infraestructura fallida
¿Per què cal tornar diners als bancs pel Castor?
Santander, CaixaBank i Bankia van avançar 1.350 milions per a la societat concessionària a canvi de drets de cobrament de la factura per 30 anys
El Grup Ciutadà Cas Castor proposa una iniciativa legal perquè pagui l'empresa que tenia l'ACS de Florentino Pérez com a soci majoritari
Tothom, fins i tot molts dels antibanca, conclouen que en la demanda de Banco Santander, CaixaBank i Bankia contra l’Estat per recuperar almenys els 1.350 milions d’euros que van aportar per indemnitzar la societat concessionària del magatzem de gas Castor tenia raó. El Tribunal Suprem els ha acceptat el seu plantejament. Prèviament, el Consell d’Estat havia apressat l’Executiu a tornar als bancs els diners que havien aportat. En el que se sol discrepar és que ho hagi de pagar l’Estat, és a dir, tots els contribuents, en comptes d’anar a càrrec de la societat concessionària, Escal, de la qual l’ACS de Florentino Pérez, era l’accionista majoritari.
En aquest sentit, el grup ciutadà Cas Castor (Xnet, Observatori del Deute (OdG) i Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC)) ha elaborat una proposició de llei per «fer front a la injustícia que sigui la ciutadania i no Florentino Pérez i la constructora ACS qui pagui el deute en litigi». Segons aquest moviment, la proposta ha sigut recollida amb interès per Compromís.
En tot cas, les tres entitats financeres van aportar aquests recursos a instàncies del Govern de Mariano Rajoy. L’Executiu necessitava complir el compromís legal d’indemnitzar la societat Escal, de la qual l’ACS de Florentino Pérez era la principal accionista. I, alhora, evitar que s’engreixés el dèficit públic.
Cessió de drets de cobrament
Per esquivar els números vermells en els comptes públics, el Govern va endossar a Enagás, el gestor del sistema, la responsabilitat d’indemnitzar el concessionari de Castor. Va transferir a aquesta companyia de la qual té el 5% del capital, els drets de cobrament i aquesta, al seu torn, els van cedir als tres bancs que van avançar els diners.
L’única manera d’atraure finançadors era oferir un interès elevat (4,27%) perquè s’apuntessin entitats financeres a la licitació, amb la qual cosa els 1.350 milions inicials s’anaven a convertir en uns 4.700 milions d’euros al cap de 30 anys.
El magatzem, que es va paralitzar pels sismes que va provocar a la zona sud de Catalunya i nord de Castelló, ha sigut objectiu d’una intensa batalla jurídica. El 2015, la patronal vallesana Cecot va iniciar, juntament amb altres organitzacions empresarials com el Consell Intertèxtil Espanyol i el Centre Metal·lúrgic, va iniciar una ofensiva legal per «evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasista Castor».
Resolució del Tribunal Constitucional
A finals d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions (BEI) que prenguessin mesures a fi d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin d’abonar els 1.350 milions en compensacions per un projecte precedit «d’una avaluació desastrosa».
El 2017, el Tribunal Constitucional va avalar la decisió de l’Eurocambra, cosa que va constituir un recolzament a les demandes d’impugnació de les diferents ordres ministerials publicades a partir del reial decret llei 13/2014 per part de la Cecot al Tribunal Suprem. Aquesta patronal va impugnar les ordres ministerials dels anys 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018, i l’alt tribunal li ha donat la raó.
En la segona de les sentències, el Suprem obligava el Govern a reintegrar al sistema gasista no només la quantia relativa a l’import del manteniment i operativitat d’Enagás del 2016 (15,7 milions d’euros), sinó la primera quota anual (80,6 milions) del crèdit de 1.350 milions que l’anterior Executiu central va autoritzar a pagar a la concessionària Escal UGS, i l’import en concepte de costos de manteniment per part d’Escal UGS (4,5 milions) entre el 3 d’octubre i el 30 de novembre del 2014.
La tercera i la quarta sentències guanyades per la Cecot van continuar obligant el Govern a tornar al sistema gasista la quantia relativa a l’import del manteniment i operativitat d’Enagás Transporte SAU, així com tornar la segona (80,6 milions) i la tercera (80,6 milions) quota anual.
De Zapatero a Rajoy i Sánchez
La construcció del magatzem de gas Castor va ser aprovada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb l’objectiu d’acumular reserves estratègiques. Es va aprofitar un antic jaciment petrolífer esgotat, ubicat davant les costes de Vinaroç, però al començar a injectar gas a l’interior, el setembre del.
Notícies relacionadesCom a conseqüència d’això, el Govern ja de Mariano Rajoy va haver de posar en hibernació el magatzem el 2014 i, tres anys després, va decidir no reobrir les instal·lacions en vista del risc de nous terratrèmols després de rebre un informe encarregat al MIT i a la Universitat de Harvard.
L’Executiu de Pedro Sánchez és el que es troba ara la patata calenta de pagar les factures d’aquesta infraestructura fallida, de la qual encara queden plets pendents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
