«Als anuncis les mares són joves però de vegades els pares semblen avis»

El problema, de nou, rau en el silenci sobre les retribucions, cosa que dificulta conèixer quin és el salari del company. La millor evidència va ser el pirateig dels comptes de Sony, fa uns anys, que va revelar les retribucions de molts actors i actrius, entre les quals, el de Jennifer Lawrence i Amy Pascal que van descobrir que van cobrar bastant menys que els seus companys de repartiment al film American Hustle. «No estic furiosa amb Sony, ho estic amb mi mateixa, he suspès com a negociadora perquè em vaig donar per vençuda abans de temps», reconeixia llavors Lawrence públicament.

Però un no se n’ha d’anar fins als Estats Units per posar de manifest aquestes diferències. Segons l’enquesta d’estructura salarial de l’INE, a Espanya un professional de la cultura i l’espectacle té un salari base de 1.564 euros si és dona i de 1.624 euros si és un home. 

En la presentació a la ‘millor actriu de repartiment’ dels premis Feroz 2017, Paula Echevarría presentava el premi com «aquesta categoria pràcticament igual a la d’actors de repartiment de televisió, però que té la petita diferència que es cobra menys». I fa un any, l’humorista Berto Romero es baixava el sou per cobrar el mateix que la seva companya, l’actriu Eva Ugarte, a ‘Mira lo que has hecho’. «Jo no sabia el que guanyava ell ni ell el que tenia jo al contracte, però Berto [Romero] va decidir que el més just era sumar les dues quantitats i dividir-ho per la meitat», va explicar Ugarte fa mesos al programa La Resistència.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Però el problema al món de l’espectacle no només és retributiu. L’actriu Aida Rodríguez, amb experiència a Bèlgica i Holanda però amb base actual a Barcelona, adverteix que als anuncis «les mares són súpers joves però de vegades els pares semblen avis». «De fet el meu fill amb 5 anys va fer un anunci amb una mare de 18 anys», explica.

Llicenciada en psicologia, compagina sobretot produccions pròpies amb anuncis i locucions. En els dos casos, hi ha tarifes partint del personatge que calgui representar i a tot estirar hi podria haver diferències en funció del caixet, explica. És a dir, tothom cobra el mateix independentment del seu gènere. En publicitat, la discriminació no és salarial, sinó que el problema rau en l’edat si ets dona. «Les dones a partir dels 40 gairebé que desapareixen; en canvi els homes, continuen treballant molt perquè el seu ventall és més gran. Ells poden fer el paper de pare als 50, inclús sent calbs o amb cabells blancs, cosa impensable per a una actriu». I el mateix ocorre amb la veu per als doblatges de ficció o els documentals.