L’aigua inunda Wall Street: ¿s’obre la veda per especular?

Per comprendre l’impacte d’aquesta notícia en tota la seva dimensió, hi ha tres qüestions a tenir en compte: com s’estableix qui és el el propietari de l’aigua; com funcionen els futurs financers i qui participarà, en teoria, en aquest mercat. 

Un futur és un instrument financer derivat, ja que «el seu preu en els mercats depèn del preu d’un actiu subjacent. En el cas del futur sobre l’aigua, el dret d’ús sobre l’aigua seria aquest actiu subjacent. El futur dona dret a comprar o vendre en una data futura el subjacent a un preu prefixat», afirma Javier Collado, professor de CEF-Udima. Per tant, permeten, per exemple, que un agricultor es prepari per a una possible sequera assegurant-se el subministrament en una data i a un preu determinats.

Però ¿qui és propietari d’aquests drets? En la majoria de països desenvolupats l’aigua «es considera un bé de domini públic, així es poden atorgar concessions administratives per donar drets d’ús sobre aquesta aigua». Per això, a Espanya, en cada regió «només hi ha una empresa que proveeix d’aigua als domicilis i no existeix una competència real perquè el consumidor pugui triar», diu Collado. En el cas de Califòrnia són els agricultors «els propietaris de l’aigua que contenen els aqüífers de les seves terres. Si els agricultors no necessiten tota l’aigua, poden canviar els estalvis per diners en efectiu, així es crea un incentiu per conservar i utilitzar només l’aigua que necessiten», afirma María José Gutiérrez, catedràtica d’economia de la Universitat del País Basc.

Per tant, es pot preguntar si és bo o dolent que es pugui invertir en el preu futur de l’aigua. El cert és que, com gairebé tot en el món de la inversió, pot ser les dues coses. Actualment, la demanda d’aigua supera amb escreix l’oferta. I això s’explica «pel desenvolupament econòmic i l’increment de la població. D’altra banda, cada vegada hi ha menys disponibilitat d’aigua dolça», diu Àngels Xabadia, catedràtica del Departament d’Economia de la Universitat de Girona. Així, l’existència d’un mercat cotitzat fa que, sobre el paper, hi hagi «més transparència i aquests costos de transacció disminueixen. Permet que organismes, municipis i agricultors es puguin cobrir de possibles futurs riscos», segons Xabadia.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

No obstant, un futur financer pot tenir dos usos oposats: pot ajudar els que necessiten aigua a preparar-se per a un imprevist, però també pot generar un efecte casino, atraient «els famosos taurons de Wall Street, que compraran o vendran futurs sobre l’aigua amb el sol motiu d’especular i guanyar diners, sense arribar a adquirir el dret d’ús de l’aigua en cap moment», afirma Javier Collado. Considera molt complicat que un regulador pugui controlar que un bé públic bàsic amb un dret d’ús que es negocia en un mercat financer lliure no sigui objecte d’especuladors. «¿Qui diu, per exemple, que un magnat, només prement el botó de l’ordinador i donant una ordre al seu ‘broker’, no pugui arruïnar els agricultors d’una àrea geogràfica fent-ne pujar el preu?», diu.

En suma, hi ha dubtes sobre l’ètica d’invertir en un bé tan escàs, de primera necessitat i d’ús públic com és l’aigua. I també sobre l’eficiència o no d’aquest mercat. Dubtes que es concreten en si els municipis hi participaran, si es potencien alternatives com el dessalatge, si afectarà els preus de productes agrícoles o si, en definitiva, portarà a un ús més racional de l’aigua o si potenciarà les desigualtats, com enumera Hug March, professor en els estudis d’Economia i Empresa i investigador del grup TURBA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons aquest expert, «és important reflexionar sobre on queden conceptes com el dret humà a l’aigua o nocions com les necessitats de cabals ambientals als rius, si aquestes lògiques de mercat es porten a l’extrem». El temps ho dirà.