Espanya perd 3.700 milions a l'any per l'evasió fiscal

L’evasió fiscal en el món, per part d’empreses o d’individus, costa cada any 427.000 milions de dòlars (equivalents a 360.231 milions d’euros) de pèrdues directes a les finances públiques en benefici dels paradisos fiscals. Així ho afirma un informe publicat aquest divendres per l’oenagé Tax Justice Network, en la vigília de la cimera anual del G-20, que se celebra aquest cap de setmana a Riad (Aràbia Saudita). L’informe estima en 3.700 milions d’euros la pèrdua d’ingressos a Espanya per l’evasió fiscal.

En el seu informe titulat ‘L’Estat de la Justícia Fiscal 2020, l’oenagé estima país per país el flux financer cap a l’estranger destinat a evadir impostos, sense entrar en el debat sobre si és legal o il·legal. Les xifres estan compilades a partir de les dades publicades aquest estiu per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) a partir de les dades aportades per 26 països sobre els negocis de les seves 4.000 multinacionals, país per país, relatius a l’exercici 2016.

En el cas dels particulars, la Tax Justice Network es basa en les dades de dipòsits bancaris disponibles en el Banc de Pagaments Internacionals (BPI) a partir del 2018.

L’informe de l’OCDE no va incloure dades sobre les multinacionals espanyoles perquè l’administració d’Espanya no les ha facilitat. En tot cas, l’estudi de Tax Justice Network estima en gairebé 3.700 milions d’euros la pèrdua de recaptació del fisc per l’evasió fiscal de multinacionals (uns 2.500 milions) i de persones amb alt nivell de renda (gairebé 1.200 milions).

El salari de 34 milions d’infermers

En plena pandèmia de coronavirus, compara les xifres amb els costos de la sanitat pública i conclou que els països rics són els responsables principals d’una evasió que té més impacte en els països pobres. D’aquests 427.000 milions de dòlars perduts en impostos –l’equivalent al salari anual de 34 milions d’infermers–, 245.000 milions de dòlars corresponen a empreses (el 57%) i 182.000 milions de dòlars (el 42%), a particulars.

«Fins i tot abans de la pandèmia del coronavirus, els fets revelats resultarien escandalosos. Com que la pandèmia del coronavirus posa de manifest el greu cost d’uns serveis públics i sanitaris infrafinançats en tot el món, aquestes xifres representen una tragèdia», remarca el document. «Una tragèdia vergonyosa i innecessària provocada per la complicitat de les empreses multinacionals, que han fet grans esforços per eludir les responsabilitats fiscals, i de l’OCDE i nombrosos governs nacionals, que han paralitzat una reforma significativa del deficient sistema fiscal internacional i que han ocultat activament a les seves poblacions la magnitud i l’abast de l’abús fiscal internacional», denuncia aquest informe, en el context de la cimera dels líders de les 20 economies més rellevants del món (el G-20).

L’informe afirma que les multinacionals paguen molts menys impostos dels que haurien de pagar gràcies al desplaçament equivalent a 1,38 bilions de dòlars (1.026 milions d’euros) en beneficis dels països on es generen als paradisos fiscals o a països amb molt baixa imposició que no sempre pertanyen a llistes negres com les que elabora la Unió Europea. Per la seva part, els individus transfereixen més de 10 bilions de dòlars anuals a aquests llocs.

¿Qui hi guanya i qui hi perd?

Les regions que més perden en termes absoluts són les més riques. Amèrica del Nord perd anualment 95.000 milions de dòlars i Europa 184.000 milions de dòlars, que en plena pandèmia equivalen al 5,7% i al 12,6% respectivament dels pressupostos de salut. L’Amèrica Llatina i l’Àfrica hi perden menys diners, però té molt més impacte, ja que representa el 20,4% i el 52,5% dels pressupostos, respectivament, destinats a la sanitat.

L’informe examina també quins països se’n beneficien més.  Les Illes Caiman, territori d’ultramar del Regne Unit, n’és el gran guanyador amb el 16,5%, seguit del Regne Unit (10%), Holanda (8,5%), Luxemburg (6,5%) i els Estats Units (5,53%). 

L’informe demana als líders mundials que permetin la publicació de les dades fiscals de les multinacionals país per país, ja que les xifres de l’OCDE només es publiquen de manera afegida. 

L’oenagé també advoca per un augment dels impostos a les empreses i a les grans fortunes per compensar les desigualtats causades per una pandèmia en la qual alguns s’han enriquit mentre molts perdien la feina o el negoci.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"