Fons europeus: finestreta única, terminis més curts i menys paperassa

Les mesures incorporades a l’esborrany del reial decret a què ha tingut accés EL PERIÓDICO retallen terminis, agiliten tràmits, eliminen colls d’ampolla, redueixen la paperassa, simplifiquen els mecanismes de control i introdueixen noves regles de joc per a la col·laboració del sector públic amb les empreses privades. 

El Govern preveu que aquest reial decret estigui aprovat abans d’acabar l’any i concedeix un mes, després d’això, perquè cada ministeri elabori la seva pròpia planificació per encarrilar la gestió dels fons en forma de projectes. A partir d’aquí, tota la maquinària es posarà en macha:

Portal web i finestreta única

Es preveu la creació d’un portal web únic del Pla de Recuperació, com a instrument a partir del qual centralitzar i canalitzar la distribució de tota la informació destinada als diferents interessats. Aquest portal ha de servir com a «finestreta única» del Pla, facilitant les sol·licituds i la tramitació dels procediments als interessats, com a punt formal de relació amb l’Administració. A més, oferirà un servei d’atenció a les persones o entitats interessades en participar en les convocatòries derivades de l’instrument de recuperació per a Europa.

Projectes estrella: els ‘PERTEs’

D’ara endavant, haurem d’incoporar una nova sigla al registre econòmic. Es tracta dels PERTEs, acrònim de Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica. I constitueix la nova figura de col·laboració publicoprivada que ha dissenyat el Govern per encarrilar els projectes de caràcter estratègic, amb un important potencial d’arrossegament per al creixement econòmic, l’ocupació i la competitivitat, que exigeixin la col·laboració entre administracions, empreses i centres d’investigació.

Es podria pensar, per exemple, en el projecte per desenvolupar la cadena de valor del cotxe elèctric.  En tot cas, la declaració d’un projecte com a PERTE es realitzarà per Acord del Consell de Ministres.

L’esborrany de reial decret preveu la creació d’un registre públic estatal de PERTEs, en el qual s’inscriuran totes les entitats públiques i privades vinculades a cada projecte. L’entitat registrada en un PERTE serà considerada preferent per a la col·laboració amb totes les adminsitraciones públiques en relació amb el desenvolupament d’aquest projecte i per ser nominada per Espanya per a la participació en altres programes europeus. També tindran accés al cobrament de subvencions directes i es podrà cobrar per endavant fins al 90% de les quantitats del conveni.

Tràmits administratius més ràpids

Tots els procediments administratius vinculats a l’execució dels fons es declaren de tramitació urgent, amb la consegüent reducció de terminis i agilitació del procediment. 

Per a això, s’eleven els llindars econòmics per recórrer a procediments oberts simplificats, ordinaris i abreujats, de manera que resultin aplicables a un major nombre de contractes, per agilitar-ne la tramitació. A més, es promourà l’elaboració de plecs-tipus. 

També es redueixen i simplifiquen tots els terminis i tràmits de declaració mediambiental. 

Per encarrilar la càrrega de treball més destacada dels empleats públics, l’esborrany de reial decret preveu la creació i modificació de llocs de treball relacionats amb la gestió dels fons, la contractació de personal laboral, la reorganització del personal per departaments i l’establiment de complements salarials vinculats a l’assoliment d’objectius per al personal adscrit a les unitats de gestió d’aquests els fons europeus.

Subvencions més fàcils

Es preveu la utilització del procediment d’urgència en la tramitació de subvencions relacionades amb l’ús de fons europeus, mentre s’eliminen requisits d’informes i autoritzacions preceptives.

A més, es preveu la possibilitat d’atorgar subvencions de concurrència no competitiva (a dit), amb càrrec al Fons de Recuperació, per a aquells casos que no requereixin valoració comparativa amb altres propostes. En els supòsits esmentats es podran dictar les resolucions de concessió per ordre de presentació de sol·licituds, fins a l’esgotament del crèdit pressupostari assignat en la convocatòria.

També se simplifica la documentació que han de presentar els beneficiaris de les subvencions per justificar-ne l’aplicació.

