Ruptura BBVA-Sabadell: una mala notícia per a la banca espanyola

«És una mala notícia per al sistema bancari espanyol, ja que una consolidació més gran hauria contribuït a fer-lo més eficient», ha aconseguit resumir l’agència de qualificació Standard & Poor’s. Al contrari que el 2012, amb tot, els inversors no semblen tenir dubtes sobre l’estat del conjunt del sector. «La situació de la banca espanyola és molt diferent de la de llavors. El mercat no pensa que les entitats s’estiguin plantejant fusions perquè tinguin problemes en el seu balanç l’abast del qual és desconegut, sinó que són operacions intel·ligents per millorar la seva rendibilitat a curt i mitjà termini», apunta Antonio Carrascosa, exdirector del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

El també exconseller executiu de la Junta Única de Resolució europea creu, en qualsevol cas, que la ruptura deixa les dues entitats en una posició molt diferent. «El BBVA està còmode gràcies a la venda de la seva filial als Estats Units, però el Sabadell afronta reptes majors i de difícil gestió pels seus propis mitjans. El mercat i els supervisors pressionaran perquè els solucioni amb encert i al més aviat possible mitjançant la reducció de costos, l’augment de les provisions per afrontar pèrdues, i la venda d’actius com TSB», assegura.

Diferent que el Popular

Tot i que hi ha qui evoca l’ombra del Popular, que va haver de ser intervingut per les autoritats europees el 2017, hi ha un ampli consens en el sector en què la situació del Sabadell és ben diferent. L’entitat catalana té més capital que la del seu llavors competidor abans de la seva caiguda (12,9% davant el 10%), una morositat molt menor (3,8% davant el 14,91%) i una taxa de cobertura(pes de las provisions sobre els actius problemàtics, del 52% davant el 45%). Un altre avantatge és que no hi ha una guerra civil en el seu consell i els seus gestors no estan desesperats per vendre l’entitat, com en el seu moment va fer erràticament l’últim president del Popular, Emilio Saracho.

Però diverses fonts destaquen també que això no treu que el Sabadell ja faci alguns anys que sembra dubtes en el mercat. «No li quedarà més remei que tornar a parlar amb el BBVA i no molt tard. Per la seva estructura accionarial, ha patit ja atacs de curts (inversors baixistes que aposten a la caiguda de l’acció). Una fusió amb una entitat més petita no li soluciona res. Les seves opcions són el BBVA o vendre actius i oxidar-se per convertir-se en una entitat de nínxol com Bankinter», opina un dels analistes principals del sector que demana l’anonimat.

Ambició excessiva

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Un altre expert en els sectors financer i immobiliari estima que l’origen dels problemes de Sabadell està en la compra de la nacionalitzada CAM el 2012. Es van enfortir i van voler jugar en una lliga massa gran per a la seva situació i sobretot per a com estava la CAM, de la qual encara els queda totxo per digerir. La voluntat de ser un banc tan gran explica el gran error de la compra de TSB al Regne Unit i l’error menor de l’entrada a Mèxic, que va ser una inversió petita però que no aporta res. El problema que tenen ara és que han venut alguns dels seus millors actius en els últims temps, com Solvia, i la seva plantilla té més edat mitjana que la del BBVA, amb la qual cosa els seus costos de reestructuració seran més alts», assegura.

Per als supervisors, la ruptura de la fusió és un motiu de preocupació perquè són conscients que el mercat percep el Sabadell com una de les entitats més febles de la banca espanyola al costat de d’altres com Liberbank i Cajamar. La crisi del coronavirus provocarà un increment de la morositat l’any que ve, que se suma al problema de baixa rendibilitat que pateix el sector des de fa anys pels baixos tipus d’interès oficials. Això incrementa el risc que els bancs més fràgils quedin assenyalats pel previsible aixecament del veto al pagament de dividends (es permetrà només als més solvents) o als exercicis d’estrès a la banca europea de l’estiu que ve. D’aquí venen les seves pressions perquè al més aviat possible prenguin mesures com retallar les seves plantilles o plantejar-se fusions.