Montero preveu aprovar un nou pressupost expansiu per al 2022

El Govern preveu continuar aplicant polítiques «anticícliques» i aspira a aprovar uns de pressuposats de l’Estat de nou «expansius» el 2022, com els del 2021, postergant el pla d’ajust dels comptes públics a quan hi hagi recuperació i «ho exigeixi la Comissió Europea». Així ho ha sostingut la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, qui també ha avançat que el dèficit va tancar l’any passat en línia amb la previsió de l’Executiu que estigués «entorn de l’11,3% del PIB», amb una caiguda d’ingressos del 7,6%.

En una entrevista a Europa Press, Montero ha apuntat que durant el gener tindrà una aproximació més clara sobre el desfasament dels comptes públics, una vegada es tanqui la comptabilitat i les comunitats autònomes i entitats locals informin sobre les seves finances. L’elevat dèficit augurat pel Govern està provocat per les mesures contra els impactes econòmics del coronavirus, però és inferior a l’esperat per la Comissió Europea (12,2%), el Fons Monetari Internacional (14,1%) i el consens dels principals analistes privats espanyols (12,4%). El Banc d’Espanya, per part seva, ha estimat una forquilla d’entre el 10,8% i el 12,1%.

Corba descendent

Montero ha defensat que l’Executiu «mai» ha abandonat el camí de consolidació fiscal i, com prova, ha recordat que per a aquest any preveu una caiguda del dèficit de l’11,3% al 7,7%, la més gran registrada en un sol exercici, després d’haver sigut «prudent» en l’elaboració dels comptes públics. «Totes les administracions han de tenir present l’anar en una corba descendent, però ens ha d’acompanyar la situació econòmica», ha argumentat abans de mantenir que el Govern no repetirà els «errors» del passat implementant polítiques de retallades que es van traduir en més desigualtat.

La ministra va afirmar que el full de ruta de l’Executiu passa per continuar estimulant el creixement amb polítiques anticícliques per «no deixar ningú enrere», mentre s’emprèn una revisió de la despesa pública per fer-lo més eficient. Per això preveu que els Pressupostos del 2022 també siguin expansius i que ajorni el pla de reequilibri fins que «les circumstàncies econòmiques així ho aconsellin i quan Brussel·les ho plantegi», si bé va admetre que la Comissió Europea no ha anunciat si la suspensió de les regles fiscals continuarà vigent l’any que ve. 

Finançament autonòmic

La també portaveu de l’Executiu ha assegurat, així mateix, que la reforma del finançament autonòmic serà una «prioritat» del Govern aquest any i que els treballs podrien iniciar-se al febrer. L’objectiu, ha sostingut, serà abordar l’«infrafinançament» d’algunes comunitats i crear un sistema «just» per a totes, però a la vegada es garantirà una certa «harmonització» fiscal per garantir uns recursos per habitant suficients. El sistema, va argumentar, «mai» pot respondre a totes les peticions d’un territori concret, perquè aniria en detriment d’altres, i per tant cal buscar un «comú denominador» perquè «tots» rebin recursos adequats i «no convertir el debat del finançament autonòmic en un de greuges territorials».

Montero, en aquesta línia, ha denunciat les «campanyes interessades de qüestionament» de determinats impostos, com successions i donacions o patrimoni, per deteriorar la percepció que la societat té dels mateixos, «casualment» quan aquests tributs estan vinculats a la riquesa i «curiosament» quan afecten a un volum menor de ciutadans, utilitzant «falsedats» com que es paga dues vegades pel mateix. Espanya, ha defensat, necessita una «reflexió» sobre com gravar la riquesa i «no té sentit» que hi hagi impostos que registrin diferències tan grans entre territoris, per la qual cosa el Govern establirà «forquilles raonables» en els seus tipus, però no «idèntiques ni absolutament mimètiques», per aconseguir un «Estat de benestar raonable respectant l’autonomia de cada comunitat».

Greuge comparatiu

Notícies relacionades

Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

Nadales per a Puigdemont

Segons la seva opinió, l’«equilibri» es va trencar quan algunes autonomies van deixar «pràcticament nul·les» figures tributàries com a patrimoni o successions, amb referència a la Comunitat de Madrid, cosa que va deixar aquests tributs com a una cosa «testimonial» i va provocar una «mena de desequilibri» respecte a la resta de comunitats. Aquestes «amb menys capacitat recaptatòria per una menor renda per habitant o per no tenir seus fiscals (d’empreses), es veuen obligades per tenir una mateixa recaptació a pujar molt la pressió fiscal o a renunciar a un volum de recursos perquè no se’n vagin a altres capitals o poder fidelitzar els seus habitants», ha afegit. 

No es tracta, ha assegurat, «d’anar contra ningú», sinó d’assolir un acord en el marc de la reforma del sistema de finançament autonòmic i que el rendiment d’aquestes figures o «d’altres que puguin substituir-les» sigui el que s’espera i no que alguns s’aprofitin per tenir una situació d’«avantatge» respecte a altres zones. «Intentar fer de la política fiscal una política diferenciadora d’agressió al Govern no té cap sentit», ha afegit, defensant el principi constitucional que «cada un rep segons la seva necessitat en forma de serveis, però contribueix segons la seva capacitat», una cosa que «no depèn només de la feina i les rendes de la feina, sinó del que s’hereta o obté pel simple fet d’haver nascut en una situació avantatjosa». Ha descartat, així, la supressió de l’Impost de Patrimoni.