El Suprem reconeix el dret dels bancs a ser indemnitzats per Castor

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha reconegut el dret del Santander, Caixabank i Bankia a ser rescabalats pel magatzem de gas Castor. L’alt tribunal ha revisat la desestimació per silenci per part del Consell de Ministres de la reclamació de danys i perjudicis que s’havien ocasionat a tres entitats bancàries i conclou que se les ha de rescabalar.

La reclamació del Santander, Caixabank i Bankia es basava en el fet que havien pagat a Enagás 1.350 milions d’euros per l’adquisició d’un dret de cobrament que aquesta societat tenia constituït en favor del sistema gasista per termini de 30 anys. 

L’alt tribunal considera que les entitats tenen dret a aquest cobrament que, per aquest mateix import, es va haver de pagar per compte de l’Estat a la concessionària del dipòsit d’emmagatzemament de gas Castor, la societat Escal, de la qual l’ACS de Florentino Pérez era l’accionista principal, una vegada acordada la hibernació d’aquestes instal·lacions.

La pretensió indemnitzatòria es fundava en la responsabilitat de l’Estat legislador, perquè aquest dret de cobrament del sistema gasista del qual eren titulars les entitats bancàries havia sigut constituït pel reial decret llei 13/2014, de 3 d’octubre, i aquesta norma va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional. La declaració d’inconstitucionalitat declara la nul·litat del dret de cobrament del qual eren titulars els bancs recurrents.

La sentència estima el recurs, en part, i reconeix el dret dels bancs a percebre de l’Administració les quantitats que havien pagat per adquirir aquest dret de cobrament.

Aquesta no és l’única batalla jurídica en què està immers el Castor. La patronal vallesana Cecot va presentar una demanda d’execució de sentència davant el Tribunal Suprem contra l’Estat perquè es porti a terme la devolució a consumidors i empreses dels recursos destinats a Enagás pel manteniment del magatzem de gas, que ascendeixen a 34,5 milions d’euros.

Cecot, que ha guanyat quatre sentències en aquest sentit, va prendre aquesta decisió després de reclamar per carta a la vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, el retorn als consumidors dels 34,5 milions que es van pagar a Enagás pels treballs de manteniment de les instal·lacions construïdes per la societat Escal. La patronal afirma que la ministra els va dir que els recursos s’havien destinat a Enagás per a altres inversions en infraestructures.

La patronal vallesana va recordar que en una resposta parlamentària a ERC, el Govern va afirmar que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el juliol de l’any passat va exigir el reintegrament al sistema del gas de les quanties abonades i quantificades en 209,7 milions a Escal; 34,5 milions a Enagás i 141,2 milions a entitats financeres. Però no va explicar, afegeixen, si el retorn s’ha portat a terme, tant dels 4,5 milions pagats a l’empresa Escal UGS el 2016 com dels 141,2 milions als bancs.

La CNMC va ordenar paralitzar els pagaments pel rescat de 1.350 milions d’euros. El Banco Santander, Caixabank i Bankia es van fer càrrec del deute de 1.350 milions d’euros per abonar la indemnització pel tancament de l’emmagatzemament de gas Castor a la societat promotora Escal-UGS i en contrapartida es garantien uns ingressos via factura del gas al llarg de 30 anys. Aquest pagament, reclamat per aquestes entitats davant el Tribunal Suprem, està paralitzat després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2017 que va tombar el reial decret llei aprovat el 2014 pel Govern de Mariano Rajoy per a la hibernació del Castor i en què es reconeixia aquesta compensació.

El 2015, Cecot va iniciar, juntament amb altres organitzacions empresarials com el Consell Intertèxtil Espanyol i el Centre Metal·lúrgic, una ofensiva legal per «evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d’assumir el cost de la compensació a l’empresa constructora i concessionària del magatzem gasista Castor».

A finals d’abril del 2015 l’Eurocambra va instar la Comissió Europea i al Banc Europeu d’Inversions (BEI) que prenguessin mesures a fi d’evitar que els ciutadans espanyols haguessin d’abonar els 1.350 milions en compensacions per un projecte precedit «d’una avaluació desastrosa». El 2017, el Tribunal Constitucional va avalar la decisió de l’Eurocambra, cosa que va constituir un recolzament a les demandes d’impugnació de les diferents ordres ministerials publicades a partir del reial decret llei 13/2014 per part de la Cecot al Tribunal Suprem. Aquesta patronal va impugnar les ordres ministerials dels anys 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018, i l’alt tribunal li ha donat la raó.

En la segona de les sentències, el Suprem obligava el Govern a reintegrar al sistema gasista no només la quantia relativa a l’import del manteniment i operativitat d’Enagás del 2016 (15,7 milions d’euros), sinó la primera quota anual (80,6 milions) del crèdit de 1.350 milions que l’anterior Executiu central va autoritzar a pagar a la concessionària Escal UGS, i l’import en concepte de costos de manteniment per part d’Escal UGS (4,5 milions) entre el 3 d’octubre i el 30 de novembre del 2014.

La tercera i la quarta sentències guanyades per la Cecot continuen obligant el Govern a tornar al sistema gasista la quantia relativa a l’import del manteniment i operativitat d’Enagás Transporte SAU, així com tornar la segona (80,6 milions) i la tercera (80,6 milions) quota anual.

La construcció del magatzem de gas Castor va ser aprovada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb l’objectiu d’acumular reserves estratègiques. Es va aprofitar un antic jaciment petrolífer esgotat, ubicat davant les costes de Vinaroç, però al començar a injectar gas a l’interior, el setembre del.

Com a conseqüència d’això, el Govern ja de Mariano Rajoy va haver de posar en hibernació el magatzem el 2014 i, tres anys després, va decidir no reobrir les instal·lacions en vista del risc de nous terratrèmols després de rebre un informe encarregat al MIT i a la Universitat de Harvard.

Notícies relacionades

¿Per què cal tornar diners als bancs pel Castor?

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Alhora, l’Executiu va ordenar indemnitzar l’empresa constructora, participada majoritàriament per ACS, amb 1.350 milions d’euros, que els consumidors de gas pagarien en 30 anys, a través del seu rebut. El Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta decisió el 2017.

Per evitar augmentar el dèficit públic, el Govern va endossar a Enagás, el gestor del sistema –encarregada del manteniment i hibernació de les instal·lacions, també a càrrec del rebut–, la responsabilitat d’indemnitzar el concessionari de Castor. Alhora va transferir a aquesta companyia, els drets de cobrament, i aquesta els va cedir als tres bancs que van avançar els diners.