¿Què és el dúmping fiscal? ¿En fa Madrid amb els seus impostos? 5 claus

L’expressió ‘dúmping fiscal’ fa referència a una competència deslleial entre territoris amb impostos a la baixa. És a dir, el concepte implica dues coses. Primera: que un territori té impostos més baixos que d’altres que són semblants.  I segona: que amb aquesta pràctica pretén atraure contribuents que perden els seus socis territorials. És, per exemple, el que s’atribueix a Irlanda respecte dels seus socis europeus, ja que amb la seva mínima tributació de l’impost de societats provoca que companyies de la resta d’estats membres desplacin la seva seu a Dublín, cosa que fa perdre ingressos a tots els altres.

És un fet que a Madrid (PP) tenen els impostos més baixos entre el conjunt de les comunitats. Té bonificat al 100% l’impost de patrimoni. També té l’impost més baix sobre successions i les tarifes més baixes en els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), així com l’escala més baixa en el tram autonòmic de l’IRPF i el menor nombre d’impostos propis.  Madrid nega estar practicant dúmping fiscal i argumenta que qualsevol autonomia pot fer el mateix. Un estudi de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), vinculat a la Generalitat Valenciana, ha trobat «evidències» que vinculen el guany de 103.035 contribuents a Madrid procedents d’altres regions els 10 últims anys (2009-2018), coincidint amb el període de rebaixes fiscals més agressives a la comunitat madrilenya.   

Els successius governs del PP de Madrid, i el d’Isabel Díaz Ayuso  ara, defensen que la seva menor tributació és la manera d’estimular l’activitat econòmica a la comunitat i acabar recaptant més. El Govern regional estima que els madrilenys s’han estalviat més de 48.000 milions des del 2004 i que, alhora, la l’augment de recaptació s’ha traduït en una aportació més gran de Madrid al fons de garantia del conjunt que finança el conjunt de les autonomies.  Els que, com València, acusen de dúmping fiscal Madrid, argumenten que Madrid es pot permetre menys impostos per «l’efecte aglomeració» d’empreses, treballadors públics i treballadors qualificats atrets per la capitalitat. Madrid refuta aquest argument dient que la capital del país no ha canviat de lloc des del 1561.

No només l’actual Govern socialista. També l’Executiu de Mariano Rajoy pretenia impulsar certa harmonització en la fiscalitat de les comunitats autònomes, tal com va recomanar el 2017 la comissió d’experts per a la revisió del model de finançament autonòmic. Del que es parla és d’establir una tributació mínima per a cada impost (que eviti, per exemple, la desfiscalització plena que Madrid practica en l’impost sobre el patrimoni) i de fixar una forquilla, amb un mínim i un màxim, en què cada comunitat pugui triar on ubicar-se.

En l’impost sobre patrimoni, per exemple, el conjunt de les autonomies recapta uns 1.300 milions d’euros a l’any. A Madrid, la recaptació per aquest impost és nul·la. A Catalunya voreja els 500 milions. Al País Basc, una mica més de 160 milions i a València, gairebé 150 milions. Andalusia deixaria d’ingressar 82 milions si desaparegués aquest impost; Galícia perdria 78 milions i Castella i Lleó, uns 31 milions, per esmentar tres autonomies governades pel PP, que promou una harmonització fiscal a la baixa. L’impost de successions reporta gairebé 2.600 milions a les arques autonòmiques i el de transmissions patrimonials, uns 6.350 milions.