Brussel·les eleva al 12,4% l'enfonsament de l'economia espanyola el 2020

La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ja ho va advertir fa una setmana: les mesures de contenció posades en marxa pels governs europeus per mitigar la segona onada de contagis han produït un «clar deteriorament» econòmic. Una evolució que ha confirmat aquest dijous la Comissió Europea en les seves noves previsions de tardor en un context d’extremada incertesa. Segons Brussel·les, l’Eurozona  es contraurà una mica més del previst aquest estiu, un 7,4%, i creixerà menys el 2021 (4,1%) i el 2022 (3%). L'escenari per a Espanya es presenta encara més complicat. El producte interior brut s’enfonsarà un 12,4% el 2020, amb un repunt molt inferior al pronosticat inicialment en els dos pròxims: del 5,4% el 2021 i 4,8% el 2022.

Es tracta d’estimacions molt inferiors a les previstes a la primavera per la Comissió Europea, que augurava una caiguda del PIB del 9,4% el 2020 seguit d’un creixement del 7% el 2021, o a les dades incloses al quadro macroeconòmic presentat a principis del mes d’octubre pel Govern de Pedro Sánchez que assumeix una caiguda de l’activitat econòmica a Espanya aquest any de l’11,2% tot i que seguit d’un rebot més gran, del 7,2% el 2021. L’Executiu comunitari no és tan optimista, i tot i que es fa ressò del repunt de l’activitat durant l’estiu després de la reobertura de les fronteres interiors, pronostica un alentiment durant l’últim trimestre de l’any que farà que l’economia segueixi a finals del 2022 un 3% per sota del nivell de creixement previ abans que irrompés el coronavirus. 

«La pandèmia de Covid-19 i les estrictes mesures de confinament posades en marxa a Espanya per contenir-la han provocat una recessió sense precedents de l’activitat econòmica aquest any. Les mesures per limitar la pèrdua de llocs de treball i recolzar el sector empresarial han esmorteït l’impacte» i «la producció es recuperarà amb força en la segona meitat de l’any, però la recuperació serà desigual en tots els sectors i l’augment significatiu de la taxa d’atur d’aquest any només es revertirà parcialment en els pròxims dos anys», resumeix l’Executiu comunitari en el capítol dedicat a Espanya.

Impacte positiu dels ertos

L’anàlisi reconeix l’impacte positiu dels expedients de regulació d’ocupació  (ertos), que s’han prorrogat fins a finals del mes de gener del 2021, per mitigar la pèrdua de llocs de treball, especialment en els sectors més tocats com el turisme. «Aquests esquemes han fet molt per contenir la pèrdua d’ocupació però no els han pogut evitar del tot», assenyala la Comissió que projecta una taxa d’atur del 16,7% el 2020 que es dispararà al 17,9% el 2021, a causa de l’eliminació gradual dels ertos, per tornar a caure el 2022 al 17,3%.

Notícies relacionades

El futur sostenible comença als nostres edificis, i el biometà podria ser la clau

Air Europa amplia capital en 65 milions i obre la porta a afegir-se a IAG

Les noves previsions de la Comissió també constaten el deteriorament de les finances públiques a causa d’una reducció dels ingressos públics. Segons les estimacions, el dèficit públic es dispararà al 12,2% aquest any, gairebé un punt per sobre del previst pel govern. El forat es reduirà en els dos anys següents a mesura que l’activitat repunti i que s’eliminin les mesures introduïdes contra la pandèmia, però ho farà molt a poc a poc: al 9,6% el 2021 i 8,6% el 2022. Mentrestant, i a causa del gran dèficit públic i a la forta contracció del PIB, el deute de les administracions públiques es continuarà disparant: al 120,3% el 2020, 122% el 2021 i 123,9% el 2022.

Pla de recuperació

Les previsions no tenen en compte l’impacte positiu previst per l’Executiu espanyol a través del pla de reformes i inversions que serà finançat amb càrrec al Fons de Recuperació acordat pels líders de la UE per fer front a la pandèmia i que està encara en fase de negociació entre el Consell i el Parlament Europeu. Brussel·les sí que esmenta, no obstant, que, segons les estimacions del govern, «basades en una absorció completa i ràpida i alts multiplicadors», el pla permetrà augmentar «el creixement del PIB real en aproximadament 2,5% el 2021». El document sí que pronostica que «un major creixement del PIB generat per la implementació del paquet d’inversions i reformes anunciat en el projecte de pla pressupostari ajudaria que el deute evolucionés de manera més favorable».