L'ajust de plantilla de Bankia i CaixaBank es farà en dues fases

L’ajust de plantilla que tindrà lloc després de la fusió de CaixaBank i Bankia es realitzarà en dues fases. En un primer moment, a partir de mitjans de l’any que ve, les sortides se centraran a les oficines centrals de les dues entitats a Barcelona i Madrid. Posteriorment, es produirà la integració de les plataformes tecnològiques dels dos bancs, previsiblement en el quart trimestre del 2021, moment a partir del qual s’efectuarà el gruix de tancaments i baixes a la xarxa d’oficines conjunta. «Una bona part està condicionat a la integració informàtica, però no necessàriament tot», ha deixat entreveure aquest dimecres el conseller delegat de Bankia, José Sevilla. 

Tot i que les dues entitats han calculat que la seva integració els permetrà reduir costos en 770 milions d’euros, encara no han volgut donar xifres sobre a quant ascendirà la retallada de llocs de treball. La plantilla conjunta dels dos bancs ascendia a 51.500 empleats al tancament de juny i al mercat s’especula amb un ajust del voltant a 10.000 llocs de treball. Sevilla ha explicat que els gestors tenen previst començar a negociar-lo amb els sindicats després que la fusió sigui efectiva, cosa que s’espera per a finals de març de l’any que ve.

Tot i que hi va haver converses, l’executiu ha negat que el consell de Bankia arribés a analitzar una integració amb el Sabadell. «Estem molt contents que sigui CaixaBank. Segur que amb el Sabadell també estaríem molt contents, però és l’operació que tenia més sentit», ha afegit. Així mateix, ha evitat valorar si la majoria dels 24.000 milions en ajuts públics aportats al grup BFA-Bankia s’han de donar ja per pèrdues: «No donaré un adjectiu. Treballarem tan intensament com puguem per millorar el valor». A més, ha revelat que Bankia aportarà a CaixaBank drets garantits per l’Estat al menor pagament futur d’impostos per valor de 7.400 milions, més del doble del seu valor borsari.

Reestructuracions empresarials

Sevilla també apuntat que els bancs estan negociant amb el Govern, que al seu torn ho fa amb la Comissió Europea, la creació d’un «marc flexible» que permeti reestructurar els crèdits avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) a empreses per ajudar les companyies viables però puguin tenir problemes de solvència per la crisi del coronavirus. La fórmules en estudi, ha explicat, passen des de l’allargament dels terminis de pagament i períodes de carència fins a quitacions en el deute i la conversió de part del deute en capital.

Bankia va guanyar 180 milions d’euros durant els nou primers mesos de l’any, un 68,8% menys que l’any passat. La forta caiguda respon principalment a les provisions excepcionals de 465 milions que el banc ha reservat per fer front a l’increment de la morositat i la devaluació dels actius que provocarà la crisi del coronavirus, previsiblement a partir del 2021. L’altre factor que ho explica és el notable descens dels resultats obtinguts per la venda de carteres de deute (-43,6%).

El banc ha destacat que ha aconseguit arribar a l’últim trimestre a l’objectiu del seu pla estratègic 2018-2020 de generar un excés de capital de 2.535 milions en aquells tres anys. El seu compromís era repartir els 1.829 milions encara no abonats als accionistes en forma de dividend extraordinari o recompra d’accions, però la recomanació del Banc Central Europeu (BCE) de no remunerar als accionistes aquest any per la crisi del coronavirus el va portar fa mesos a retirar aquesta idea. Ara servirà per a la fusió amb CaixaBank, segons ha explicat Sevilla, qui ha recordat que els dos bancs s’han compromès a no pagar cap dividend fins que la fusió estigui executada. 

Menys ingressos

Sevilla també ha celebrat que l’Audiència Nacional hagi absolt tots els acusats per la sortida a borsa de Bankia, inclosa la mateixa entitat: «Estem molt contents amb la sentència, sempre hem defensat que va ser una operació reglada i regulada». Amb la informació que es té ara, ha apuntat com en ocasions anteriors, la sortida a borsa «no va ser una bona idea, una altra cosa és que fos delicte». D’altra banda, i en relació amb l’estat d’alarma, ha demanat al Govern «protegir al màxim la salut, però fer-ho compatible amb el creixement econòmic», mentre ha lamentat la penalització tributària als plans de pensions individuals i les primes de les assegurances inclosa en el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2021.

Notícies relacionades

El futur sostenible comença als nostres edificis, i el biometà podria ser la clau

Air Europa amplia capital en 65 milions i obre la porta a afegir-se a IAG

Els ingressos bàsics del banc van baixar un 7,2% per efecte dels baixos tipus d’interès. L’increment del cobrament de comissions (10,5%) no va compensar la menor aportació de les carteres de deute, per la qual cosa els ingressos totals del negoci van baixar el 5,9%. Un menor descens de les despeses (2,1%) va provocar que el resultat abans de comissions caigués el 9,7%. El capital del grup es va elevar des del 13,37% de juny al 14,79% el setembre, el més alt dels grans bancs espanyols. La morositat es va situar en el 4,9%, amb un pes de les provisions sobre els actius impagats del 58,2%, i el banc espera que comenci a créixer a partir dels pròxims trimestres, sobretot a partir del segon de l’any que ve.

«Queda un trimestre complex per acabar l’any, perquè els efectes de la pandèmia són incerts, però estic convençut que amb el compromís de tot el nostre equip aconseguirem tancar un molt bon exercici i estar en la millor posició possible per afrontar l’il·lusionant repte que suposa la integració amb CaixaBank», ha afirmat el seu president, José Ignacio Goirigolzarri, en un nota.