Les claus de la pujada del preu de l’electricitat

I amb això s’ha desencadenat una guerra política molt similar a les ja viscudes els anys 2013 i 2017. Tot i que llavors els crítics eren els que avui governen. «Disparar la factura de la llum en un dia com avui només demostra la cobdícia de les elèctriques. Si el Govern ho consent en serà còmplice», deia Pablo Iglesias el gener del 2017. I els que avui critiquen són el que llavors eren al Govern i no van moure fitxa. Només cal recordar Mariano Rajoy responent allò de «plourà» per donar carpetada a la pujada de la llum el 2017.

Llavors el problema va ser l’aturada de les nuclears franceses que va coincidir amb una onada de fred a Espanya. Ara a l’increment de la demanda d’electricitat pel mal temps s’uneix a una menor producció renovable i l’augment desbocat del preu del gas natural. Motius diferents però que, en tots els casos, van provocar una tempesta perfecta que van fer disparar els preus. Els seus efectes només afectaran 11 milions dels 29 milions de consumidors elèctrics que hi ha a Espanya, i serà de manera limitada a falta de conèixer que passarà en els pròxims 20 dies. Però sí que és cert que aquesta disrupció torna a deixar en evidència certes anomalies del sistema, en situacions normals potser no tan evidents, com són els famosos ‘beneficis caiguts del cel’ de què disfruten nuclears i hidroelèctriques.

Expliquem algunes de les claus de la pujada, per entendre el seu impacte en els consumidors, així com les possibles solucions.

¿Com es fixa el preu de l’electricitat?

El preu de l’electricitat a Espanya es fixa diàriament des de l’any 2013. Fins aleshores hi havia subhastes trimestrals, però el desembre d’aquell any es va establir un nou sistema diari en el qual les empreses generadores d’electricitat i les comercialitzadores casen preus per a cada hora de l’endemà. La prioritat són les energies més barates, com és el cas de les renovables i la nuclear, mentre que les més cares, com el gas (cicles combinats), queden per al final. Al tractar-se d’un mercat marginalista, el preu de l’últim productor que hagi entrat serà el que reben totes. És a dir, si al principi n’entra molta de renovable però al final entra gas, el preu final serà el del gas.

¿Per què s’ha disparat aquests dies?

«És una situació que té un component conjuntural, la tempesta perfecta, aquesta concurrència simultània de diversos factors», explicava la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aegesen, divendres. La baixa participació de renovables davant l’absència de vent i sol, l’increment de la demanda provocat per l’onada de fred, l’alça del preu de la tona de CO₂, però sobretot l’increment del preu de gas natural, la tecnologia més cara actualment, que també afecta l’aigua (hidroelèctriques).

¿Per què el gas s’ha encarit?

El preu del gas natural en el mercat internacional s’ha disparat en els últims mesos per l’alta demanda d’Àsia, com indicava fa unes setmanes la presidenta de l’OMIE, Carmen Becerril, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. A més, Algèria va reduir la seva exportació de gas la setmana passada a Espanya a través del gasoducte i el preu dels mercats d’emissió de CO₂ –penalització a les tecnologies que més emeten– segueix in crescendo. El gas va arribar al seu rècord històric el 8 de gener a 54,15 euros el megawatt-hora, segons Transició Ecològica.

¿S’ha notat només a Espanya?

No. La resta de països europeus han tingut increments significatius dels preus durant aquests dies, però els d’Espanya han sigut notablement superiors, possiblement per l’impacte del menor subministrament d’Algèria, segons l’expert en energia Francisco Valverde. Que també afegeix la concentració entre empreses en aquest mercat, així com que aquí es puguin fer ofertes complexes (amb condicions). «Hi ha molts generadors venent i comprant, però moltes vegades pertanyen al mateix grup. Per exemple, l’aigua, més del 50% està en mans d’Iberdrola», afegeix Valverde.

