«Empresa i Estat han de resoldre junts els reptes socials»

Xavi Pont (Tàrrega, 1972) pertany a la quarta generació de la família propietària del grup Borges, el gegant de la fruita seca que factura més de 690 milions d’euros i està present a 116 països, amb 11 fàbriques i 1.100.100 empleats. Pont va deixar l’empresa familiar, tot i que n’és accionista i conseller, i va fundarShip2B, acceleradora de projectes d’economia d’impacte (aquells que a través d’una activitat econòmica contribueixen a generar un impacte social o mediambiental positiu).

–Fa vuit anys de la creació de Ship2B.–Sí i estic molt satisfet. Malgrat la meva formació i les meves arrels empresarials, sempre vaig ser una persona molt inquieta, activista i amb interès en la psicologia. Com diu, fa vuit anys vaig descobrir l’economia d’impacte, que em permetia unir els dos mons i que començava a despertar a Anglaterra, el Canadà, els Estats Units i els països nòrdics.

Ja no n’hi havia prou amb un capitalisme on l’empresa generava la riquesa i l’Estat la repartia. Era necessari el capitalisme 2.0, un nou sistema que ja no funciona sobre la base de maximitzar el valor a l’accionista, sinó que té en compte, al mateix nivell, la societat i al planeta. «En aquesta línia treballem emprenedors socials, inversors, gestores tradicionals de capital risc, fons de pensions, grans fundacions, empreses clàssiques i el sector públic».

–¿Com cohabiten aquests agents tan dispars?

–S’ha produït una confluència entre el sector públic i la filantropia de les grans fundacions, amb instruments com el finançament combinat o els bons d’impacte social. Són maneres creatives de resoldre problemes socials de manera conjunta. Però només amb les aportacions d’oenagés i de l’Estat, no ho aconseguirem. L’empresa i l’Estat han de treballar junts. Això és el que busca l’economia d’impacte, que no té color polític i que funciona tant en estats liberals com en estats socials. Ve a complementar, no a substituir. L’objectiu és mobilitzar diners i talent cap als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Es necessiten 30 bilions d’euros en els pròxims 10 anys. Els únics que poden aconseguir aquests fons són els grans empresaris i els actors més grans del sector financer, com BlackRock, Goldman Sachs, La Caixa o Banc Sabadell, entre d’altres.

–¿És creïble que tots aquests actors estan treballant en la mateixa direcció i compromesos amb el benestar de la societat?

–Aquesta és la gran pregunta i els seus dubtes són lògics. ¿Ho creiem de veritat o estem davant una operació mésd’’impact washing’, una nova pinzellada de cosmètica de cara a la galeria? Com diuAntoni Brufau, la clau d’això està en que el que no es mesura no rendeix. Hem d’aconseguir paràmetres comparables de mesurament d’impacte, avalats i homologats a nivell internacional. Li diria que fins i tot fa falta una nova comptabilitat, uns principis de comptabilitat ponderats per impacte que totes les empreses puguin seguir. Només quan tinguem aquests paràmetres de mesurament clars i homogenis, l’economia d’impacte serà creïble del tot. Mentre no hi siguin, ens podran continuar venent la moto, perquè tothom té maneres molt intel·ligents de vestir el seu vestit. Però soc optimista. Aquest 2020 se’ns han manifestat de manera abrupta el canvi climàtic i la Covid. Ha sigut un any d’impacte. Si no ens ho creiem ara, ¿quan ho farem? A més, no existeix cap organització que no pugui encarar-se cap a l’impacte. Aquí no sobra ningú. És veritat que hi ha organitzacions que realitzen males pràctiques socials i mediambientals, i han de ser denunciades. Però aquestes grans empreses també poden canviar des de dins i cal saber-les acompanyar, sense que ens venguin fum.No podem tolerar l’”impact washing” que de vegades practiquen, però, alhora, cal allargar la mà perquè s’uneixin al canvi. Les dues coses alhora. Això no va de bons i dolents. Això no va d’ideologia. Això no va d’apuntar amb el dit i posar-se sempre al costat dels meus. Això va de remar tots junts en la mateixa direcció.

