Treball reclama 800.000 euros a UberEats per donar feina a 1.400 falsos autònoms

Uber Eats, sobre la qual fins ara no havien transcendit inspeccions, se suma així a companyies del sector com Glovo, Deliveroo o Amazon, que entre totes sumen més de 23 milions d’euros deguts a l’erari públic per donar feina a més de 17.500 falsos autònoms a les principals ciutats de tot Espanya, segons dades recopilades per EL PERIÓDICO. La policia laboral considera que els ‘riders’ d’UberEats haurien de ser assalariats, de manera que la companyia hauria d’assumir un cost social més elevat, i per això li reclama cotitzacions endarrerides. Aquestes sumen, de moment, 817.439 euros i estan pendents de ratificar-se judicialment.

A criteri dels jutges

Fonts consultades d’UberEats reafirmen la confiança en el seu model empresarial i consideren que els seus repartidors no operen com a falsos autònoms. «Col·laborem amb la inspecció de treball per aclarir tots els aspectes del nostre model a Espanya. UberEats no estableix torns de feina o hores mínimes de connexió, ni tampoc exigeix exclusivitat de cap tipus. Els repartidors treballen on i quan volen, i per deixar de fer-ho només han d’apagar la seva aplicació», afirma un portaveu de la companyia. Aquest últim punt, el de l’absència de reserva prèvia d’unes franges horàries (que l’empresa pot denegar), és la principal diferència respecte a Glovo o Deliveroo. 

El model laboral d’UberEats té les seves particularitats i els jutges hauran de ratificar la decisió dels inspectors de Treball, que tenen presumpció de veracitat. No obstant, en totes les inspeccions realitzades fins a la data en les diferents plataformes i en gran part de la jurisprudència disponible, el pes de l’algoritme en l’assignació de comandes i en l’organització de la feina és un element central per argumentar la laboralitat de la relació. És a dir, el repartidor no té cap influència ni poder de decisió sobre l’algoritme i això li veta l’autonomia, segons han argumentat jutges i inspectors. 

Model laboral en tela de judici

La multinacional amb seu a San Francisco va començar a operar el ‘delivery’ a Espanya a Barcelona. Va arrencar, fugaçment, el 2015, ja que no va ser fins al 2017 quan va obrir de manera estable la seva activitat de repartiment, primer a Madrid i després en altres grans ciutats. UberEats ocupa a Espanya una quota de mercat minoritària en el negoci del repartiment de menjar a domicili, comparada amb les facturacions més grans de Glovo, i en menor mesura Deliveroo, segons les últimes dades de la CNMC del 2018. Mentre Glovo mou entre el 30% i el 40% de les comandes, Deliveroo i UberEats reparteixen, cada un, prop d’un 10%.

El líder del mercat és Just Eat, amb un altre tipus de model laboral. La companyia fundada el 2001 a Dinamarca ha operat fins ara com a mitjancer entre els restaurants i empreses subcontractades que tenen els seus repartidors com a assalariats. Just Eat ofereix als restaurants els serveis de repartiment, que aconsegueix contractant una empresa de serveis. Aquesta setmana Just Eat va anunciar que començaria a proveir amb repartidors contractats directament, però no ha transcendit ni la flota que per a això necessitarà, ni les condicions laborals dels empleats.

El nombre de repartidors més baix d’UberEats explica, en part, per què les quanties requerides per la Seguretat Social són substancialment més baixes. I, malgrat que el seu model laboral manté algunes diferències respecte al dels seus competidors, també es troba immers en processos judicials amb la Seguretat Social. No serà fins que aquestes actuacions s’elevin fins al Tribunal Suprem (o l’empresa deixi de recórrer-hi) que la sentència podrà ser ferma i la companyia haurà d’abonar les quanties, si la sentència li és desfavorable.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

És el que ha passat amb multes de més índole, com els 16,2 milions que acumula Glovo o els 6,15 milions d’Amazon. Aquests encara estan en instàncies menors i les empreses no estan, de moment, en l’obligació de pagar-los. I, en conseqüència, poden continuar operant sota el mateix model laboral. En el cas de Deliveroo, la firma d’origen britànic té, com a mínim, dues inspeccions tancades ja a Barcelona (amb 741 ‘riders’) i a Madrid (532 ‘riders’) i que estan actualment en revisió judicial. Sobre aquestes, no han transcendit quanties, que, per proporció, serien milionàries.

Si bé cap actuació d’Inspecció ha arribat encara al Tribunal Suprem, sí que ho ha fet el cas d’un repartidor de l’empresa Glovo. Els magistrats de l’alt tribunal van dictaminar que el ‘rider’ operava com a fals autònom, decisió que estableix un precedent per a la resta d’instàncies, tot i que no encara jurisprudència. Actualment, el Ministeri de Treball negocia amb patronal i sindicats com ‘bolcar’ les reflexions d’aquesta sentència en una nova llei del treball a les plataformes. Aquesta, entre altres coses, pretén accelerar els processos judicials en el cas que futurs treballadors d’una empresa de plataformes, es dediqui al repartiment o a una altra tasca, denunciïn una suposada irregularitat i considerin que haurien de ser assalariats, no autònoms.