Entrevista a Carmen Becerril

«La formació de preus de l’energia ha de ser transparent»

«La formació de preus de l’energia ha de ser transparent»
7
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Carmen Becerril (Sant Sebastià, 1962) fa «una mica més» de dues dècades que té càrrecs de responsabilitat dins del sector de l’energia. Funcionària de carrera, va exercir com a directora general de Política Energètica i Mines entre el 2000 i el 2004. «Venia de temes financers i vaig descobrir que el sector de l’energia és molt pròxim a la societat, les decisions tenen molt valor des del punt de vista de com impacten en la vida de les persones», afirma en una entrevista amb EL PERIÓDICO la presidenta de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE). La també presidenta de l’Associació Espanyola de Dones de l’Energia (Aemener) va arribar a un sector eminentment masculí en què Becerril no ha tingut sensació de discriminació, tot i que reconeix que s’ha d’«assumir veure’s en un entorn en què els teus col·legues i interlocutors són homes». «Una reunió amb vuit dones i dos homes normalment sempre és objecte de comentari i genera certa incomoditat, almenys inicial. I és curiós perquè quan és a la inversa es considera senzillament natural», afirma.

— ¿Ha notat canvis al sector des dels seus inicis?

— Entenc que el que ha evolucionat és la societat en general i la seva sensibilitat a la incorporació de la dona en determinades posicions. Aquesta evolució ha portat que hi hagi hagut un increment de la presència femenina a tots els nivells. A l’Observatori d’Aemener es posa de manifest un increment mitjà de la dona a la plantilla del 2% anual. Ara mateix parlem de pràcticament un 29% de dones a les plantilles de les empreses energètiques, cosa que és millorable, però comença a tenir un cert pes. Del que es tracta és de veure com es pot impulsar perquè aquest percentatge sigui més ambiciós en els pròxims anys.

— ¿I com es pot fer?

— Des de diverses perspectives. El primer és que hi hagi aquesta sensibilitat dins de les organitzacions i una certa vocació organitzativa d’incorporació de dones. A més, hi ha dos aspectes importants que no depenen de les empreses. Un és la percepció per part de la societat del valor que té l’energia. Al món desenvolupat sembla que es dona per fet; encendre el llum és un acte reflex però ningú sap què passa per darrere perquè això es faci realitat. L’altre aspecte és que hi hagi una presència cada vegada més clara de les dones en formacions de perfil tècnic. Encara tenim determinats clixés socials. S’han de buscar referents, dones que sí que han desenvolupat la seva carrera professional en sectors de perfils més tècnics.

¿Falta visibilitat?

En aquest moment a Espanya hi ha diverses directores generals que són dones, com la consellera delegada d’Iberdrola España, la directora general d’Engie España, la directora d’EDF a Espanya, la directora de Shell a Espanya... dones que tenen la màxima responsabilitat en les seves respectives entitats empresarials i serveixen d’exemple de com la presència femenina és més significativa.

Però els presidents de les grans elèctriques són homes...

Jo crec que quan parlem de la incorporació de la dona al sector energètic no hem de parlar estrictament d’entorns directius. El treball de fons és que a tota la cadena de valor hi hagi dones. El segment on menys dones hi ha és la part d’operaris de camp (19,6%) . Al món rural, on l’ocupació femenina és un element de debat permanent, l’energia podria ser una sortida natural per a la dona.

La Covid ha accelerat la transició energètica. ¿Pot això fomentar l’interès en el sector?

La importància que la societat percebi el sector energètic com un valor en si mateix i com una transformació més general, probablement es vegi impulsada des d’aquests conceptes de ‘green deal’. Abans, el món energètic era més difícil d’entendre.

— Tampoc hem avançat gaire en això. La factura de la llum continua sent inintel·ligible...

— Aquest és un debat històric. Exigeix un cert estudi arribar a entendre-la malgrat que totes les elèctriques miren d’identificar els diferents conceptes a les factures. Però el rebut aglutina costos que no responen estrictament al que és electricitat i línia elèctrica, que són els dos únics elements que haurien de conformar la factura de la llum. 

