Sánchez obre a Iglesias i a tot el Govern el control dels fons de la UE

Una altra taca en un projecte estrella, destinat a ser la cirereta legislativa de l’enorme repte que suposarà la gestió i execució del mannà de 140.000 milions d’euros arribats de Brussel·les. Pedro Sánchez es va veure obligat a rectificar el pla inicialment previst, la idea de la Moncloa que el vicepresident segon, Pablo Iglesias, quedés fora de l’òrgan –una mena de ‘miniconsell’ d’11 ministres que governarà aquest cabal de recursos. Al final, després que el líder morat li mostrés el seu «enuig» per la decisió, el president va fer marxa enrere: va incorporar Iglesias i tots els ministres en la gestió del fons. 

Feia temps que l’equip del president i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, treballaven en un reial decret llei anunciat des de fa setmanes: el text que permetrà desfer els colls d’ampolla i alliberar projectes de manera ràpida perquè aquests 140.000 milions d’euros no quedin atrapats en la burocràcia. El decret, avançat per la SER i al qual va tenir accés EL PERIÓDICO, de 76 pàgines, disposava la creació de cinc nous òrgans de governança. El primer era la Comissió per a la Recuperació, dirigida per Sánchez i en la qual, segons el document, participarien els 11 ministres de les àrees del Govern més concernits amb l’execució dels fons. D’aquests 11, només un, Yolanda Díaz, titular de Treball, pertanyia a Unides Podem. Els altres eren els responsables de les carteres econòmiques, a més dels ministres d’Educació o Sanitat. 

Iglesias sabia des de fa una setmana, segons va confirmar el seu entorn, que quedava fora del cor de gestió dels fons europeus. Però el seu equip el va convèncer que havia de demanar-hi l’entrada. El vicepresident ho va abordar directament amb Sánchez en la reunió de ‘matines’ de dilluns, i aquest va acceptar. Però aquesta rectificació no va aparèixer plasmada al document que va circular ràpidament pels mitjans i que, segons va explicar després del Consell de Ministres la portaveu del Govern, María Jesús Montero, no era més que un «esborrany». Aquest punt era cert, ja que el text no havia arribat a la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris, òrgan que presideix Calvo i que fa de filtre previ dels temes que es discuteixen en el Consell de Ministres. 

«Àmbit natural»

«El president ja havia decidit fa uns dies que en comptes d’abordar-se en una comissió interministerial», com ell mateix havia anunciat, «va preferir que l’àmbit natural estigués a l’entorn del Consell de Ministres». I va donar la «instrucció expressa» que les decisions es residenciessin en el conjunt del Gabinet. Una fórmula molt menys operativa però que li permet respectar el ja malferit equilibri amb Podem. No obstant, fonts governamentals indiquen que la lògica obliga que es creïn grups de treball més petits en què participin diversos ministres segons el projecte. 

De qualsevol manera, Sánchez va resoldre la nova minicrisi de la coalició en temps rècord. També està encarrilat, però no rematat, un altre tema que enfronta els socis: la prohibició dels desnonaments més enllà del 31 de gener del 2021. Montero va indicar que serà l’Executiu el que abordi aquesta qüestió quan s’aproximi la data de venciment, i per tant «no té sentit» l’esmena als Pressupostos pactada per UP, ERC i Bildu.

Va passar en la primera onada

En aquesta ocasió, per tant, el president no ha volgut que la serp cuegés més i s’endinsés la bretxa. Però aquesta controvèrsia, la disputa per qui s’asseu als llocs de comandament, ja es va suscitar en la primera onada de la lluita contra la Covid. Sánchez va fer descansar la presa de decisions en quatre ministres de la seva confiança –els de Defensa, Interior, Sanitat i Transports–, tot i que després va ampliar l’òrgan per donar entrada a Iglesias i reequilibrar les forces. Però en aquell moment la visibilització del malestar dels morats no va ser tan eloqüent ni la rectificació tan veloç. 