¿Com afecta el gas al preu de l’aigua?

L’aigua és un recurs renovable i podria semblar barat, no obstant, per fixar-ne el preu s’utilitza la fórmula del cost d’oportunitat, és a dir, què suposaria que no entrés l’aigua en el sistema. Això provoca que, tret de quan les companyies estan obligades a desembassar i llavors sí que s’abarateix molt, el preu de l’aigua sigui sempre el del gas (abans també el del carbó). «La clau és eliminar de l’equació el gas, mentre necessitem el gas tindrem una aigua cara», apunta Francisco Valverde.

¿Quin impacte té a la factura de la llum el preu majorista?

La factura de la llum està formada per tres grans components: consum d’electricitat (35% del total), impostos (25%) i costos fixos (40%). L’alça del preu majorista afecta únicament de manera directa el primer i, indirectament, el segon. Segons Facua-Consumidors en Acció, en els primers 11 dies de gener el preu del kilowatt-hora (impostos indirectes inclosos) és de 18,20 cèntims, davant els 13,40 cèntims de l’any passat, un 35,8% superior. Però el preu majorista afecta només aquells consumidors que estan al mercat regulat acollits al denominat preu voluntari per al petit consumidor (PVPC) (11 milions de llars) i no als que són al mercat lliure (18 milions de llars). És a dir, només els primers notaran una alça al seu rebut de la llum de gener si al tancar el mes el preu majorista puja.

¿Convé, llavors, passar-se al mercat lliure?

No. A Espanya hi ha multitud d’ofertes per contractar el subministrament elèctric, per la qual cosa la millor oferta dependrà del consum i dels components de la llar, entre altres factors. [La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència disposa d’un comparador per decidir quina és la millor oferta possible per a cada llar]. Tanmateix, aquest organisme ha reiterat en diverses ocasions que, per regla general, el mercat regulat sol ser més barat que el mercat lliure, sobretot, en un moment en què el preu de l’energia porta una tendència baixista davant l’esperada injecció de renovables.

En el seu últim informe, publicat fa una setmana, la CNMC assegurava que «el preu per a un consumidor acollit al PVPC s’ha reduït un 7% durant l’any 2019 respecte a l’any anterior, resultant entorn d’un 17% inferior al preu mitjà facturat pel conjunt de les comercialitzadors als consumidors domèstics en mercat lliure». 

¿Té solució aquesta pujada de preus?

«Hi ha múltiples solucions, però totes tenen en comú que aquestes centrals (nuclears i hidroelèctriques) acabin cobrant sempre el mateix preu», proposa l’expert Jorge Morales de Labra. Per exemple, via impositiva o modificant la llei perquè cobrin el preu del mercat però en la liquidació posterior es descompti la diferència. «Del que es tracta és que si es té una central els costos de la qual són els mateixos amb independència que el gas estigui a 20 o a 50 euros vostè cobri el mateix, sobretot quan són centrals amb els ingressos garantits», afegeix Morales de Labra. «Això resoldria el 70% del problema, el 30% restant és veure què fem amb el gas, és a dir, treballar des d’ara en un sistema d’emmagatzematge d’energia», proposa.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Per què el Govern demana a la CNMC que investigui aquest alça?

El Ministeri de Consum, amb Alberto Garzón al capdavant, va ser el primer a reclamar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que investigués aquesta pujada de preus i a ell el van seguir la resta de ministres. Una reclamació purament política, ja que una de les tasques de la CNMC és precisament supervisar el mercat de la llum i del gas diari, sense necessitat que el Govern ni cap altra institució l’hi demani. «Nosaltres vigilem contínuament i si hi ha una cosa irregular s’obre un expedient», insisteixen fonts d’aquest organisme que l’any 2013 ja va sancionar Iberdrola per pràctiques irregulars amb 25 milions d’euros, tot i que aquesta decisió està recorreguda per part de l’elèctrica.