Pacheco (CCOO): «Aquest Govern només ha treballat per a la seva clientela»

Falta un any perquè Nissan tanqui definitivament les seves fàbriques a Catalunya. ¿En quin punt es troba la taula de reindustrialització? ¿Avança a bon ritme? Ha començat de forma més lenta del que feia falta per un conflicte laboral en una de les subcontrates [Acciona]. Fa menys d’un mes que han començat els treballs de prospecció per trobar futurs inversors. Sí que hi ha gent interessada, però encara no ha començat el treball de veure al detall aquests projectes.

¿Hi ha prou temps per tenir-ho tot tancat i amb el nou inversor per al 31 de desembre del 2021? No es parteix de zero, l’Administració ja arriba amb una feina feta. Hi ha un projecte estratègic relacionat amb l’electrificació que estan intentant posar sobre de la taula i lligar-lo amb les inversions europees. En aquest projecte participa Extremadura, algun ‘partner’ constructor i on volen col·locar una planta de bateries. I aquí és on hem d’incorporar els terrenys de Zona Franca.

¿Hi ha projectes madurs per fer-ho? Sí, hi ha un projecte que ja s’ha filtrat, que és LG. No crec que passi del gener sense que prengui una decisió. Té projectes possibles a França i a Espanya. Al gener veurem si LG pot ser un successor per a Nissan.

¿Tenen garanties que a la Zona Franca s’instal·li un fabricant de bateries i no un centre logístic? No, però des del sindicat ho tenim clar. Del port de Barcelona no pot desaparèixer tot l’aparell productiu. Si deixem aquests terrenys només per a projectes logístics, estarem perdent valor afegit com a ciutat i com a país. Aquesta pandèmia ens ha ensenyat que la pèrdua de sobirania industrial debilita poder fer front a alguns aspectes bàsics de la vida de la gent.

On sí que s’ha canviat una fàbrica per un centre logístic és a Montcada. On abans hi havia General Cable ara hi ha Amazon. ¿Aquest és el futur de la indústria catalana? Si no s’actua, sí. I aquí cal fer un gir copernicà amb els fons europeus. L’assignació dels fons no es poden convertir en un sorteig d’adjudicació de subvencions, com està passant ara a Catalunya. Hi ha d’haver una política industrial planificada i orientada. Sinó Catalunya corre el risc de convertir-se en un magatzem.

Amb el Govern no han aconseguit reeditar, de moment, el Pacte Nacional per a la Indústria. ¿Per què? És per la falta de lògica del Govern. El que no pot ser és plantejar un pla de xoc per al 2021 sense pressupost. No ho acceptarem, nosaltres som aquí per concertar polítiques que canviïn el model productiu.

¿N’hi ha prou amb els 360 milions d’euros que planteja el Govern? Per als ajuts als autònoms va habilitar 264 milions. ¿És una proporció adequada? No, dona per a dos grans projectes a tot estirar. És un pressupost perquè funcioni la mateixa direcció general d’Indústria. No se’n pot dir pla de xoc.

¿Per què no ha habilitat més el Govern? Perquè estan en eleccions i cadascú necessita la seva fotografia electoral.

¿Creu que aquest Govern s’ha quedat a la foto amb el diàleg social? Desgraciadament no ha fet l’esforç ni per a les fotografies. Ha renunciat totalment a definir un model per afrontar la crisi. I el que ha fet és, contínuament, fruit de les seves tensions internes i les seves perspectives electorals, treballar per a la seva clientela.

En això coincideixen plenament amb les patronals. Totalment, perquè és una renúncia absoluta de participar de la concertació. L’únic àmbit on s’han sentit necessitats de la nostra participació ha sigut per assegurar la salut en les empreses. Perquè sabien que no en tenien ni idea. I pel que fa a la resta han dit ‘D’economia ja hi entenc jo’ ... I així estem.

¿Veuen la mateixa actitud del Govern central? Comparativament no, evidentment. En les mesures per protegir la gent en plena pandèmia hem viscut un idil·li del diàleg social. Però per treure-la de la crisi veiem que el Govern és fluix. Ho hem començat a veure en el reial decret dels fons ‘Next Generation EU’, en què el diàleg social ha tingut un paper molt relegat. I aquí ens juguem les llenties de com serà el nou model productiu i el nou mercat de treball.

Amb el Govern central tenen pendent tornar a abordar la derogació de la reforma laboral. Fins a l’any que ve no sembla que puguin tornar a negociar. ¿Veu el Govern poc pressionat? La pandèmia ha sigut la que ha canviat el calendari, no el grau de pressió que pugui sentir el Govern. Nosaltres quan veiem un país parat per la Covid, evidentment, prioritzem protegir la gent. Ara que ja comencem a saber conviure amb el virus, comencem a plantejar-nos mobilitzacions si el Govern continua comprant aquesta estratègia dilatòria de la CEOE. Hem de començar a canviar el to de la pressió.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El Govern català ha tornat a aplicar restriccions, però no ha anunciat gaires ajuts. ¿És viable gestionar una crisi com l’actual amb el model fiscal que tenim? No, aquest és el centre de la qüestió. Una altra cosa que ha evidenciat la pandèmia és que per garantir la protecció de tota la ciutadania cal una estructura pública forta. Quan els empresaris demanen totes les ajudes possibles i, al seu torn, plantegen ser eximits d’impostos plantegen un impossible. És com bufar i xarrupar, les dues coses alhora no poden ser.

A curt termini, ¿veu marge al Govern per incrementar els ajuts? Hi ha marge. No és acceptable, amb el que està passant, que el Govern es plantegi tancar l’exercici amb un dèficit públic del 0,7%. Té marge per endeutar-se i augmentar el dèficit. I quan l’economia torni a créixer serà el moment d’una reforma fiscal. No moment de fer retallades. I llavors veurem si els empresaris se solidaritzen amb l’economia pública com ara s’està solidaritzant l’economia pública. I allà també es demostrarà si els governs són d’esquerres o no. Si prevalen les Nadia Calviño o la recuperació de drets.