En realitat, i com també reconeixen a Unides Podem, Sánchez va decidir des del principi, des que el Consell Europeu va acordar el bazuca de 750.000 milions d’euros, entre transferències i préstecs –d’aquests, 140.000 d’assignats a Espanya–, que el control dels fons recauria en ell mateix i en el seu equip a la Moncloa. Va desatendre la petició del PP de crear una agència pública –òrgans a més en extinció per una llei del Govern de Mariano Rajoy del 2015– i es va mantenir en la seva idea de ser la primera i l’última baula. 

Aquest disseny es plasmava en l’esborrany que Montero va interpretar com a «no definitiu» però que no obstant sí que ho era per a Unides Podem, fins a tal punt que va ser el que va provocar el seu malestar. En la ‘non nata’ Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència estava prevista la participació de 10 ministeris de l’òrbita del PSOE (Assumptes Econòmics; Transició Ecològica; Hisenda; Transports; Educació; Indústria, Comerç i Turisme; Agricultura; Ciència, i Sanitat) i un d’Unides Podem, el de Treball, comandat per Díaz.

A més, segons l’esborrany, la comissió tindria com a òrgan d’assistència i recolzament un Comitè Tècnic. A més, es constituirà una unitat de seguiment, a partir del Departament d’Assumptes Econòmics i G-20 de la Presidència del Govern, que dirigeix Manuel de la Rocha Vázquez, que també s’encarregarà de les relacions amb el sector privat. Segons l’esborrany normatiu, aquesta unitat, que proporcionarà informació contínua al president del Govern, farà «un seguiment polític i estratègic» del pla, en coherència amb les reformes estructurals programades. 

Crucial pel contingut

A més, el decret preveu la posada en marxa de fòrums i consells consultius d’alt nivell als principals sectors implicats en el pla. Aquests fòrums serviran d’espais de debat, informació, assessorament i seguiment dels programes i projectes en què participaran els departaments ministerials al més alt nivell, junt amb representants del sector privat, agents socials, col·lectius i societat civil. El cinquè instrument és la reactivació de la Conferència Sectorial de Fons Europeus, amb les comunitats i ciutats autònomes, que «liderarà la ministra d’Hisenda, amb l’objectiu de canalitzar la governança multinivell territorial». 

Però més enllà dels òrgans de governança, que en les seves línies mestres ja estaven delineats, a falta de la composició de la Comissió per a la Recuperació, el decret té molta rellevància pel seu contingut. Així, prescriu que el Govern elaborarà una programació anual de projectes, que podran rebre avançaments de fins al 50% del seu import en la fase preparatòria. Es recuperarà la figura de les agències estatals, per agilitar la gestió. Es reduiran a la meitat els terminis de tramitació. Es limita a cinc dies el termini per a la fiscalització de les operacions, que correspondrà a la Intervenció General de l’Estat. I es crearà un portal web que també actuarà com a finestreta única per a la sol·licitud i tramitació dels procediments.

Notícies relacionades

La crisi d'immigrants a les Canàries empitjora el xoc entre el PSOE i Podem

«Crec que el PP ha de poder recolzar els Pressupostos»

Una altra de les novetats més importants del decret és la introducció d’una nova figura de col·laboració publicoprivada, els batejats com a ‘projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica’ (PERTE), per canalitzar els projectes de caràcter estratègic de forma àgil. Aquesta figura es dissenya amb vocació de permanència, més enllà de la gestió dels fons europeus, «per incloure en el nostre ordenament nous instruments de col·laboració publicoprivada que permetin una gestió àgil», segons l’esborrany.

L’aprovació del nou decret pel Consell de Ministres no està prevista fins després de l’11 de desembre, data en què se celebrarà el Consell Europeu de final de la presidència semestral Alemanya. L’aprovació del decret espanyol ha de ser posterior, en tot cas, a la del reglament que ha de tirar endavant el Parlament Europeu sobre el Fons de Reconstrucció.