Un megapressupost contra la pandèmia

El Consell de Ministres de coalició entre el PSOE i Unides Podem va aprovar aquest dimarts un projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021 amb un nivell de despesa sense precedents per a una situació també sense precedents, com és la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia.

Un Pressupost per «reconstruir el que ens ha tret la crisi econòmica i social», «modernitzar» el teixit productiu i «garantir un creixement econòmic» sobre bases més sòlides, amb una aposta «decidida» per la transició ecològica i digital, la cohesió social i territorial i la igualtat», segons va resumir el president del Govern, Pedro Sánchez, en un acte conjunt amb el vicepresident Pablo Iglesias per escenificar l’acord polític roig-i-morat al darrere d’aquests comptes. 

«Aquests són els pressupostos que necessita aquest país per a un moment excepcional», va dir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, abans de presentar les grans xifres d’un pressupost que comporta la despesa social més gran de la història, amb un total de 239.765 milions d’euros. Aquesta xifra representa més de la meitat (el 52,6%) de la despesa total consolidada pressupostada per a l’estat i els seus organismes autònoms, als quals arriba la inèdita quantitat de 456.073 milions d’euros.

El Pressupost incorpora voluminoses partides per atendre la major despesa en atur (25.012 milions) o l’ingrés mínim vital (3.017 milions). Però també augmenta amb força la inversió en infraestructures, en un 114,8%, mentre que la de Sanitat puja el 151,4%, per fer referències a les tres cares d’aquesta crisi social, econòmica i sanitària que pretén aturar el Govern.

Res a veure amb la lectura que fa dels comptes el president del PP, Pablo Casado. «Els Pressupostos de Sánchez i Iglesias són el cop de gràcia per a l’economia. Són els únics de la UE que pugen milers de milions d’impostos a les classes mitjanes (dièsel, plàstics, refrescos...)», va criticar Casado en al·lusió a les pujades fiscals incorporades en el projecte de llei.

Les tres claus per gastar més

Gairebé tots els números de despesa d’aquest projecte de pressupostos són megaxifres. I això és per tres raons. Primera, perquè incorporen entre els seus ingressos una injecció de 27.436 milions d’euros procedents dels fons europeus de reconstrucció assignats a Espanya. Segona, perquè venen acompanyats d’una bateria de pujades d’impostos amb què l’Estat pretén afegir més de 8.000 milions d’euros a la recaptació del 2021 i el 2022. La tercera raó que permet aquesta megadespesa resideix en el dèficit previst per a l’any vinent (el 5,2% del PIB per a l’Estat i el 7,7% per al conjunt de les administracions publiques), malgrat que suposarà una reducció respecte de l’esperat en el 2020 (de l’11,3% del PIB per al conjunt de les administracions).

El projecte de Pressupostos puja el 0,9% les pensions contributives de la Seguretat Social i l’1,8% les no contributives. També inclouen un augment del 0,9%, segons la inflació prevista, per als sous públics de totes les administracions públiques.

Incògnita política

La gran incògnita ara és si, després del dificultós acord entre els dos socis de Govern (PSOE i Unides Podem) –que ha tardat setmanes a quallar, amb moments de gran tensió fins a l’últim moment–, serà possible comptar amb la majoria parlamentària necessària per tirar endavant el projecte de Pressupostos. El fantasma del rebuig inesperat del Congrés que va tombar el primer projecte roig-i-morat, el febrer del 2019, segueix en l’aire. Però la ministra Montero es va mostrar aquest dimarts confiada, quan va afirmar que «a priori» el projecte de Pressupostos compta amb un «recolzament ampli» per ser tramitat i que pugui rebre el vistiplau per part del Congrés dels Diputats.

L’acord assolit in extremis entre el PSOE i Unides Podem per accelerar la llei que permetrà posar límits als preus del lloguer i evitar el recurs en el Constitucional contra la norma catalana que ja els ha adoptat fa confiar en el suport d’ERC  i de Junts al Congrés dels Diputats. Revitalitzar la majoria de la investidura sembla estar a l’abast de la mà, però el Govern continua sense descartar la idea d’atraure’s a també Ciutadans.

La principal rèmora per atraure’s el recolzament de Cs podrà residir en l’àmplia pujada d’impostos incorporada en el projecte de Pressupostos, que inclou augments en l’IRPF per a les rendes de capital i del treball més elevades.  

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

 

De moment, el projecte de Pressupostos arriba aquest mateix dimecres al Congrés dels Diputats i es preveu que la primera votació es pugui produir en el ple dels dies 11 i 12 de novembre, en el debat de les esmenes de totalitat.