Colau torna a instar a comprar en botigues de barri i no a Amazon

En declaracions a EL PERIÓDICO, Colau ha ressaltat que «el comerç de proximitat ha patit molt en els últims mesos i és un dels grans actius de Barcelona, donant vida i identitat a cada un dels 73 barris. A més de generar riquesa i ocupació, les botigues són espais de veïnat i de cohesió social». Segons l’opinió de l’alcaldessa, les grans plataformes de venda a internet o ‘marketplaces’ «no paguen impostos al país, generen pocs llocs de treball i molt precaris, tenen un fort impacte ambiental i no donen cap valor afegit a la ciutat». 

La ferma posició de Colau ha sigut rebuda amb «sorpresa», però no oculta la satisfacció del petit comerç i alguna patronal. El president de Comertia, Joan Carles Calbet, reconeix que «en el fons» hi està d’acord i admet la necessitat de posar fre a Amazon, ja que està «fent mal al comerç tradicional». Segons la seva opinió, al comerç independent només li convé vendre a través d’un ‘marketplace’ genèric si disposa d’un producte propi i molt diferenciat, ja que les multinacionals com Amazon «s’aprofiten de la informació per fer competència deslleial i oferir aquests mateixos productes més barats de manera directa». «Per a algunes empreses amb marca pròpia sí que pot ser interessant distribuir els seus productes a través d’Amazon, ja que no et pot fer el salt, però per a les altres és pa per avui, fam per demà», opina Calbet.

Les autoritats de la competència europees han conclòs efectivament que Amazon juga aquest doble paper. D’una banda, proporciona un mercat en què els venedors independents poden vendre els seus productes directament als consumidors però, d’una altra, ven productes com a detallista en el mateix mercat en competència amb aquests venedors. Com a proveïdor de serveis de mercat, té accés a dades comercials confidencials, com el nombre d’unitats de productes que cada empresa ven i envia, els ingressos que obtenen, el nombre de visites a les seves ofertes, dades relacionades amb l’enviament, reclamacions dels consumidors i fins i tot les garanties activades.

Les declaracions de Colau han sigut criticades per Foment, com a patronal que defensa abans que res la llibertat d’empresa i que manté obert un conflicte amb l’alcaldessa per les restriccions a la mobilitat al centre de Barcelona. Al contrari, la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses Pimec ha instat l’alcaldessa a reaccionar davant la situació de crisi comercial i recolzar les botigues de Barcelona, demanant als barcelonins que deixin de comprar a Amazon ja que segons Pimec «mentre els petits i mitjans comerços catalans han d’estar tancats (o oberts sense vendre), el gegant de la venda ‘online’ Amazon multiplica les seves ofertes i vendes, aprofitant la pandèmia i les restriccions que té la població».

El primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, també va sol·licitar als barcelonins que siguin «conscients» que cada compra a Amazon suposa «treure una oportunitat» al comerç local i «reforça un model de competència que fa trampes, que no paga tots els impostos que ha de pagar ni al país ni a la ciutat».

Amazon va reaccionar oficialment mitjançant un comunicat en què enaltia que treballa amb més de 9.000 pimes espanyoles i que dona feina a 9.000 persones a Espanya. La multinacional té tres centres logístics, al Prat de Llobregat, Martorelles i Castellbisbal; un centre logístic urbà a Barcelona; un centre de distribució a Barberà del Vallès, i tres estacions logístiques, a Barcelona, Martorelles i Rubí. El Govern català ha enaltit repetidament l’aposta inversora d’Amazon a Catalunya, però també ha mantingut picades d’ullet de recolzament al petit comerç i a la seva modernització en un equilibri cada vegada més complicat. La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, va eludir comentar la polèmica desencadenada per Colau entre Amazon i el petit comerç. 

Notícies relacionades

El comerç s'aferra al Black Friday per salvar la temporada

PcComponentes instal·larà botigues en sis ciutats i invertirà en la xarxa pròpia de repartiment

L’actual crisi ha causat el tancament de moltes botigues i ha facilitat l’aparició de tipologies comercials de subsistència que devaluen la qualitat i diversitat de l’oferta comercial. Un exemple és la proliferació de botigues d’alimentació no especialitzades, les fruiteries, les perruqueries, basars, botigues de roba i altres establiments més orientats a l’autoocupació que a les necessitats comercials dels residents. 

Davant aquest canvi de l’oferta comercial postpandèmica, Amazon i altres firmes de venda ‘online’ han sabut aprofitar el moment amb una millora clara del servei i els temps d’entrega (fins i tot diumenge). La competència amb una plataforma de venda mutiproducte és complexa per a un comerç cada vegada més dependent d’una solidaritat que xoca amb el lògic interès dels consumidors a buscar la millor relació qualitat-preu dels productes.