La mobilitat urbana necessita accelerar el seu procés de transformació

La Covid-19 ha fet canviar molts hàbits, des de la manera de treballar fins a la de consumir. En definitiva, ha canviat la manera de viure. I aquest canvi afecta la mobilitat urbana. El teletreball, per exemple, redueix els desplaçaments i els embussos, i per tant, la contaminació, però s’està observant aquests mesos un ús més gran del transport privat en detriment del públic. Les ciutats ja estaven immerses abans de la pandèmia en plans per aconseguir una mobilitat sostenible, però la Covid-19 potser obliga a repensar-los i, segur, empeny a accelerar la transformació.

Per parlar de la mobilitat post-Covid, Prensa Ibérica, EL PERIÓDICO i Acciona han reunit un grup d’experts en la matèria. En la trobada, de caràcter virtual, van participar Filippo Brunelleschi, director d’expansió d’Acciona serveis de mobilitat; José Luis Zimmermann, director general d’Adigital i Smart Mobility; Miquel Estrada, subdirector dels estudis de màster de l’Escola de Caminos de la UPC-BarcelonaTech; Joan Cavallé, responsable d’automoció i mobilitat d’Accenture a Espanya, Portugal i Israel; i Adrià Gomila, director de serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Sostenibilitat, la màxima absoluta

Menys desplaçaments i més trajectes a peu, amb bicicleta o en patinet. Però també, per por del contagi, més ús de vehicles privats de combustió. Això és el que per ara deixa la pandèmia en mobilitat urbana, segons van coincidir els experts. I per això és necessari actuar sense dilació perquè als mateixos efectes negatius de la situació no s’hi sumin nous problemes. Perquè el que la Covid no ha canviat són els principis que han de regir la mobilitat del futur. I el primer és, sens dubte, la sostenibilitat. «Ha de ser una màxima absoluta en el desenvolupament de les ciutats, perquè ja abans de la Covid estaven en un punt de gairebé no retorn quant a congestió i emissions», va sentenciar Zimmermann, que va afegir que anem a una mobilitat diferent. «És imparable i important que s’acceleri, i això depèn de la regulació, de la voluntat dels legisladors», va remarcar.

Amb o sense pandèmia, va afirmar Gomila, els objectius a llarg termini continuen sent vàlids: «Reducció de la sinistralitat, reducció de la contaminació i millora de la qualitat de l’aire». ¿Com s’aconsegueix aquesta sostenibilitat? «Creiem en una mobilitat connectada, elèctrica i compartida», va declarar el representant d’Acciona, i Cavallé va afegir que aquesta a més ha de ser ‘human centric’, ‘end to end’ i escalable.

Als vectors de sostenibilitat, seguretat, intel·ligència, conveniència i equitat destacats per tots els ponents, Estrada hi va sumar la resiliència de les ciutats. «Hem de fer ciutats eficients amb una xarxa de mobilitat molt competitiva», va explicar. En matèria de sostenibilitat, Barcelona té la seva meta: «El nostre objectiu és que el 2025 el 82% dels desplaçaments es produeixin amb maneres sostenibles», va anunciar Gomila.

Les ciutats de 15 minuts

El disseny de la ciutat, i no només de la xarxa de transport, és fonamental per avançar en aquesta nova mobilitat, que, d’altra banda, segons van recordar Zimmermann i Gomila, no només afecta les persones, sinó també les mercaderies, i més amb l’auge del comerç electrònic.

París ha popularitzat el concepte de la ciutat de 15 minuts: això és, que tot el que un ciutadà hagi de fer no li ocupi, quant a distància i temps, més d’un quart d’hora. Això requereix una transformació de la ciutat. En aquest sentit, Gomila va abonar la idea d’evitar els desplaçaments innecessaris, podent fer tràmits més a prop o telemàticament, i una mixtura d’usos més gran dels espais de la ciutat. «Ens aportarà beneficis individuals, laborals i col·lectius», va opinar.

Un capital immobilitzat

Avui dia, van remarcar, no és necessari posseir un vehicle en propietat per desplaçar-se. «Amb la tecnologia i l’oferta que hi ha ja podríem deixar de tenir vehicle en propietat, sobretot a les grans ciutats», va opinar Brunelleschi, que va recordar que el cotxe particular és un capital amb un alt cost operatiu i que només és funcional un 5% del temps. La resta, està aparcat. Gràcies a la tecnologia, va seguir, les noves generacions estan menys interessades en la propietat i més en el pagament per ús o subscripció.

Però tot i que el cotxe en propietat perd terreny, això no convertirà la producció de vehicles en una indústria residual. Primer, perquè els mateixos fabricants també estan transitant cap a nous models de mobilitat, entrant en la multimodalitat, i segon, com va apuntar Cavallé, només per reciclar a models sostenibles una part de l’actualment molt contaminant parc automobilístic mundial ja s’haurien de fabricar milions de vehicles.

Convenient per al ciutadà

Amb el cotxe privat d’ús exclusiu sortint de l’equació de la mobilitat urbana, «la proposta de valor dels vehicles compartits» guanya en atractiu, va emfatitzar Brunelleschi. El transport públic és un element bàsic i estructural de les ciutats i ha de jugar un paper principal en la modalitat del futur, tot i que com va apuntar Estrada, «té poc marge de maniobra en adaptabilitat». Segons l’opinió de Gomila, el transport públic és suficient per cobrir les necessitats als centres urbans, però li costa més ser una opció competitiva en relació amb la resta de mitjans a mesura que s’allunya del centre. I és allà, va afegir, on la complementarietat amb les altres maneres «ha d’agafar més força». La multimodalitat és, segons Brunelleschi, un dels elements clau de la mobilitat del futur.

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

No obstant, tots van coincidir que en aquest escenari de mobilitat multimodal s’han de posar les coses fàcils al ciutadà i no descarregar-hi la responsabilitat de com moure’s. «Ha de ser una mobilitat pensada en la persona, que resolgui tota la seva mobilitat, i no pensada en els mitjans de transport», va remarcar Cavallé.

Plataformes integrades

La tecnologia és clau en tot aquest procés. Per a Cavallé, hi ha prou tecnologia per a totes les decisions que té actualment la mobilitat, tot i que va admetre que «la tecnologia s’ha desenvolupat de forma individual i per necessitat» i que, per tant, al no estar integrada, no cobreix per ara una mobilitat multimodal. «Aquí és on hem de donar el següent pas», va afegir, i va assegurar que, «pel bé de la ciutat» s’hauria d’anar «cap a un escenari en el qual les dades de mobilitat a la ciutat siguin públiques». La disponibilitat de tecnologies com el 5G permetrà, segons Zimmermann, un salt en mobilitat. «Serà el decenni en què passarem d’una mobilitat entesa com a física a una mobilitat entesa en una plataforma digital connectada amb tots els actors», va resumir Estrada.