«La reforma dels plans de pensions castiga els estalviadors»

El president d’Inverco, Ángel Martínez-Aldama, afirma que la proposta del Govern sobre la nova fiscalitat dels plans de pensions forma part d’un debat que calia iniciar, però també que l’enfocament inicial no és correcte, perquè es limita la capacitat d’estalvi dels treballadors abans de tenir resolt un nou model per als plans d’empreses.

-¿Cal fer dues lectures, una per als plans individuals i una altra per als plans d’empresa, quant als efectes dels plans del Govern?

-Sí. En el sistema individual (tercer pilar), es retalla dràsticament el límit de les aportacions, però no hi ha una opció en paral·lel perquè les aportacions que no podràs fer en el tercer pilar, les puguis fer en el segon (plans d’empreses). 

-Suposo que quan s’hagin desenvolupat els plans d’empresa sí que existirà aquesta opció...

-Però en el millor dels casos, això estarà regulat d’aquí a dos anys.

-¿No té sentit limitar les aportacions als plans individuals en aquesta situació?

-Si el Govern té l’objectiu, que és legítim, que hi hagi més aportacions al segon pilar, en tant que no es permeti aportar-hi, el més normal és que deixi que es continuï aportant al tercer. A Espanya anem al revés de la Unió Europea que demana desenvolupar els tres pilars en què s’han de recolzar les pensions.

-¿Quin efecte tindrà això en la indústria de l’estalvi?

-El perjudici no és tant per a la indústria, com per als treballadors, en general. Si et treuen opcions per canalitzar part de la teva renda, els perjudicats són els treballadors. I no és que estiguem en contra de revisar-ho, es tracta de mantenir els tres pilars per a la jubilació: un que vingui a través d’un sistema de repartiment, el segon que correspongui a la capitalització via empresa i el tercer, a la capitalització individual. Sobre aquests tres s’assenta la política de la Unió Europea. A Espanya anem en sentit contrari. 

-Però per a la indústria també tindrà efecte, perquè recaptaran menys patrimoni.

Cada gestor haurà fet números, i dependrà de la seva base de clients. Però si limites les aportacions, tindrà efecte en les entitats, tot i que aquí els més perjudicats seran els que poden estalviar més.

-¿També hi ha cost per a l’Estat?

-L’Agència Tributària diu que el que li costen els plans en termes fiscals són 1.630 milions. L’Airef ha rebaixat la xifra a 450, perquè fa càlculs ficant el cost fiscal de les aportacions. I nosaltres el baixem més, perquè l’Airef no considera els supòsits de liquiditat per atur, malaltia greu o la Covid. No estem parlant d’un producte de rics quan hi ha 7,5 milions de persones que han aportat als plans.

-¿Era necessària una reforma del segon pilar?

-A Inverco hem defensat que cal potenciar i estimular el segon pilar, però no a costa del tercer. O no mentre hi hagi un veritable segon pilar que cobreixi la majoria dels treballadors. Cal donar aquesta alternativa. El segon pilar cal reformar-lo perquè no ha funcionat. En els últims set i vuit anys hi ha hagut més sortides que entrades. 

-¿Com s’hauria de fer aquesta revisió?

-Per nosaltres, el model anglès és el que funciona. És el model que recomana l’OCDE per poder estendre a tota la població la possibilitat d’estalviar a través de les empreses. El model determina que les empreses tinguin l’obligació de fer un pla de pensions i els treballadors es puguin donar de baixa si volen.

Notícies relacionades

Ametller i l'empordanesa Arnall s’uneixen per "impulsar" el negoci de les carnisseries 

Els aranzels de Trump posen en risc 400 milions d’euros d’exportacions de vi espanyol

-¿Amb incentius fiscals per a les empreses?

-Si no hi ha incentiu fiscal, no es farà. Les empreses ja en tenen prou amb intentar amb sobreviure.