Lleidanet: «Les empreses portaran a terme la digitalització amb o sense fons de la UE»

«Poques empreses espanyoles ho poden dir», afirma Sisco Sapena, fundador i conseller delegat de la firma de serveis digitals. Ell és l’únic dels tres amics que van iniciar el projecte fa 26 anys que es manté en la gestió. «Vam néixer, com aquell que diu, en un garatge», afirma. I la seva intenció és convertir Lleidanet en una firma clau en els processos de digitalització i internet al món.

La pandèmia de la Covid-19 s’ha convertit en una gran oportunitat per portar a terme aquest projecte amb què pretén afegir un zero a totes les xifres de la companyia en cinc anys. El 2019 va tancar amb 13,5 milions d’euros de facturació i 100 empleats.

¿Com ha anat l’experiència al mercat de Nova York?

Quan ets una empresa petita o mitjana pots aparèixer molt en els mitjans i gastar-te molts diners en aquesta publicitat. Però també pots utilitzar altres estratègies. Quan estudiava, em van ensenyar que tota finca és susceptible de millora fins a la ruïna del seu amo. De manera que pots invertir en l’empresa el que vulguis fins a arruïnar-te. Nosaltres hem de donar a conèixer els serveis que oferim i una de les maneres és estar cotitzat en un mercat. Quan cotitzes, qualsevol notícia que creïs és publicada per la premsa. A més, el bo és que la valoració te la dona el mercat, no un grup de persones condicionat per interessos determinats

Sortir a borsa, a més de la projecció externa, també implica una estratègia de creixement. ¿Aquest no és el seu cas?

L’estratègia la crees tu. Pots plantejar-te diverses coses: anar a buscar diners, amb una ampliació de capital. Però nosaltres ja vam fer aquesta ampliació a la sortida al MAB. Allà vam aconseguir 5 milions d’euros. Les altres dues sortides han sigut listings, cosa que vol dir que simplement comences a cotitzar. No busquem diners.

¿Buscaven un efecte més emocional que econòmic?

No exactament. Tu pots fer dues coses; pots aconseguir valor perquè fas una ampliació de capital o també perquè s’eleva el valor de la companyia al mercat quan et dones a conèixer millor. El fàcil és anar a buscar diners. És més complicat que s’elevi el valor de la companyia. Perquè precisament com es dona a conèixer millor, pot vendre els seus productes al tipus de clients que estàs buscant. Hi ha moltes maneres d’anar a borsa.

¿La seva estratègia borsària els està donant prou a conèixer?

Una de les coses per les que també cotitzaràs és per aconseguir finançament. Pots emetre bons o fer una ampliació. Quan ets dins és més fàcil. I és una manera de diversificar el finançament. Si volgués comprar una companyia es pot fer mitjançant una emissió d’accions.

¿Entra en els seus plans, ara?

Sí i no. Si sorgeix l’oportunitat, sí. Però no és l’objectiu que tenim amb la sortida a borsa. Nosaltres estem creixent orgànicament, pels nostres mitjans, durant la pandèmia i esperem que en la postpandèmia també. Quan una empresa creix tant orgànicament, un creixement inorgànic pot ser contraproduent. Comprar és molt fàcil, però digerir la compra és dificilíssim. Pots ocupar dos o tres anys en aquesta tasca i has de fer servir la part en què tens menys recursos, que és la de l’equip directiu.

Lleidanet va començar l’any amb un valor d’un euro per acció i ha arribat a estar per sobre dels 11 euros durant aquest any. ¿Com s’explica aquest fenomen?

La borsa és el mercat de les expectatives. La valoració borsària està en la previsió que aquesta companyia ho farà molt bé i té molt valor. Per això els gestors ens hem de dedicar a fer que els fonamentals de l’empresa siguin bons. Hem sigut capaços d’anunciar al mercat molts contactes, moltes patents noves... i, a més, el mercat està creixent. La contractació i notificació electrònica s’ha disparat per la pandèmia.

La Covid ha sigut nefasta per a moltes empreses, però per a vostès ha sigut un impuls.

Una de les raons per les quals vam sortir a borsa va ser per impulsar el negoci de la notificació i contractació electròniques. En el moment de la Covid, quan es decreta l’estat d’alarma, deixa d’existir la part física d’aquesta activitat i només queda l’electrònica, amb la qual cosa es dispara moltíssim la utilització dels nostres productes. Durant els dies inicials del confinament vaig haver de trucar a tots els becaris que havíem tingut en els últims quatre anys per poder absorbir l’enorme quantitat d’usuaris nous que estaven entrant. Durant tota aquesta pandèmia hem anat incrementant la plantilla perquè hi ha molta més demanda.

¿La vacuna pot acabar amb aquesta tendència?

