Ocupació

Pròrroga dels ertos fins al 31 de gener: les 10 claus de l'acord

La renovació dels ajuts públics s'allarga fins al 2021 i beneficiarà especialment uns sectors concrets

Barcelona 12 11 2020  Cola delante de la OTG Oficina de Treball de la Generalitat del Carrer Sepulveda para tramitar el paro o sepe  FOTO de FERRAN NADEU

Barcelona 12 11 2020 Cola delante de la OTG Oficina de Treball de la Generalitat del Carrer Sepulveda para tramitar el paro o sepe FOTO de FERRAN NADEU / FERRAN NADEU

6
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern, la patronal i els sindicats han tancat la quarta pròrroga dels ertos de la Covid. L’acord prolonga els ajuts per a aquests expedients fins al 31 de gener del 2021, prioritza els recursos per a una llista de sectors concrets i manté les prestacions d’atur intactes per a aquells treballadors que es mantinguin en erto. Més de 700.000 persones es troben actualment a Espanya en un expedient de suspensió. Aquestes són les claus del pacte a què han arribat l’Executiu, CEOECepymeCCOO i UGT.

1. ¿Quines empreses podran acollir-se als ertos de la Covid?

El nou esquema perfilat pel Govern distingeix tres tipus d’ertos dotats amb recursos públics. D’una banda, els ertos per rebrot, que canvien a ertos de suspensió. Aquests són aquells expedients a què pot recórrer tota empresa que es vegi forçada a tancar per una decisió governamental. Ja sigui per un rebrot temporal, com per exemple un bar ubicat en un barri on s’ha detectat un repunt dels contagis de Covid i per al qual el govern autonòmic de torn ha decretat temporalment el tancament. O bé per un tancament decretat des de fa temps, com seria el cas de l’oci nocturn, que està vetat des de fa mesos.

L’altre tipus d’erto habilitat per l’Executiu és l’‘erto per limitació d’activitat’. Aquest protegeix aquelles empreses que es vegin afectades per limitacions puntuals de la seva producció, tot i que puguin continuar operant. Un exemple seria un teatre que té limitat el seu aforament per motius sanitaris. 

I la tercera part de l’acord és per a aquells sectors més afectats per la crisi de la Covid i una «reduïda taxa de cobertura». Aquest incumbeix una llista concreta d’activitats delimitades per CNAEs (classificació nacional d’activitats econòmiques). Aquestes són les que el Govern ha considerat més perjudicades per la pandèmia. 

2. ¿Quines empreses estan dins de la llista dels més afectats?

Aquesta és la llista de sectors que el Govern considera que tenen «una elevada taxa de cobertura per expedients de regulació temporal d’ocupació i una reduïda taxa de recuperació d’activitat». 

Document

3. Si una empresa no és en la llista de sectors més afectats, ¿té accés als ajuts?

Per a les empreses que no siguin en aquesta llista de CNAEs, el Govern també ha obert la possibilitat d’acollir-se a un erto per força major sempre que puguin acreditar que la seva activitat depèn d’una empresa que sí que és en l’esmentada llista. Per accedir als esmentats ajuts hauran de poder provar que el 50% o més de la seva facturació depèn d’una firma en erto per sectors.

4. ¿A quant ascendeixen els ajuts per a les empreses?

La quantia dels ajuts dependrà del tipus d’erto i de la mida de l’empresa. En el cas dels ertos per rebrot, les empreses rebran una exoneració del 100% de les cotitzacions dels seus empleats a la Seguretat Social sempre que no tinguin més de 50 empleats en plantilla. Si l’empresa té més de 50 treballadors, els ajuts seran del 90%. L’exoneració de quotes durarà el que duri l’erto per rebrot, és a dir, mentre es mantingui vigent l’ordre administrativa que limita l’esmentada activitat econòmica. Seguint amb l’exemple del bar, quan el govern autonòmic li torni a permetre obrir, l’erto i els seus ajuts decauran. 

En el cas dels ‘ertos per limitació d’activitat’, les exoneracions per a les empreses amb 50 o menys treballadors seran del 100% a l’octubre, del 90% al novembre, del 70% al desembre i del 60% al gener. I per a les firmes amb una plantilla superior a l’esmentada xifra, els percentatges seran del 90% l’octubre, del 80% al novembre, del 60% al desembre i del 50% al gener.

