La concentració bancària a Espanya s'acosta als nivells més alts de la UE

La quota de mercat dels cinc grans bancs estava en un baix 31,4% el 1997, si bé es va elevar fins al 41% el 2007. L’esclat de la Gran Crisi Financera i el consegüent procés de fallides i fusions va accelerar el procés i va disparar el negoci en mans de les principals entitats fins al 67,4% al tancament de l’any passat, segons les últimes dades oficials del Banc Central Europeu (BCE). La concentració del sector financer espanyol mesurada segons aquest indicador era llavors la tretzena més elevada de les 28 que analitza la institució comunitària, però les fusions en marxa podrien elevar-la fins a la vuitena posició.  

«Una primera anàlisi posa sobre la taula que el percentatge d’actius en mans de les cinc primeres entitats nacionals se situaria al voltant del 80%, uns 15 punts percentuals per sobre de la mitjana europea (65% al tancament del 2019)», apunta l’agència Axesor Rating, al sumar el negoci de la combinació de Caixabank-Bankia, BBVA-Sabadell, Santander, Unicaja-Liberbank i Bankinter. «Però més interessant que les noves cinc entitats del sector, el més rellevant és l’augment de la quota de mercat del volum de negoci que aglutinarien les tres entitats de més mida, que ascendiria a més del 70% amb un increment de 20 punts percentuals,» posa de manifest la firma Analistes Financers Internacionals (AFI).

Competència en qüestió

És cert que Espanya va molt avançada en el procés de consolidació bancària a què empenyen des de fa anys les autoritats europees, però la conseqüència és que de moment les altres grans economies del continent presenten nivells de concentració molt més baixos: Alemanya (31,2%), França (48,7%), Regne Unit (31,2%) i Itàlia (47,9%). «Aquesta concentració és molt més gran que la d’altres mercats molt més fragmentats com Alemanya o Itàlia on els bancs regionals tenen molt més pes. Al principi pot semblar una amenaça per als consumidors, que sembla que tenen menys on escollir, però l’entrada de nous ‘players’ (neobancs, ‘fintech’, etc.) que ofereixen serveis bancaris a preus molt competitius, fa que els bancs hagin de ser més agressius en preus a l’hora d’oferir els seus serveis», afirma Alberto Valle, director de la firma de consultoria Accuracy. 

En el sector bancari es defensa que l’escassa rendibilitat que han provocat els baixos tipus d’interès dels últims anys ha provocat «que la competència al sector mai hagi sigut tan elevada com en aquests moments: la competència per les hipoteques, amb tipus fixos que en algun cas arriben fins a l’1%, no és un símptoma de falta de competència», comenten fonts financeres. En la mateixa línia s’ha pronunciat aquesta setmana la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado: «Correspon a altres autoritats determinar si una consolidació més gran pot tenir efectes negatius respecte a la competència, però sota el nostre punt de vista hi hauria encara cert marge».

La número dos del supervisor va recordar que el grau de concentració mesurat segons l’Índex Herfindahl i Hirschman (IHH) que les autoritats de competència utilitzen per analitzar la situació d’un mercat i aprovar, o no les operacions de fusió que se’ls presenten, mostra un «grau mitjà-baix» a la banca espanyola i continuarà sent «moderat» fins i tot si es concreten les fusions en marxa. L’any passat va arribar als 1.110 punts. Les unions de CaixaBank i Bankia (200 punts més), Unicaja i Liberbank (7) i BBVA i Sabadell (235) elevarien l’indicador a 1.552 punts, per sota dels 1.800 que per al BCE marquen la frontera amb una concentració preocupant. Això sí, seria el novè més alt dels 28 recollits pel supervisor comunitari i estaria cada vegada més lluny dels d’Alemanya (277), França (654), el Regne Unit (349) i Itàlia (643).

Procés de desglobalització

A més, si el nivell de concentració es mesura per àrees territorials a Espanya, poden saltar les alarmes en algunes zones. Destaca AFI al seu informe, en el qual analitza l’evolució i els increments de concentració en oficines: «De les comunitats analitzades, en quatre de les mateixes l’índex d’Herfindhal se situa per sobre de 2.500, que en termes d’economia industrial es podria interpretar com a límit per considerar un mercat amb molta concentració i capacitat de poder de mercat. Entre elles, Catalunya, València i Múrcia, on la concentració d’oficines dels bancs en procés d’unió és molt elevada.»

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El procés de concentració bancària a Espanya, així mateix, està lluny de les aspiracions de l’autoritats europees que la concentració descansés en integracions transfrontereres per crear un mercat bancari comunitari. De fet, l’operació amb el Sabadell «plantejada immediatament després de la venda de la filial nord-americana de BBVA abunda precisament en un procés de ‘desglobalització’ i focalització en el mercat local, amb les lògiques implicacions en termes de més concentració en el sistema bancari nacional,» considera l’analista d’Accuracy.

Sens dubte, si el peatge que demana la consolidació bancària a Europa –-reclam continu dels supervisors a què s’ha fet cas omís en els diferents estats-– és que primer s’arribi a nivells locals de concentració elevats, encara estem lluny de veure fusions transfrontereres. No cal fer res més que mirar els percentatges de mercat que sumen els grans bancs en països, com Alemanya, França o Itàlia. El cert és que el procés fins i tot sembla estar lluny de completar-se fins i tot a Espanya, on encara queda mitja dotzena d’entitats de mida mitjana susceptibles d’integració. «Hi ha encara alguns bancs mitjans i petits a Espanya que pensem que acabaran sent part d’alguna operació, ja sigui per fusions entre ells, o per l’adquisició per part d’altres entitats, espanyoles o estrangeres,» planteja Alberto Valle.