–¿Es pot llavors guanyar diners operant en l’economia d’impacte?

Es pot i és necessari. Recordi que el fenomen de la inversió d’impacte encara és tendre, però el mercat s’ha doblat en volum cada any des del 2017. Avui dia la inversió d’impacte representa gairebé 1 bilió de dòlars en un mercat financer que mou 379 bilions, per tant, encara queda molt camí per recórrer. Cal multiplicar aquesta xifra per trenta. Si no som capaços de crear un historial demostrat i creïble de la triple rendibilitat, hi ha el risc que es generi una certa bombolla en aquest món. Hem de generar aquest historial de rendibilitat creïble. En el nostre cas, a Ship2B, treballem amb dues variants, una de beneficis intangibles, on intentem formar, sensibilitzar i inspirar entorn de l’economia d’impacte. Però també en necessitem una segona, la que ens permet obtenir resultats tangibles. Si no els tinguéssim, tard o d’hora, creixeria el risc d’una bombolla.

–¿Com s’aconsegueixen aquests beneficis tangibles?

–Per aconseguir aquests beneficis tangibles, cal buscar l’impacte en el que és el teu negoci nuclear. No donar ajuts a projectes socials, sinó fer impacte en el que és la teva activitat principal, en allò que és el teu ADN. Si estàs en l’activitat de pròtesis dentals, genera l’impacte en el teu camp. Hi ha molt per fer. No et posis a solucionar altres problemes que no tenen a veure amb tu. Centra el tret en allò en que ets bo. A més, el sector públic ha de prioritzar aquestes empreses que generen impacte. És la filosofia del bé comú. Qui en guanya més, n’ha de tenir més. I al que no actua així, se l’ha de penalitzar.

–En aquest context, ¿què ha aportat Ship2B?

De moment, hem accelerat més de 170 empreses emergents. També hem acompanyat 30 grans corporacions (com Sabadell,Repsol o DKV) en el seu viatge cap a l’impacte. Treballem com a assessoria i identifiquem quines oportunitats tenen ells per realitzar aquest procés cap a l’impacte des del punt de vista del negoci. A més, hem acompanyat 42 entitats socials, que tenen projectes d’innovació i que volen ser sostenibles. Sense oblidar que tenim un vehicle propi amb 4,5 milions que hem invertit en 23 start-up. Gràcies a aquests 4,5 milions hem mobilitzat més de 40 milions d’euros. Ara fem el salt i llancem la nova gestora Ship2B Ventures, amb Sabadell i la Fundació Repsol com a socis inversors del nou fons que constituirà Ship2B Ventures i que naixerà amb entre 30 i 40 milions d’euros.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

–¿A què es destinaran aquests recursos?

–El nostre objectiu és invertir en projectes d’emprenedoria que operin entorn de tres grans reptes: col·lectius vulnerables, canvi climàtic i fracàs escolar. A més, hem aconseguit que emprenedors com Carlota Pi (Holaluz) i Óscar Pierre (Glovo) s’impliquin amb nosaltres en la gestora per ajudar-nos a fer escalar els projectes en què invertirem, que seran entre 20 i 25. Recolzarem aquestes companyies estant present en el capital durant cinc anys. Prendrem participacions a partir de 250.000 euros, amb un màxim de tres milions. Acompanyarem els gestors. Triem bé els projectes, aportem molt valor i al cap d’un temps en sortim. Estem molt còmodes amb Sabadell i Repsol com a socis. Ells aposten per l’impacte i, en el cas de la petroliera, ha llançat un fons propi que inverteix en transició energètica i en col·lectius vulnerables. Als dos els encaixa acompanyar-nos en aquest viatge.