Amb la sortida de la vacuna es deia que ja havíem perdut el momentum, però no és cert. La digitalització és aquí per quedar-se. Ara no tornarem enrere, al paper. I després, ens dediquem a la notificació electrònica. Hi ha governs que han donat [crèdits] icos, altres que han proporcionat xecs i altres, ajudes econòmiques diferents. A l’hora de pagar els deutes s’ha mirat cap a un altre lloc.

Però ara vindran les reclamacions i Lleidanet està especialitzada en la reclamació electrònica. Vindran una muntanya d’impagats, al mercat privat com en el públic: hi haurà un munt d’impostos per pagar. Si l’impost no es paga, s’ha de notificar que aquest deute està pendent. La setmana passada l’Ajuntament de Johannesburg [Sud-àfrica] ens va contractar 10 milions de notificacions per impostos per a l’any que ve. Aquesta és una necessitat global.

¿Quan es diu que Lleidanet té 192 patents què s’està dient exactament?

Es diu que tenim (ja en són 195) a 64 països el reconeixement dels nostres mètodes i estan protegits. Si d’altres volen fer el mateix i de la mateixa forma, podem demandar-los. Hem protegit el mètode de com fer les coses. Aquesta metodologia de notificar per correu electrònic, per SMS, o contractar electrònicament és nostra. Tenim els drets de propietat perquè hem sigut els primers en registrar-los.

¿Les patents són indispensables per a la seva activitat?

És clar. Tu vols un negoci que tingui permanència i profunditat i evitar que vingui el veí, et copiï i elimini el teu valor. Evitem una cosa molt habitual d’internet que són els copycuts, que són còpies de fins i tot les faltes d’ortografia. Molesta molt que facis un esforç important en desenvolupar alguna cosa i vingui un altre i se l’apropiï.

A més són una operadora de telecomunicacions.

Som una operadora de telecomunicacions i com a servei de comunicació només té activat l’SMS. Tenim llicències com qualsevol altra operadora, però no donem veu. I gràcies al fet que som una operadora, hem pogut construir l’altre servei, que és el testimoni electrònic del que s’ha enviat o s’ha rebut.

Aquests no eren els negocis originals de Lleidanet.

No. I tampoc era una empresa de neteja. Vam néixer fa 26 anys com a proveïdors d’Internet. Hem pitjat diverses tecles des d’aleshores, però la més important la vam tocar el 2007 al convertir-nos en una operadora d’SMS i començar el servei de certificació electrònica. Vam descobrir que hi havia una necessitat d’aquest tipus de serveis. Jo havia treballat com a pèrit de sinistres informàtics i tenia un coneixement bastant profund del sector.

¿Quines implicacions té ara per a les empreses parlar de digitalització?

Supervivència. No tens capacitat de sobreviure a llarg termini si no implementes la digitalització de la majoria dels teus processos. És clau per a la supervivència.

¿Les empreses se n’havien oblidat fins ara?

Les pimes no han entrat en la digitalització perquè com que els seus processos ja funcionaven no es plantejaven canviar pràctiques. I moltes vegades els processos els han dissenyat els avis, els pares o persones que ja no són a l’empresa, de manera que saps que funcionen, però no sempre com funcionen. Són una cadena i tots coneixen bé la seva baula, però no tota la cadena. A l’interrompre’s moltes d’aquestes cadenes per la pandèmia, la digitalització ha sigut forçosa en moltes empreses perquè altrament no vens o no compres o no notifiques o no pots gestionar els teus treballadors adequadament. Així que s’ha produït una digitalització forçosa del segment de pimes per la pandèmia... Crida l’atenció que poc que coneixen les empreses com funcionen els seus processos interns.

Una part dels fons europeus s’han de destinar a la digitalització de les empreses. ¿Què passarà?

Quan es defineixi més clarament com es distribuiran aquests fons ho podrem dir. Estem esperant que s’aclareixi per on anirà aquesta digitalització. El nostre ‘road map’ de desenvolupament està clar: la cua arriba a Barcelona. Tenim molta feina ja encarregada, molta i per a bastants mesos. El que arribi estarà bé, però falta definició.

¿Hi ha escepticisme sobre el fet que els fons arribin a les pimes?

Nosaltres no hi comptem, perquè en aquests moments no tenim claredat. Compto amb la nostra planificació i tot el que tenim programat per al 2021 no té res a veure amb aquests fons. Les empreses seguiran la seva digitalització tant si hi ha fons de la UE com si no.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

¿Quins plans de creixement té l’empresa?

Tenim clara la col·laboració amb empreses de correus nacionals. Sis són clients. La més significativa és el servei de correus de Colòmbia. Els proporcionem la certificació electrònica. Són empreses que creixen a un ritme del 15% mensual amb aquest tipus de servei perquè hi ha una necessitat brutal de notificació perquè les postals han deixat de funcionar bé o són molt costoses.