L’electricitat registra aquest dissabte el seu preu més baix des del 2019

El motiu, com va passar durant la pujada que va produir el ‘Filomena’, es deu a una «tempesta perfecta» de factors en què coincideixen l’entrada en la programació de les tecnologies més barates i la pràctica inexistència dels cicles combinats juntament amb una baixa demanda elèctrica –és cap de setmana i han pujat les temperatures respecte a fa unes setmanes–. Així, en la programació hi ha molta generació amb vent i aigua, però res de cicles combinats ni pràcticament carbó, segons expliquen fonts de l’OMIE.

El preu de l’aigua, en aquest cas, és diferent del que es va produir durant el ‘Filomena’, perquè quan hi ha aigua de sobra als embassaments, les companyies es veuen obligades a desembassar i això provoca que el preu sigui molt baix. Durant la borrasca, el preu era molt alt perquè era el mateix que el dels cicles combinats que cremen gas natural i, en aquell moment, el preu del gas natural estava disparat.

Amb tot, Espanya registrarà aquest dissabte el preu més barat d’Europa amb molta diferència. França, Alemanya, Holanda i els països nòrdics –habitualment els més barats– se situaran en un preu de 48 euros, mentre que el Regne Unit en pagarà 62 euros. A més, segons fonts de l’OMIE, serà el segon màxim històric en exportació d’energia a França (73 gigawatts). Des de l’OMIE defensen que si la interconnexió tingués una capacitat més gran es podria aconseguir l’objectiu europeu d’igualar preus. Així, quan fossin barats aquí es podrien exportar i reduir el preu allà, i viceversa.

Preus extrems

El rècord del preu més baix de la història, zero euros, es va registrar en diverses ocasions l’any 2013 –l’1 d’abril i el 29 de març es va quedar en zero euros i el 28 i el 30 de març, en 0,13 euros– i el més alt va ser l’11 de gener del 2002 (103,75 euros). No obstant, des que Espanya va iniciar l’acoblament amb Europa l’any 2014, el preu més alt va ser el del 8 de gener i el més baix, el del 22 de desembre del 2019. Tot i que, segons fonts de l’OMIE, cada any se solen donar extrems similars. El 2020 el preu preu mínim va ser de 4,63 euros; el 2019, 1,94; el 2018, 4,50 euros; el 2017 –l’excepció–, 16,15 euros; el 2016, 5,46; el 2015, 5,81, i el 2014, 0,48 euros.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

I la tendència és que aquests pics de preus siguin cada vegada més habituals al mercat a l’engròs, segons aquestes fonts, perquè cada vegada hi ha més renovables. És a dir, cada vegada veurem més preus molt baixos a causa de la integració d’eòlica i fotovoltaica, que permetrà generar més amb renovables quan hi hagi vent i sol; però al mateix temps, quan faltin aquests recursos el preu es dispararà a falta d’un sistema d’emmagatzematge. L’objectiu del Govern central és instal·lar una capacitat d’emmagatzemament d’uns 20.000 megawatts per al 2030 i arribar als 30.000 megawatts el 2050. Aquestes són les xifres de l’‘Estratègia d’emmagatzemament energètic’ que el Ministeri per a la Transició Ecològica preveu portar «en les pròximes setmanes» al Consell de Ministres, segons va anunciar aquesta setmana la titular del departament, Teresa Ribera, durant una intervenció al Congrés dels Diputats.

A més, l’OMIE ha posat en marxa el canvi en els límits de preus, per harmonitzar-los amb Europa. Actualment, el preu mínim que es pot registrar al mercat a l’engròs diari és de zero euros el megawatt/hora i el màxim, de 180 euros el megawatt/hora; però quan es posin en marxa els nou límits, el mínim serà -500 euros i el màxim, 3.000.