L’edat daurada dels bons verds

Els bons verds són títols de renda fixa de per països, entitats o empreses «l’import de les quals es destina exclusivament a finançar projectes sostenibles que contribueixin a mitigar el canvi climàtic o ajudin a adaptar-nos-hi», afirma Jordi Mercader, CEO d’InbestMe. Per concretar què són «projectes sostenibles», Mercader apunta als Principis dels bons verds que publica l’ICMA (International Capital Market Association), «que defineixen l’ús dels fons i les categories elegibles de projectes verds» i que tenen a veure amb energies renovables; la prevenció de la contaminació; el transport net; els productes adaptats a l’economia circular o els edificis ecològics, entre d’altres.

Per exemple, a finals de gener del 2020 ADIF va tancar la seva quarta emissió de bons verds a 10 anys, per 600 milions d’euros i amb un cupó anual del 0,55%. Una rendibilitat que contrasta, per exemple, amb la que dona el bo espanyol a 10 anys, referència en el mercat de renda fixa, que està entorn del 0,05%. El motiu de la col·locació de la gestora de l’AVE va ser continuar finançant l’ampliació de línies d’alta velocitat, per fomentar alternatives al trànsit rodat i aeri (més contaminants) i fer inversions per millorar els sistemes de manteniment i l’eficiència energètica de la xarxa. 

L’ADIF no està sola en aquest camí. Actualment, hi ha moltes empreses amb bons verds en circulació: Bankinter, Kutxabank, BBVA, Audax, Greenalia o Pikolin, per exemple. I també organismes públics, ciutats o regions, «com el primer bo social sanitari d’Europa, que va emetre la Comunitat de Madrid el maig [del 2020], per donar resposta a la crisi de la Covid-19», diuen des de Borses i Mercats Espanyols (BME). De fet, BME destaca que «Espanya és al top 10 de més emissors de bons amb criteris ASG [sostenibles], per sobre del lloc que li correspondria pel seu PIB».

Una tendència mundial

Una tendència mundialDes de la seva creació el 2007, el mercat de bons verds a nivell mundial ha crescut pas a pas. Sobretot a partir del 2014, amb l’emissió del primer bo corporatiu. I en això té molt que veure l’avenç en la regulació i les polítiques mediambientals. De fet, «la sostenibilitat està profundament arrelada en el pla de recuperació econòmica de la Unió Europea (UE). Així, la UE es convertirà en l’emissor més important de bons verds i socials, amb col·locacions previstes per al voltant de 325.000 milions d’euros en els pròxims anys, que suposen sobre un terç d’aquest pla», afirma Susan Joho, economista del banc privat suís Julius Baer.

Johann Plé, estrateg en cap de bons verds de la gestora d’AXA Investment Managers, coincideix amb Joho i afegeix que no només veurem més països emetre bons verds sobirans el 2021 (entre els quals, Itàlia, el Regne Unit i Espanya), sinó que cada vegada hi ha més diversificació en el tipus de projectes, «que s’estan allunyant progressivament de les energies renovables» i un efecte contagi entre les empreses: «Una vegada que un nou emissor d’un nou sector s’uneix al mercat, aplana el camí perquè d’altres el segueixin. Això és encoratjador per a sectors com l’automotor, les telecomunicacions o l’immobiliari, amb un enorme potencial per a noves emissions verdes».

Com pujar a l’onada de bons verds

Com pujar a l’onada de bons verdsA l’hora d’invertir en aquest tipus de títols, existeixen dues alternatives per als inversors corrents: invertir directament en una emissió de bons o triar un fons d’inversió o fons cotitzat (ETF) que s’encarregui de seleccionar 

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

A Espanya, la inversió directa en renda fixa per part dels inversors minoritaris és escassa i són els inversors institucionals, com els fons o plans de pensions, els que mouen més volum. Qui vulgui fer-ho directament, haurà d’acudir al seu mitjancer (banc, agència de valors...) i consultar les opcions possibles, a més de tenir en compte les comissions que haurà de pagar per l’operació, comunes a qualsevol altra inversió en bons: per contractació, custòdia...

Una altra opció és fer-ho a través de productes que o bé inverteixen en emissions de bons verds, o bé repliquen algun dels índexs de bons verds que hi ha al mercat. Jordi Mercader assenyala que, en aquest cas, «pot ser més interessant invertir-hi en el marc d’una cartera ISR o sostenible, en què la diversificació ens ajuda a reduir una mica el risc combinat de tots els actius i fer-ho d’una forma adaptada al nostre perfil». InbestMe utilitza precisament aquesta aproximació a les seves carteres d’ETF i pròximament també ho farà en les de plans de pensions. Pel costat dels fons d’inversió més tradicionals, l’oferta és cada vegada més extensa, amb productes tan específics com l’Amundi Responsible Investing - Green Bonds R Euro, que és el que millor qualificació rep de la consultora Morningstar.