dels dos mons. Prescindeix de mitjancers i es beneficia d’una robusta encriptació, de manera que supera en seguretat i agilitat el sistema SWIFT, que requereix diversos dies per tancar algunes transaccions i ha patit robatoris multimilionaris.  

Les monedes són creades, firmades i emeses pel Banc Popular de la Xina. Els particulars poden descarregar-se les divises a les seves carteres virtuals com si extraguessin bitllets d’un caixer i pagar fins i tot sense accés a internet. El seu valor, grapat al iuan, no depèn dels vaivens especulatius de l’oferta i la demanda de les criptomonedes. Pequín enumerava els seus avantatges mesos enrere: reduirà costos, millorarà l’eficàcia i la seguretat de la política monetària, alleugerirà i abaratirà les transaccions internacionals i combatrà el blanqueig de diners i altres activitats delictives.  

A les 1.600 criptomonedes en circulació i les DCEP els uneix la tecnologia i els separa la seva naturalesa: les primeres persegueixen separar els diners dels estats i les segones els lliguen. La Xina no està sola en la missió de la moneda digital sobirana, però avantatja en molts cossos a Europa, el Japó o els Estats Units. La transició cap a la divisa digital sembla molt més veloç des dels pagaments telefònics que des de l’efectiu.  

Pequín ja li donava voltes a l’assumpte quan l’anunci de Libra, la nova divisa de Facebook, va aconsellar accelerar els tràmits el juny de l’any passat. La Xina comparteix amb la resta de governs globals els temors sobre divises que escapen a la sobirania nacional i, a més, l’absència del iuan a la cistella de monedes de Libra augmenta els riscos de devaluació i de fuga de capitals. 

El projecte va començar el maig a quatre ciutats (Chengdu, Shenzhen, Xiongan i Suzhou) i s’ha estès ja a Pequín i zones del sud del país. Hi participen gegants xinesos de la banca i telecomunicacions i també multinacionals com Starbucks, Subway i McDonalds. Cobreix sectors com el transport, l’educació i la sanitat i un districte de Shenzhen, el Sillicon Valley xinès, va repartir aquesta setmana 10 milions de iuans (uns 1,2 milions d’euros) en sobres de regal de 200 iuans (25 euros) entre els seus veïns. El pla preveu que sigui ja operatiu a tot el país per als Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín el 2022.   

No escasseja aquests dies l’entusiasme. Chandler Guo, pioner i guru xinès de les criptomonedes, ha pronosticat que «tothom utilitzarà les DCEP en el futur» i ha recordat que 40 milions de nacionals viuen en la diàspora. Xu Yuan, professor d’Economia de la prestigiosa Universitat de Pequín, ha igualat el seu efecte històric al del patró or adoptat el 1816 o al consens sobre el dòlar en els acords de Bretton Woods després de la Segona Guerra Mundial que encara regeix avui. 

No hi ha dubtes sobre el seu èxit al mercat intern. S’uneixen l’empenta oficial, l’entusiasme de la població davant qualsevol avenç tecnològic i la seva despreocupació pel Gran Germà. El pagament per telèfon actual, de fet, ja permet saber on és el particular i en què gasta els seus diners.  

«Molts països estan pensant ja en la divisa digital però van molt més retardats. Si la Xina vol aconseguir alguna cosa, posa tots els ponts necessaris», assenyala Jeffrey Towson, professor d’inversions a l’Escola de Gestió Guanghua de la Universitat de Beijing. Les necrològiques de l’efectiu a la Xina són precipitades, adverteix, perquè continuarà vigent en assumptes que els xinesos volen blindar de l’ull estatal com els impostos.   

Notícies relacionades

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

Mercadona apuja el sou un 8,5% a tota la plantilla

Els DCEP són també una arma geoestratègica contra el dòlar després del tossut fracàs dels seus intents per disminuir la seva rellevància com a moneda global. El bitllet verd concentra el 60% de les reserves estrangeres dels bancs centrals, seguida de l’euro amb un 20%, mentre el iuan amb prou feines es queda amb el 2%. El SWIFT i el CRIPS, dominades per Occident, monopolitzen les transaccions internacionals. La Xina confia en els DCEP per aixecar la seva pròpia arquitectura de pagaments per incrementar la seva influència i travessar la hipotètica expulsió dels sistemes de pagament occidentals en aquests dies convulsos per a les relacions bilaterals. Washington ja ha utilitzat els seus semiconductors com a arma política i no és descartable que utilitzi el seu sistema bancari contra la Xina com ja ho va fer amb Rússia.  

És previsible que la iniciativa triomfi als països de l’entorn continental i que les reticències cap a la Xina la travin en la resta. És una hipòtesi factible: La Xina paga a un país B amb DCEP i aquest les destina per adquirir béns a un país C, que les farà servir per a les seves operacions amb un país D... tot el rastre podrà ser fiscalitzat per Pequín. «No és una qüestió tecnològica sinó política. Alguns països han seguit als Estats Units en el seu veto a Huawei i d’altres no ho han fet», afirma Towson.