I per als ertos dels sectors més afectats, les exoneracions seran lineals i també en funció de la mida de l’empresa. Per a les firmes amb 50 empleats o menys els ajuts seran del 85% fins al gener i per a les de més de 50 treballadors el percentatge serà del 75%.

5. Si una empresa ja està en erto, ¿com accedeix als nous ajuts?

Si una empresa es troba actualment en erto per força major veurà automàticament renovat el seu expedient. I si no ho està i considera que compleix els requisits per accedir a aquest tipus d’ajuts ha de presentar una nova sol·licitud, sota les noves condicions. En el cas dels ertos per causes econòmiques o organitzatives, es deixaran de rebre bonificacions i les empreses que vulguin optar a un de força major hauran de presentar sol·licitud a l’autoritat laboral competent. Aquesta haurà de tramitar aquest expedient i que l’empresa haurà de notificar al SEPE el canvi d’expedient, perquè els seus treballadors afectats puguin cobrar les noves prestacions d’atur.

Això també implicarà que, al canviar d’erto, les empreses que extingeixin i activin un nou expedient renovaran al seu torn la clàusula de salvaguarda de l’ocupació. És a dir, es torna a posar a sis mesos el comptador que prohibeix a les companyies acomiadar un empleat i començarà a córrer de nou una vegada la companyia desafecti al primer treballador.

6. ¿Com queden les prestacions dels treballadors afectats?

El Govern ha mantingut les quanties de les prestacions d’atur que els treballadors afectats venien cobrant. Les pagues continuaran sent del 70% de la base reguladora del salari i s’evita que aquestes caiguin fins al 50% passats els sis mesos en erto. Aquest 70% de la base està limitada a les quanties habituals, és a dir, a 1.098,09 euros mensuals si el treballador no té fills a càrrec; a 1.254,96 euros si té un fill i a 1.411,83 euros si té dos o més fills a càrrec. Segons recull el text de l’acord, aquest import equivalent al 70% es mantindrà fins al 31 de gener del 2021. A expenses de la seva possible renovació.

7. ¿Consumiran dret a atur els treballadors que continuïn en suspensió?

No, almenys durant el que queda d’any. El Govern ha prorrogat l’anomenat ‘comptador a zero’ fins a l’1 de gener del 2021 i assegura que tot treballador avui en erto i que en un futur sigui acomiadat tindrà dret a cobrar l’atur durant tot l’any 2021.

8. ¿Tenen dret els treballadors fixos discontinus a alguna ajuda?

El text tancat amb els agents socials incorpora una novetat per protegir els treballadors fixos discontinus. Tot i que només podran accedir a l’esmentada prestació extraordinària aquells fixos discontinus que hagin estat coberts per un erto en algun moment de la pandèmia. I, posteriorment, el seu contracte hagi vençut i hagin tornat a l’atur. Aquests professionals cobraran la seva prestació hagin o no esgotat les seves cotitzacions acumulades.

I aquesta prestació serà compatible amb la feina per compte d’altri a temps parcial que es mantingui en la data del naixement del dret o que s’adquireixi posteriorment, segons diu el text aprovat.

9. ¿Es manté el veto a les hores extres o al repartiment de dividends?

Sí. El nou acord del Govern manté les limitacions i les clàusules de salvaguarda de l’ocupació. Les companyies que estan actualment en un erto no podran plantejar hores extres a les plantilles, ni recórrer a una externalització o subcontracta. Tampoc poden les companyies repartir dividends en el mateix exercici que manté un erto. 

10. ¿Poden les empreses en erto acomiadar treballadors?

Notícies relacionades

No. Les companyies en erto tampoc podran escometre acomiadaments durant els sis primers mesos de l’expedient, engegant el comptador en el moment en què la companyia desafecta el primer treballador. Si així ho fessin, les firmes es veurien obligades a retornar l’import corresponent a l’exoneració de quotes a la Seguretat Social i dels imports de les prestacions dels treballadors afectats.

 No obstant, a partir d’aquells sis mesos, les companyies sí que poden emprendre acomiadaments de treballadors desafectats. És a dir, si una empresa va entrar al març en erto i a l’abril va desafectar un treballador, podria emprendre l’acomiadament a partir d’octubre.

Temes:

Ocupació ERTO