— ¿Reduiran les renovables el preu de la factura?

— A la factura domèstica, el preu de l’electricitat és el 35%. Més d’un 23% són impostos i la resta són xarxes i altres càrrecs. Quan es parla que les renovables poden arribar a abaratir el preu de l’electricitat, parlem d’aquest 35% que recull el preu del quilowatt/hora, no parlem de la resta dels elements.

— El 2020 ha sigut un any diferent, ¿també al mercat elèctric?

— La dada més significativa és la caiguda de la demanda del 5%, molt influïda perquè hi ha una part dels sectors que han vist alterada la seva activitat, encara quan el consum domèstic s’ha incrementat. La recuperació econòmica que arribi a partir del 2021 esperem que porti a un increment de la demanda d’electricitat perquè serà un indicador que l’activitat econòmica es torna a reprendre. A més, en el concepte de transició energètica del que parlem és d’una electrificació progressiva, amb la qual cosa la tendència hauria de ser que el consum d’electricitat fos cada vegada més gran i que l’energia elèctrica sigui coberta per més renovables.

— Aquesta caiguda de la demanda ha desplomat el preu de la llum

— Tanquem l’any amb uns preus molt baixos (un 32% o un 33% inferiors al 2019), afectats per la demanda però també per la caiguda del preu de les matèries primeres com el gas natural i el petroli, o el CO2. El preu del gas natural en els últims mesos ha experimentat un increment significatiu, influït pels nivells de consum a Àsia. El gener estava a 11,5 euros el megawatt/hora, va arribar a baixar a 4 euros i ara l’estem veient a 17. I una cosa semblant ha passat amb el preu del CO.

— Això fomenta el debat que el baix preu renovable no repercuteix en la factura perquè al ser un mercat marginalista, tot i que es generi la major part del dia amb renovables, l’última tecnologia és la que fixa el preu. ¿És un error?

— El mercat d’electricitat és essencialment europeu, les regles del mercat i els algoritmes que s’utilitzen per determinar el preu de l’electricitat cada dia són compartits per 18 països que simultàniament, cada dia, tanquen els preus per a les 24 hores següents. Això no treu perquè hi hagi altres elements com les subhastes que s’incorporaran al preu de diferent manera.

— ¿Pot el nou model distorsionar el mercat actual?

— El mercat com a concepte és relativament obert, hi pot haver contractes bilaterals, hi pot haver energia comprada al mercat i ara hi haurà també una part de l’energia amb un preu fix derivat de la subhasta. La pretensió del model és que el preu marginalista, amb el preu de la subhasta, pugui generar un preu mitjà de l’electricitat més barat que es pugui derivar de la incorporació de renovables.

— Aquests mesos hem vist preus d’electricitat negatius en alguns països. A Espanya estaven prohibits, però es revertirà aquesta decisió. ¿Quan?

— El reglament comunitari recull que a tots els països europeus hi ha un límit de preus al mercat d’entre 3.000 i -500 euros. A Espanya manteníem un criteri d’entre 180 i 0 euros. Però la setmana passada vam treure la modificació per obrir la possibilitat a preus negatius.

— ¿Com afectarà el consumidor?

— En la mesura que la formació de preus mantingui criteris de transparència, l’impacte sobre el consumidor final serà relativament petit; però des del punt de vista d’integració de mercats europeus és important perquè quan hi hagi intercanvis internacionals tots els agents juguin amb les mateixes regles. Ara per ara, si s’hagués de posar una prioritat dins del sector energètic seria la interconnexió elèctrica del Pirineu.

Notícies relacionades

— ¿A què es refereix?

— Des del punt de vista tècnic i tecnològic estem plenament integrats, compartim l’algoritme de cassació, el mateix model de mercat, les mateixes regles i els mateixos preus; no obstant, després hi ha d’haver una realitat física que faci possible la convergència i que l’intercanvi es faci amb total fluïdesa. La integració de preus amb Portugal és entre el 95% i el 98%; però amb França, l’any passat va ser del 35%. Ha de tenir el recolzament en la interconnexió elèctrica