¿Per què hi ha tanta eufòria per l'hidrogen renovable?

«Des del punt de vista de la tecnologia i el producte no ha passat res que motivi aquest interès», afirma el president de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen (AeH2), Javier Brey. Segons el seu parer, el canvi es deu al fet que l’últim any molts països s’han marcat com a objectiu la «plena» descarbonització. «Ja no es parla de descarbonitzar una part o un sector en concret, sinó de descarbonitzar per complet l’economia, i això demana hidrogen verd», diu. Mentre que l’expert en política energètica, Javier García Breva, apunta a l’interès de les energètiques per aprofitar els fons europeus per invertir en nous actius.

L’hidrogen no és una font d’energia com el sol, el petroli o el gas natural. «No hi ha cap forat pel qual surti l’hidrogen», afirma Brey. Sinó que es tracta d’un vector energètic que és necessari produir. L’aigua, a l’entrar en contacte amb l’electricitat, es divideix en oxigen i hidrogen. Si aquesta electricitat procedeix de renovables, l’hidrogen produït serà net; si ho fa a partir de combustibles fòssils, serà ‘gris’.

El seu atractiu rau a ser una de les poques solucions que existeixen per descarbonitzar aquells usos que encara no poden electrificar-se, com la gran indústria o el transport pesant. I, des del punt de vista de l’emmagatzemament, serveix com a recolzament per a un futur sistema elèctric 100% renovable.

El problema és que encara no és competitiu i li falta molt desenvolupament, sobretot, en termes de mida i preu. «Encara no sabem quin serà el camí de la tecnologia, si serà modular o si veurem una economia d’escala típica que ve de plantes de grans dimensions», afirmava aquesta setmana el conseller delegat d’Enel, matriu d’Endesa, Francesco Starace.

«Les tecnologies i els equipaments que són necessaris tant per produir l’hidrogen com per transportar-lo fins als consumidors finals, emmagatzemar-lo i utilitzar-lo en els seus processos industrials o a les seves piles de combustible encara han de madurar, arribar a les necessàries economies d’escala i reduir-ne els costos substancialment», explica el soci responsable d’Energia i Recursos Naturals del Monitor Deloitte, Alberto Amores. A més, en el cas de l’emmagatzemament, el cost es dispara en pocs dies. «És necessari avançar en l’estudi i desenvolupament de les diferents tecnologies disponibles [jaciments subterranis, portadors líquids, hidrogen comprimit, etc.]», afegeix.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per tant, el seu desplegament no arribarà, almenys, fins a d’aquí a una dècada. «Per al seu ús per la indústria, si no hi ha incentius o penalitzacions mediambientals significatius, podria anar-se’n al 2040», afegeix Amores. La «corba d’aprenentatge que s’ha de recórrer» no serà gaire diferent de la d’altres desenvolupaments com el de la fotovoltaica. En aquesta línia, segons coincidien fa uns dies el president d’Iberdrola, Ignacio Galán, i el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, les subvencions necessàries per impulsar l’hidrogen renovable són molt menors que les que es van necessitar per impulsar la solar fa anys, ara una font d’energia incontestable.

L’avantatge d’aquesta carrera és que el país que lideri el seu desenvolupament pot crear al seu voltant una nova indústria, a partir de la fabricació d’electrolitzadors, piles de combustible, calderes i turbines. Però també pot passar que siguin «els consumidors que acabin pagant la factura», segons opina Javier García Breva.  «A cada cicle inversor de les elèctriques s’han succeït situacions de sobrecapacitat que acaben derivant al rebut de la llum i aquest cicle no serà diferent», afirma l’expert, que opina que «si les inversions dels fons europeus s’estan plantejant per als pròxims tres anys no han de ser per a una tecnologia que encara no és madura, sinó per a aquelles que contribueixin al creixement de l’economia productiva».