Agències estatals

El reial decret recupera la figura de les agències estatals, com a organisme públic dotat d’un nivell més gran d’autonomia en l’organització i de flexibilitat en la gestió. Aquesta figura va ser suprimida formalment el 2015.

Convenis administratius

Simplificació dels convenis de col·laboració entre les administracions públiques o amb el sector privat. Es podria pensar, per exemple, en un conveni entre el Ministeri de Transició Ecològica i empreses energètiques per desenvolupar una xarxa de punts de recàrrega a tot el territori. 

L’esborrany de reial decret suprimeix la preceptiva autorització dels convenis pel Consell de Ministres, redueixen terminis per a l’emissió d’informes preceptius, i estableix que el conveni serà eficaç des del moment en què les dues parts prestin el seu consentiment, sense perjudici de la publicació al BOE. A més, permet la tramitació anticipada dels expedients de convenis que s’hagin d’executar en l’exercici següent o altres de posteriors (per exemple, si la xarxa de punts de recàrrega començarà a desplegar-se l’any següent).  Es preveu també la possibilitat de percebre avançaments per les operacions preparatòries que resultin necessàries per realitzar les actuacions finançades, fins al límit del 50% de la quantitat total a percebre.

Control del Consell de Ministres

L’esborrany del reial decret descriu els instruments que, segons el parer del Govern, han de garantir l’àgil execució i control dels fons, així com la transparència i coherència de les actuacions. L’òrgan màxim de decisió i control residirà en el Consell de Ministres (després d’haver desterrat la idea inicial d’una Comissió ministerial, d’onze departaments, entre els quals no es trobava la Vicepresidència Segona, de Pablo Iglesias). Per sota d’aquest primer nivell, l’esquema de governança inclou un Comitè Tècnic; una Unitat de Seguiment polític i estratègic; i fons i consells consultius d’alt nivell als principals sectors implicats en el pla, amb presència d’agents socials, sector privat i societat civil.

Es preveu reactivar la Conferència Sectorial de Fons Europeus, amb les comunitats autònomes, que liderarà la ministra d’Hisenda, per encarrilar el Pla de Recuperació en àrees tals com vivenda, educació, polítiques socials, polítiques actives d’ocupació o medi ambient, que són competències territorials.

La Direcció de Fons Europeus, integrada al Ministeri d’Hisenda, exercirà com a Autoritat de Gestió responsable davant les institucions europees de cara a la rendició de comptes i el control dels diners europeus.

Compromisos plurianuals

Per flexibilitzar la gestió, es proposa autoritzar l’adquisició de compromisos de despeses que hagin d’atendre’s en exercicis posteriors i es flexibilitza l’assumpció de compromisos plurianuals per a qualsevol tipus d’expedient que es financi amb aquests fons europeus. 

De la mateixa manera, es posarà a l’aprovació dels criteris de distribució de fons per a subvencions gestionades per les autonomies amb caràcter plurianual per permetre una millor planificació de la seva gestió.

A més es flexibilitza la possibilitat de realitzar pagaments anticipats dels fons compromesos, amb caràcter previ a l’execució i justificació dels projectes, podent arribar fins al 50% de la quantitat total a rebre.

Fiscalització en cinc dies

Notícies relacionades

Sánchez obre a Iglesias i a tot el Govern el control dels fons de la UE

ERC i el PNB aclareixen els Pressupostos de Sánchez

El règim de fiscalització i intervenció prèvia d’aquests projectes tindrà prioritat, havent de pronunciar-se els òrgans de control en el termini de cinc dies hàbils. Si per acumulació d’expedients no es complís aquest termini de cinc dies, es podran aplicar tècniques de mostreig per a la fiscalització i intervenció prèvia d’aquests expedients.

Avaluació mediambiental

En aquest capítol, l’esborrany de decret busca reduir els terminis. Així el termini d’elaboració del document d’abast de l’informe ambiental passa de tres a dos mesos.  El termini de consultes prèvies a les administracions afectades, baixa de 45 a 30 dies hàbils. El d’elaboració de l’estudi ambiental i informació pública, baixa de 15 a 12 mesos. L’òrgan ambiental haurà de formular el seu informe en el termini improrrogable de tres mesos i la publicació de les resolucions haurà de fer-se en un màxim de 10 dies.