Admesa la querella contra Alcoa per la venda de plantes a Avilès i la Corunya

La jutge de l’Audiència Nacional María Tardón ha admès a tràmit la querella presentada per Confederació de Quadros i Professionals (CCP) contra Alcoa i 18 persones físiques i jurídiques més per suposades irregularitats en la venda de les plantes de la companyia a Avilès i la Corunya. En una interlocutòria coneguda aquest dimarts, la magistrada dona curs a l’escrit presentat pel sindicat per presumptes delictes d’estafa agreujada, insolvència punible, apropiació indeguda, contra la seguretat dels treballadors i pertinença a grup criminal.

La querella es dirigeix contra deu persones físiques i nou de jurídiques entre les quals es troben les societats Alcoa Inespal, Alu Ibérica AVL, Alu Ibérica SL, Parter Capital Group i Grup Industrial Riesgo.

En la interlocutòria d’admissió, la magistrada insta que es realitzi una investigació integral respecte de les persones físiques i jurídiques contra qui s’adreça la querella per a l’esclariment dels fets i de forma prèvia a resoldre sobre les diligències demanades pels querellants. A més, «tenint en compte l’absència de claredat i concreció que s’adverteix en la querella», la jutge demana a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que l’informi sobre la titularitat real de les dues factories ALU Ibérica LC SL i ALU Ibérica AVL SL, els seus socis, òrgans d’administració i representació, capital social, situació financera i els elements que puguin resultar rellevants per determinar la seva possible solvència, entre altres extrems.

La querella refereix que Alcoa Inespal, companyia nord-americana, es dedicava a la producció d’alumini i aglutinava en els seus dos centres de la Corunya i Avilès 688 treballadors. Afirma que la referida mercantil va enganyar els sindicats representants dels treballadors en el marc de la negociació de l’extinció col·lectiva de la relació laboral, iniciat el 17 d’octubre del 2018, «eludint d’aquesta manera l’abonament de les seves responsabilitats empresarials amb els treballadors, desembocant a la insolvència de les unitats productives, per a la seva transmissió lucrativa a tercers».

La querella relata tot el procés de venda i conclou que, en definitiva, amb les seves actuacions «els querellats han portat que la titularitat de les dues factories acabi en mans d’empreses pantalla sense capacitat ni per portar a terme el pla de negocis, ni el del pagament dels salaris dels treballadors, ni el de la inversió, amb la qual cosa es frustra l’objectiu final de la negociació, la salvaguarda dels llocs de treball».

Elusió d’acords

Elusió d’acordsAlhora, afegeix, amb això s’hauria portat a l’incompliment de les clàusules de contractació, cosa que determinaria l’alliberament d’Alcoa de l’obligació d’invertir (en l’acord assumia un desemborsament de 95 milions de dòlars pagables en 21 mesos des de la venda, per al manteniment de la plantilla –cost salarial aproximat 42,5 milions de dòlars anuals–), execució de pla de negoci i mesures de protecció per evitar la destinació dels fons a fi diferent, destinant-se 20 milions per cada planta per a la realització d’inversions.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els querellants consideren que el primer que va fer Alcoa va ser bloquejar la inversió dels 40 milions de dòlars, consignant-ho notarialment, cosa que va frenar les inversions i el pagament dels salaris, pagaments de seguretat social i les aportacions a plans de pensions dels treballadors que continuaven units a l’empresa. Finalment, s’afegeix que els treballadors de les plantes manquen de feina efectiva i tampoc s’ha impartit la formació a la qual s’havien compromès.

Nul·litat de l’acomiadament col·lectiu

Nul·litat de l’acomiadament col·lectiuEn la seva interlocutòria, la jutge recorda que el dia 17 de setembre passat la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, en el procediment sobre acomiadament col·lectiu afectant a la factoria d’ALCOA de San Ciprián (LUGO), es va dictar sentència declarant-ne la nul·litat i condemnant la mercantil a la reincorporació dels treballadors afectats (524) al seu lloc de treball, a l’entendre que l’empresa va actuar amb mala fe en les negociacions –en un procés paral·lel i similar al seguit a les dues factories a les quals afecta la present querella– i que el fi únic que la guiava era el d’apagar les botes electrolítiques per tancar la fàbrica de la manera més rendible possible. Assenyala, així mateix, que els diàlegs d’ALCOA amb una empresa per vendre la planta «permeten sospitar de l’existència d’una decisió estratègica», i que aquesta va entrar en la negociació «amb posicions predeterminades i un clar obstacle de no arribar a un acord final».